www.novoa.cat

COMUNICAT: Convergència és un partit de covards

2010-06-02T09:11:00.004+02:00

02 de juny de 2010

Convergència és un partit de covards

El militant de Convergència suspès de militància per Felip Puig per acusar els serveis informatius de TV3 de "virus" abandona definitivament el partit

En una carta adreçada al secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, l'exmembre de la Sectorial de Noves Tecnologies i Societat de la Informació de CDC comunica la baixa definitiva com a militant després del suport que el grup parlamentari de CiU al Parlament de Catalunya va donar ahir a la resolució que condemna l'Estat d'Israel. Segons Novoa, aquesta condemna que fa CDC d'Israel "marca un abans i un després en la tradició històrica d'aquest partit que no vol ni pot assumir".

Novoa acusa Felip Puig d'amparar institucionalment una flotilla pagada amb fons del terrorisme islàmic i justifica la seva decisió d'abandonar Convergència dient que "no pot pertànyer a una organització política que dona cobertura ideològica a la Internacional antisemita". Novoa també recorda a Puig que vistos els desencontres i l'ús polític que va fer de les seves declaracions contra la directora d'informatius de TV3, entén que la seva renúncia no hauria de suposar cap problema a CDC.

En declaracions posteriors, Novoa ha acusat CDC de ser un "partit de covards" i recorda que "molts dirigents del partit es fan passar per amics d'Israel en declaracions públiques o sopars però que a l'hora d'exercir aquesta defensa a les institucions es rendeixen als dictats del políticament correcte o senzillament del que digui Iniciativa per Catalunya". Aquesta actitud intel·lectualment deshonesta i políticament miserable està dirigida per Àngel Colom, secretari d'Immigració de CDC, qui ha segrestat ideològicament el partit i els seus recursos econòmics segons el propi Novoa, qui ja va anunciar fa un mes al seu bloc que no votaria CDC a les properes eleccions autonòmiques.

Novoa també ha qualificat de "canallada històrica al sionisme" i "gir de 180º de CDC en relació al conflicte àrabo-israelià" l'actitud duta a terme per Oriol Pujol Ferrusola al Parlament de Catalunya donant suport a la condemna unànime a l'Estat d'Israel. Segons Novoa, que ha treballat a la precampanya electoral d'Artur Mas, "Convergència va a la desesperada per recollir tots els vots possibles en una estratègia catch-all i per això si cal adoptar posicionaments intel·lectualment deshonestos i miserables es fa". "És barra lliure", afirma, "com molt bé ha il·lustrat el Polònia amb Mas jugant a la puta i la Ramoneta", clou.

Per dignitat, adéu definitiu a Convergència

2010-06-01T20:26:00.002+02:00

01 de juny de 2010

Sr. Felip Puig i Godes

Benvolgut,

Per la present et comunico la baixa definitiva com a militant de CDC a tots els efectes amb data d'avui, dia que CDC ha donat suport a una resolució al Parlament condemnant l'Estat d'Israel marcant un abans i un després en la tradició històrica d'aquest partit que no puc ni vull assumir.

Amparar institucionalment una flotilla pagada per Al-Qaeda va contra els meus principis i no puc pertànyer a una organtizació política que dona cobertura ideològica a la Internacional antisemita.

Vistos també els darrers desencontres i l'ús polític que has fet de la meva persona i treball al partit, especialment la facilitat amb la qual vas oferir el meu cap a aquests periodistes que es dediquen diàriament a intoxicar de sutzura quanta notícia toquen, entenc que no et suposarà cap problema ni a tu ni a la teva organització.

Vist el gir de 180º que ha pres CDC en relació al conflicte àrabo-israelià atenent els criteris desafortunats de l'Àngel Colom i el fet de posicionar-se institucionalment contra l'Estat d'Israel us posa com a partit al mateix nivell que els pijoprogres d'Iniciativa permete'm dir-te. Fins aquí hem navegat junts.

No et sobti que tota mena de remenaculs i trepes vinguin a donar-te missatges meus publicats en el dia d'avui a les xarxes socials. La canallada històrica d'avui de CiU al sionisme té conseqüències. La primera aquesta.

Atentament,

Rubèn Novoa i Arranz

Per què no votaré Santi Vila a les eleccions nacionals

2010-05-03T11:48:00.005+02:00

03 de maig de 2010

Llegia ahir a La Vanguardia que Unió Democràtica de Catalunya demanava que Convergència que fes rectificar el seu alcalde a Figueres i cap de llista per a les properes eleccions nacionals a Girona per CiU, Santi Vila, per haver manifestat públicament la seva oposició a la decisió adoptada per l'alcalde de CiU a Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, d'acord amb un informe jurídic del bufet d'advocats Roca Junyent, de comunicar a la Subdelegació de Govern espanyol aquells immigrants en situació irregular que pretenguin inscriure's al padró municipal per tal de què els sigui aplicada la Llei d'Extrangeria d'acord amb la seva situació de residència il·legal.

Aquesta mesura adoptada per l'alcalde de Vic, compta amb el suport explícit del president de CiU, Artur Mas, tot i que algunes veus dintre de Convergència se li van tirar al coll començant per Àngel Colom i el seu ad latere Èric Bertran. Ara s'hi suma a la festa Santi Vila, i ho fa, afegint en tot això, el nom d'un polític altament valorat com és el de Lluís Recoder. I ho fa avui en una entrevista al diari El Mundo, on es veu que el tema de la immigració il·legal no és l'excusa per posicionar el sector socioliberal (socialista) de Convergència.

El que vertaderament li preocupa a l'espanyol de Santi Vila és això del nacionalisme. El català esclar. El troba còmic i grotesc, com la majoria d'independentistes. És inadmisible que els socialistes de Convergència prioritzin aquesta Espanya predemocràtica i tardofranquista en la qual s'ha convertit per demanar una cadira per l'amic Lluís Recoder. És ben lamentable estratègicament parlant.

Diumenge passat vaig anar a votar SÍ a la independència al referèndum de Girona. Va venir fins i tot Felip Puig a fer campanya. Deuria de ser molt còmic i grotesc tot plegat per en Santi Vila. I ara demana que el voti en nom de Convergència i Unió per fer Artur Mas president de Catalunya i poder mantenir el seu escó al Parlament.

Doncs si no es disculpa amb la massa social convergent, majoritàriament independentista, ja pot anar a demanar-li el vot a qualsevol espanyol que tingui a bé de votar-lo. Jo no el votaré pas. I Felip Puig faria bé de demanar-li el carnet i suspendre'l temporalment de militància, ja que per coses menys importants ha demanat carnets als militants, com podria ser el cas de l'alcalde d'Ascó o de servidor.

Així mateix també crec que els sectors independentistes i neoconservadors de Convergència hauriem de començar a organitzar-nos i identificar-nos com a tals. No volem que un socialisme de rostre humà es camufli a Convergència com a marca blanca sota l'etiqueta impossible del socioliberalisme: Els socialistes catalans que troben grotesc i còmic el nacionalisme i l'independentisme ja tenen el seu referent a Catalunya: el PSC. I Santi Vila ho hauria de saber.

Àngel Colom i Èric Bertran o la persistència en l'error

2010-04-11T16:15:00.006+02:00

11 d'abril de 2010

Que el senyor Àngel Colom m'esborri del Facebook per recriminar-li que no es dediqui a anar a la contra de l'alcalde de Convergència i Unió a Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, i segueixi els posicionaments del partit en matèria d'immigració fets pel secretari general Artur Mas no em preocupa gaire. És el seu problema si vol obtenir els favors del futur president de la Generalitat.

Pel que no passo és que un adolescent vividor de la política i sense estudis com l'Èric Bertran, i que per a més inri ni és militant del partit --tenint grans responsabilitats dintre de Convergència Democràtica de Catalunya-- es dediqui a donar-me lliçons i anar escampant mentides per la xarxa social sense la possibilitat de ser replicades, perquè tant l'Àngel com ell demostren els seus tics més autoritaris negant el debat i bandejant la teva amistat de Facebook per evitar la rèplica i quedar-se amb l'última paraula. Algú els hi hauria d'explicar a aquest parell què és la democràcia i la discrepància política. La meva companya, la Mercè Escarrà, fins fa poc membre de la Sectorial de Convergència dirigida de la manera més sectària possible per l'Àngel (és a dir, sense dret a la rèplica ni a la més mínima discrepància, negant sempre el diàleg i el debat d'idees) ho resumeix perfectament:

"L'Àngel Colom no suporta ni la crítica ni la discrepància i quan algú posa en qüestió la seva feina a la sectorial d'immigració de CDC l'elimina i el bloqueja al Facebook, cosa que diu molt poc d'un polític molt destacat de la primera força política del país. Això és el què em va fer a mi després que li demanés la seva opinió sobre la poca participació dels immigrants als referèndums per la independència del desembre. Tot s'ho pren com una cosa personal i sempre rebutja el diàleg. Crec que neda a contracorrent dins del partit i si segueix així, hi haurà una fuga de vots cap a altres partits que afronten el tema de la immigració obertament."

Quan l'Èric Bertran em diu que vaig "sembrant la insidia i la discordia, que es el que fas sempre, t'ha portat on estas: ser expulsat de Convergencia. Per tant, tu ets l'unic desautoritzat per la direccio" menteix i no atèn les rodes de premsa que fa el partit per explicar aquesta situació "temporal". A més, inclompleix els Estatuts del partit, però esclar, com no és ni militant, no puc demanar al Comitè d'Arbitratge Mediació i Disciplina del partit que actui contra ell. Com veieu la falta de criteris democràtics en tot això és evident. Al sr. Bertran li haig de recordar que a servidor ningú l'ha expulsat de Convergència. Tinc la militància suspesa temporalment a petició pròpia. Les insidies són les seves, fruit d'aquesta mínima cultura democràtica que manifesta, i no cal remuntar-se als seus antecedents a l'Audiència Nacional, doncs de ben petit ja apuntava maneres.

En tot cas, el problema és un altre. I molt més greu. El president de la sectorial de Convergència i el seu escuder Èric Bertan confonen immigració amb delinqüència i fan un flac favor al partit amb aquesta qüestió. L'Èric ja m'ha demostrat que no té ni la més remota idea de com funciona un Estat de dret i el seu ordenament jurídic. No sap res de lleis i afirma sense cap mena de rubor que mesures com les que encertadament pretén posar en marxa el nostre alcalde a Vic són il·legals. Haurà fet un màster en Jurisme a la ESO segurament i en sabrà més que el sr. Miquel Roca i Junyent.

La tasca d'aquest parell hauria de ser la de sumar al catalanisme tots aquells catalans nouvinguts al país des de les onades migratòries dels 60 en endavant i que o bé porten la tira visquent al nostre país o bé resideixen legalment des de fa poc. En tot cas, caldria que algú els hi recordés que en aquest país les lleis estan per a ésser complides per tots sense excepció alguna. Si l'immigrant irregular vulnerador de les lleis és tractat igual que aquell qui les compleix això esdevé Can Pixa i el delinqüent és premiat amb una Targeta sanitària i tota mena d'ajudes que paguem tots enlloc del càstig que la Llei d'Estrangeria preveu per a aquests casos que no és altre que l'expulsió del país. Com es fa a tot arréu.

El dia que Vila d'Abadal va fer públics els nous criteris d'empadronament la seva sectorial ja va sortir a la contra. L'endemà, va ser el mateix Artur Mas qui va haver de fer costat públicament al nostre alcalde. Demà, com a president de CiU i davant les declaracions del sr. Colom hauria de fer el mateix novament. I així ¿in aeternum?. Ja va sent hora que la gent de Convergència, amb valors profundament democràtics, demanem al sr. Colom i el sr. Bertran que si no són capaços de dur la sectorial com els militants, simpatizants i electorat de Convergència volem ho deixin en mans d'algú més capaç.

És normal doncs, que l'Artur Mas tingui por de Josep Anglada com va dir aquesta setmana passada. I és que amb declaracions com les de l'Àngel Colom molts simpatitzants de Convergència, es poden decantar per una altra opció política. Potser és el moment de què Mas prengui alguna decisió ferma en Immigració malgrat totes les contres que el sr. Colom li pugui plantejar. Serà un gran encert estratègic electoral.

Per cert, a Facebook ja som gairebé 10.000 catalans donant suport a l'Alcalde de Vic. Us hi apunteu?

ACTUALITZACIÓ 12/04/2010

(ACN) El president de CiU, Artur Mas, dóna ple suport a l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal (CiU), pel que fa a la gestió de la polèmica sobre l'empadronament dels 'sense papers'

(TV3) L'alcalde de Vic (CiU) diu que Àngel Colom va "per lliure" i "no té cap responsabilitat en la gestió del país"

(TV3) El secretari general adjunt de CiU, Xavier Trias, diu que "cal expulsar tots els immigrants irregulars del país"

Nota: Queda clar doncs que l'Àngel Colom va contra la direcció de CiU i el nostre alcalde a Vic per molt que l'Èric Bertran digui que l'únic desautoritzat sóc jo.

NOUS PROBLEMES EN EL TRAÇAT DE L'AVE ALS PEUS DE LA SAGRADA FAMÍLIA I DE LA PEDRERA

2010-03-25T12:37:00.003+01:00

25 de març de 2010

Prospeccions urgents del subsòl de davant de la Pedrera

De resultes d’una comunicació de la UNESCO al Ministeri de Cultura demanant nous estudis referents a l’actual traçat de l’AVE, s’estan realitzant prospeccions en el subsòl de la Pedrera, que donen a entendre de la perillositat de l’actual traçat previst.

Diverses organitzacions “Plataforma del Ave por el Litoral o por el Vallès", "Junta Permanent en Defensa del Patrimoni de Catalunya” han demanat al Ministeri de Foment la paralització de la posta en marxa de la tuneladora que està prevista per demà divendres 26 de març pel propi ministre de Foment Sr. José Blanco, fins que s’hagi realitzat l’estudi en profunditat de la comunicació de la UNESCO.

Accions veïnals de protesta estan previstes davant la possible inauguració.

EMOCIONAL AC

Agència de comunicació global

Per més informació:

Josep Espar i Ticó: 934125733 - secretaria.general@accat.cat

Pere Vallejo: 679616161

COMUNICAT

2010-03-22T17:12:00.003+01:00

22 de març de 2010

Ahir diumenge vaig fer un article al meu blog denunciant el tractament informatiu que fa TV3 sobre els actes que, com a Junta Permanent en Defensa del Patrimoni de Catalunya, hem fet en defensa de la Sagrada Família i que han estat obviats per la Televisió pública catalana. A la reunió amb els representants de la UNESCO aquests periodistes de la secció d'informatius de TV3 van arribar a etzibar "que ens anéssim a la merda, que això no anava amb ells" davant la negativa dels representants de la UNESCO a ser filmats en aquella reunió amb les forces vives d'aquest país. Aquest és el Virus Marqueta al qual em referia. El sectarisme i femer irrespirable en el qual s'ha convertit a dia d'avui la secció d'informatius de TV3 que dirigeix la senyora Rosa Marqueta.

L'article d'ahir segueix plenament vigent. La meva adscripció pública i coneguda al projecte polític que encapçala Artur Mas també. Ara bé, a petició del secretari general adjunt de Convergència, Felip Puig, he renunciat TEMPORALMENT a la militància activa a Convergència, donat que segons sembla, poso en perill aquest projecte polític que defenso.

Seguiré en l'activisme polític defensant la Sagrada Família i treballant per un canvi real que porti a aquest país més llibertat. És temps de passar a la reraguarda.

Vull agrair també totes les mostres de solidaritat i afecte que m'estan enviant molts militants del partit i de fora.

Fins ara!

Barcelona, 22 de març de 2010

El problema no és Mònica Terribas, el problema és Rosa Marqueta

2010-03-21T11:37:00.002+01:00

21 de març de 2010

Aquesta setmana TV3 i la seva directora, Mònica Terribas, han estat en el punt de mira de l'actualitat informativa arran d'unes afirmacions que va fer un militant del PSC a Facebook sobre Terribas on l'acusava d'anar mal follada després de que la seva entrevista al President de la Generalitat, José Montilla, deixés en evidència la manifesta incompetència d'aquest presidentet tant fluixet que ens van imposar els suposats independentistes d'Esquerra Republicana i els ecopijos d'Iniciativa.

Després de tot el rebombori causat voldria dir-hi la meva atenent a què servidor també es va veure involucrat en un tema similar ara farà un mes arran d'unes declaracions meves a la xarxa social on comminava l'Exèrcit israelià a no retornar-nos a Catalunya la col·laboradora amb el terrorisme islàmic palestí Ariadna Jové. De moment, m'han fet cas i ho celebro.

Ras i curt: el problema de TV3 no és la Mònica Terribas, sinó la seva cap d'informatius, Rosa Marqueta. Aquesta senyora es dedicar a insultar la intel·ligència dels ciutadans de Catalunya les 24 hores del dia amb els seus pamflets. Els seus informatius no informen, es dediquen a manipular l'opinió pública segons el vent que bufi aquell dia a la seu del PSC o quina sigui la consigna que hagi instruït aquell dia el sr. José Zaragoza. Sobre la base de què cal fer el lleponer al President Obama i Al Gore i atacar Israel i Convergència a tort i a dret, es construeix tot un discurs ideològic sovietitzat on els conceptes pluralisme i servei públic s'esvaeixen per donar lloc a la televisió pública més sectària, més adoctrinadora, més mesella i més servil als interessos dels socialistes. No cal que digui quin són aquests interessos: la desnacionalització de Catalunya i insuflar ràncies i caduques ideologies a una ciutadania, que atenent a les darreres enquestes electorals, sembla ser que comença a estar vacunada del Virus Marqueta.

Des de la pròpia experiència puc parlar de la meva relació amb els informatius de TV3. El mes de desembre vam penjar una pancarta de SOS a la Sagrada Família la gent de l'Espar Ticó i de l'AVE Litoral. La pancarta s'hi va estar a la Torre de Sant Judes Tadeu fins que les ventades d'Any Nou la van esquinçar. La nit abans de l'acció vaig tenir la cortesia d'informar en exclusiva al programa del sr. Cuní i a la secció de Societat d'Informatius per a què tinguessin la Unitat Mòbil disponible. Doncs no cal dir que no van fer acte de presència, era més important tenir-la per una iaia de Catalunya que complia 100 anys. El Virus Marqueta indica que si els ecoterroristes de GreenPeace penjen una pancarta a una grua de la Sagrada Família ha d'anar la Mòbil i cobrir-ho en directe i als informatius perquè la qüestió, com tots sabeu, afecta a una de les tràgales i mentides més repetides per aquest aparell d'intoxicació progre: el suposat canvi climàtic. És un dels punts del programa. Ara bé, la societat civil catalana organitzada en defensa del nostre símbol nacional més internacional no és notícia per a TV3. Els socialistes no volen que la gent sàpiga que s'han passat pel folro dels calçotets una decisió democràtica i majoritària contrària a aquest traçat del plenari de l'Ajuntament de Barcelona i del Parlament de Catalunya. Un traçat que és el més car possible i el que posa en perill més famílies i monuments. Un traçat que és un acte manifest de terrorisme i extorsió econòmica dels socialistes contra Catalunya.

Ahir vam fer un acte emotiu amb l'encesa de 10.000 espelmes per protestar per l'imminent posada en marxa de la tuneladora Barcino, que el mateix Pepiño Franco vindrà a inaugurar. Estem als mateixos temps que la Dictadura. Ho diu l'Espar i ho dic jo. Com no podia ser d'altra manera vaig tornar a trucar a la redacció de Societat dels Informatius de TV3 perquè portessin la Mòbil. Ara el 3/24 hi dedica 20 segons. Només imatge i una veueta en off. Cap mena de referència als parlaments que s'hi van fer, entre d'altres d'en Josep Espar i Ticó, de la Roser Maragall -la néta del poeta- o del president d'AVE Litoral, Pere Vallejo. Res de donar la veu a les forces encara vives d'aquest país. No fos cas que la gent s'adonés de la operació que estan preparant per enderrocar el nostre Temple i alhora embutxacar-se un fotimer de milions amb la Triple-A de la corruptel·la d'aquest país: ADIF / Sacyr / PSC-PSOE.

Contra el Virus Marqueta només tenim Almax, que calma els seus efectes secundaris: diarrea i arcades. O que la Mònica Terribas sigui valenta i la cessi immediatament. Contra els socialistes només tenim una solució: que l'Artur Mas guanyi les properes eleccions.

Post obert al senyor Josep Maria Huguet

2010-03-01T16:40:00.008+01:00

01 de març de 2010

Em fa molta mandra haver de respondre el sr. Josep Maria Huguet. En tot cas que m'acusi de defensar el terrorisme d'Estat mentre ell s'apunta a la proclama antisemita no li ho penso permetre i ho justificarem seguidament i a pams. Per fer-vos-ho entendor, esclar.

Tot va començar el proppassat divendres 26 de gener quan vaig publicar un article al digital "El Matí" que reprodueixo a continuació:

DES DE DUBAI AMB AMOR

Que Israel està augmentant el seu número d'operacions encobertes al Golf Pèrsic ho prova l'assassinat de Mahmud Al-Mabhouh el passat 19 de gener a Dubai. L'assassinat d'aquest reconegut traficant d'armes, comandant d'alt rang de l'organització terrorista Hamàs i co-fundador de les brigades Ezzedin al-Qassam ha posat sobre la taula tota una operació d'intel·ligència digna d'una superproducció de Hollywood. L'èxit de la missió només s'ha vist perjudicada a posteriori per, cal dir-ho, una bona actuació policial de Dubai, la qual potser va ésser subestimada en excés per l'operatiu israelià.

L'èxit de la missió se suma al llarg bagatge de la Divisió d'Operacions Especials del Mossad, la temible METSADA, que ha estat l'encarregada de dur-la a la pràctica. Entre altres fites dutes a terme per l'agència s'inclourien pressumptament l'enverinament i mort de tota una icona del terrorisme àrab: Iàsser Arafat, la captura a Londres de qui va revelar els secrets més ben guardats sobre el complex nuclear israelià a Dimona, Mordekhai Vanunu, o el recent assassinat a Teheran d'un científic iranià implicat en el programa nuclear dels aiatol·làs.

La premsa europea, com no podria ser d'altra forma, ha iniciat un circ amb la qüestió tot queixant-se de l'ús de passaports comunitaris en l'operació (fins ara no he sentit cap cancilleria que hagi posat en dubte que calia retornar a Al·là aquest perillós terrorista). Això ha portat al Foreign Office britànic a cridar l'ambaixador israelià a Londres per demanar-li explicacions. Una tràgala més adreçada a una societat europea que desconeix totalment com funciona la comunitat d'intel·ligència occidental: el Mossad i el Secret Intelligence Service also known as MI-6 tenen una molt bona relació i comparteixen informacions de tot tipus per a què tots nosaltres puguem viure més segurs en aquesta Euràbia que s'està forjant. És més, el Mossad va informar Londres de l'operatiu i de l'ús de passaports comunitaris i hi va donar el vist-i-plau.

En tot cas, cal felicitar Bibi Netaniahu i Meir Dagan. Avui el món és una mica més segur. Des d'aquí commino al ministre Moratinos a què contracti els serveis de METSADA per alliberar els hostatges catalans segrestats per Al-Qaida Magrib. Ara que s'acosta l'aniversari de l'11-M no fóra gaire ètic lliurar 5 milios d'euros a aquells qui van posar en fora de joc tot un país ara farà 7 anys. Pensem-hi.

Es veu que al senyor Josep Maria Huguet li va escandalitzar aquest article i això va provocar la seva irada resposta, també en forma d'article a "El Matí" i que reprodueixo a continuació:

Sr. Novoa: no és de rebut fer apologia del terrorisme d’Estat

A l’Estat d’Israel i el seu poble se li poden reconèixer molts mèrits i virtuts. I la seva audàcia sense límits. I se’ls pot plànyer per les injustícies, atrocitats i el genocidi a les quals han estat sotmesos durant segles. Es pot comprendre també l’estat permanent de guerra i tensió en què viuen fruit de la creació artificial per la ONU -la justificació i oportunitat de la qual pot ser discutida legítimament- del seu novell Estat el 1948. També és comprensible l’odi i animadversió del poble palestí i dels seus veïns per les nombroses arbitrarietats i injustícies comeses pels israelians durant aquests 62 anys. El conflicte al Middle East és complex i cal tenir en compte moltes variables per a valorar-ho. I jo no sóc pas un especialista del tema.

El que no em sembla raonable és que per una malentesa compassió, o per temor a la reacció airada de la comunitat jueva, o per altres interessos, a l’establishment d’Occident els hi riguem totes les gràcies o mirem cap a un altre costat quan fan alguna salvatjada. De la mateixa manera que no ho fem quan aquests actes els cometen Hamàs o altres grups terroristes palestins, als quals anomenem així sense cap mena d’eufemismes.

El que va succeir a Dubai no és excusable. Com tots els tristament famosos “assassinats selectius” dels serveis secrets israelians. I no dubto que el personatge “eliminat” no fos perillós i tingués crims de sang en el seu haver. Però allò va ser un assassinat a sang freda, un acte execrable, terrorisme d’Estat amb tots el ets i uts. El mateix que els GAL dels anys 80, la repressió franquista, la Gestapo i els camps de concentració, o les depuracions soviètiques i l’arxipèlag Gulag.

I mai el terrorisme d’Estat pot ser justificable. Per part de les persones individuals hi ha un component emotiu, d’indignació, de percepció de que els “bons” juguen la partida en inferioritat de condicions que els terroristes si volen respectar la legalitat. I és comprensible. Però els sentiments i la finalitat mai justifiquen els mitjans emprats, i menys a nivells d’actuació pública o de govern. Als delinqüents i terroristes se’ls ha de perseguir, detenir i jutjar, i després, si són culpables, se’ls engarjola, i si cal per tota la seva vida. Però no se’ls pot eliminar directament, com qui extirpa una berruga.

Tampoc el principi de legítima defensa permet qualsevol mitjà. La farsa sobre la justificació de la invasió de l’Irak n’és un exemple recent. La defensa legítima és justa quan és proporcional, però l’atac o l’homicidi per prevenció no ho són pas.

A aquestes alçades de la pel•lícula tots sabem que els estats tenen les seves clavegueres, però que ningú no invoqui raons d’estat per a justificar accions condemnables. Si en perseguir el mateix dimoni destruïm tot el bosc per evitar que s’amagui, quin cau trobarem quan el dimoni es revolti contra nosaltres? Quan es depassen els límits ètics i de la llei el camí ja no té retorn, o quasi; i qualsevol arbitrarietat o salvatjada pot assolir carta de legitimitat.

Quan he llegit el títol de seu l’article, Sr. Novoa, m’he indignitat. I després, el to provocatiu i cínic del mateix, fent una desenfadada apologia d’un acte absolutament reprovable, i titllant l’opinió pública europea d’estúpida i manipulada, m’ha semblat frívol i fatxenda. Potser és la reacció que vostè cercava, però fins aquí podíem arribar. Només faltava que des de la tribuna d’aquest diari justifiquéssim qualsevol animalada. I consti que abans de publicar aquestes ratlles m’he llegit uns quants capítols del “Petit món de don Camilo” que em van portar el reis, la qual cosa m’ha ajudat a no dir alguna bestiesa gratuïta i a suavitzar les formes.

Em sembla que no l'erro quan puc afirmar que el senyor Huguet pellfineja si s'escandalitza pel títol que he triat a l'hora de posar nom a l'article. Segurament això és degut a què no ha parat gaire atenció en llegir el desenvolupament del mateix: hi dic "superproducció de Hollywood". I si a això li sumem la temàtica del mateix, "els serveis d'intel·ligència" --on especialment s'emfasitza el paper de l'MI-6-- que vingui algú a negar-me que la suma d'aquests dos elements evoca al lector James Bond i les seves pel·lícules. I no, dissortadament no som a Rússia. Aquest mètode per construir un titular no hauria d'esglaiar ningú tant resabut com el senyor Huguet, i encara menys els col·laboradors i lectors d'El Matí, gent que escriu molt millor que jo i que hom suposa llegida i entesa en un ampli reguitzell de recursos estil·lístics.

En tot cas, i defugint el debat de l'estil, anem al dels continguts. Allà on hom no pot ni vol passar per alt.

De primer es fa necessari indicar al senyor Huguet que aquest, com d'altres que he escrit a El Matí, es tracta d'un article amb un component d'informació molt elevat, i d'un d'opinió molt limitat. Informació per damunt d'opinió, de fet, així es va convenir amb el director d'aquest diari i així s'ha fet. Permeti'm dir-li senyor Huguet, que de la mateixa manera que els Estats Units o Espanya no practiquen el terrorisme d'Estat quan maten 12 civils a l'Operació Moshtarak que s'està desenvolupant a l'Afganistan (doncs hi ha un context de guerra declarada), Israel, que també està en guerra oberta i declarada contra el terrorisme islàmic --Hamàs en el cas que ens ocupa-- tampoc fa "terrorisme d'Estat" quan envia amb Al·là el perillós terrorista i traficant d'armes Mahmud Al-Mabouh. És més, hauria vostè d'agrair a l'Estat d'Israel que la seva guerra no provoqui els danys col·laterals que pot provocar l'OTAN a l'Afganistan atesa una curosa i excel·lent planificació del camp de batalla --exenta de víctimes innocents com a la majoria de les guerres-- on de retruc i des de la llunyania, vostè també en surt beneficiat. Acusar tan a la valenta l'Estat d'Israel de practicar el terrorisme d'Estat, com pot veure sr. Huguet, pot ser un pèl agosarat per algú que, com vostè mateix manifesta, no és un especialista en el tema.

Pel que fa al leit motiv del seu article, el discurs negacionista que l'impregna, permeti'm que li digui, no em sobta. Gens ni mica. I menys en aquest petit país pro-palestí que és Catalunya. Jo no sé si definir-lo de "fatxenda" com vostè ha fet amb el meu. Crec que al seu se li escau més l'epítet de "lamentable". A grans trets, no deixa de dir el mateix que hom podria trobar a qualsevol pamflet neonazi de la Llibreria Europa o els crits que se senten a qualsevulla manifestació que vulgi assistir l'Honorable Conseller d'Interior: "Israel és un estat artificial", "Israel actua com la Gestapo i els camps de concentració" "Israel Estat assassí" "Israel Estat terrorista". Plas, plas.

Permeti'm que elevi el to en aquests moments de l'argumentació. Quan vostè usa els camps de concentració i la Gestapo per comparar-ho amb les actuacions que fa Israel en la seva guerra contra el terror, està vostè pixant-se al damunt de les cendres de més de 6.000.000 de jueus. Suposo que la seva moral catòlica --que no cristiana-- l'empeny a relativitzar aquests fets tan cofoiament de la mateixa manera que en dies venidors sonaran les "carraques de matar jueus" i de la mateixa manera que el beat Pius XII va col·laborar amb el nazisme a la II Guerra Mundial. Suposo que no li cal que li expliqui res sobre la participació activa del Vaticà amagant criminals de guerra nazis com Ante Pavelic. Com pot veure, a casa tots tenim la nostra dosi de misèria i sutzura, vostè inclòs. Digui'm quina és la meva i jo li diré quina és la seva. En tot cas, per no convertir això en un femer, li reclamo que rectifiqui les seves paraules que inciten a l'antisemitisme i a la negació de l'Holocaust. Com pot veure, amb aquest tema som ferms i plens de determinació: ni a Europa ni enlloc consentirem que s'entri en una perillosa cadena de relativització del genocidi que pugui ajudar els violents a extendre el seu discurs de l'odi antisemita. Qui? Ni els jueus ni els que estimem aquest poble. Pregui'n bona nota: no hi haurà cap més Holocaust mentre existeix sobre la Terra l'Estat d'Israel.

És en aquest moment que fora bo, sr. Huguet, que llegís ben amatent el discurs que el vicepresident del Govern de Catalunya, l'Honorable sr. Josep-Lluís Carod-Rovira, ens va fer al Parlament de Catalunya fa tres setmanes en l'acte de commemoració de les víctimes de la Xoà. El president del Parlament, el Molt Honorable sr. Ernest Benach àdhuc va venir ex professo a demanar-me l'opinió del mateix i el vaig poder felicitar personalment tant per l'acte en sí com pel discurs d'en Carod. Com veu, aquest tema supera els partidismes del Principat. I vostè n'hauria de ser sabedor.

Afectuosament,

Novoa respon a Saül Gordillo i Joan Puig amb una denúncia

2010-02-09T17:47:00.003+01:00

09 de febrer de 2009

El membre de l'Assocaciació Catalana d'Amics d'Israel i militant de Convergència, Rubèn Novoa, ha interposat aquesta tarda una denúncia als Jutjats de Barcelona contra el director de l'Agència Catalana de Notícies Saül Gordillo i l'exdiputat Joan Puig Cordon.

La polèmica cibernètica reproduïda a alguns digitals ha acabat finalment als jutjats. A la denúncia interposada per Novoa es posa en coneixement del Jutge uns fets que podrien ser constitutius dels delictes de lesió al dret a l'honor, calúmnies amb publicitat i injúries amb publicitat contra el senyor Saül Gordillo, director de l'Agència Catalana de Notícies i el senyor Joan Puig Cordon, representant del diari digital Directe!cat i exdiputat a les Corts Espanyoles pel partit Esquerra Republicana de Catalunya.

Segons la denúncia, Novoa afirma que les informacions que difon el diari de Joan Puig, directe.cat, són falses i s'han realitzat amb un absolut i temerari menyspreu cap a la veritat i que persegueixen menyscabar el seu honor, fruit d'una estratègia compartida per l'esquerra d'aquest país, per silenciar les persones que activa i públicament defensen els valors de la democràcia occidental al Pròxim Orient i combaten aquelles expressions que puguin donar cobertura al terrorisme d'origen islamista i actituds antisemites.

Novoa acusa a Gordillo de ser l'instigador d'aquesta campanya ad hominem de desprestigi cap a la seva persona des del seu propi bloc. Segons resa la denúncia, les afirmacions realitzades pel sr. Gordillo, a més de perseguir un menysteniment evident cap a l'honor del sr. Novoa obren la veda per a que qualsevol persona pugui dirigir-se cap la seva persona en termes similars si no atura la qüestió la Justícia, ja que Gordillo les fa des d'una posició clara de superioritat vers la seva persona, un ciutadà actiu que milita en un partit democràtic com és Convergència Democràtica de Catalunya i a l'Associació Catalana d'Amics d'Israel i que no té projecció ni càrrecs públics. Això ho fa Gordillo valent-se de la seva categoria moral de "director de l'Agència Catalana de Notícies". Els insults de "tonto del poble" "destraler 2.0" i "hooligan" constitueixen un delicte d'injúries amb publicitat contemplat en el nostre ordenament jurídic segons el propi Novoa.

Novoa, en declaracions fetes després d'interposar la denúncia ha afirmat "que no pensa consentir que ningú posi un morrió a la llibertat d'expressió i d'opinió als usuaris de les xarxes socials, especialment a Twitter" i que aquesta és una lluita "contra aquells qui fan atacs furibunds ad hominem sense entrar a debatre les idees". Novoa ha volgut agrair també "el suport majoritari que estic rebent de la comunitat catalana a twitter, que troba indigne l'actuació del sr. Gordillo".

#Comencem bé

2010-01-25T11:02:00.002+01:00

25 de gener de 2010

Dissabte Convergència i Unió va donar un cop d'efecte amb la presentació del que seran les línies mestres de la campanya electoral que ha de dur l'Artur Mas a ser el proper president de la Generalitat. En un acte celebrat als cines Cinesa Diagonal de Barcelona, els caps de campanya de CDC i UDC, David Madí i Joana Ortega respectivament van donar el tret de sortida de la precampanya electoral, per molt que el bo d'en Madí s'esforcés a dir que aquesta no començaria fins l'abril o maig.

L'acte va servir per presentar 2 vídeos que il·lustren el nou tarannà de la federació nacionalista: un en el qual es pretén “enamorar l'electorat” i un altre “enamorar totes les sensibilitats existents dintre del catalanisme”. Amor i pal de paller. Una síntesi, si més no ben curiosa i que deixa enrera estratègies de campanya anteriors i que cerca crear un gran moviment de masses que porti un gran canvi polític a Catalunya: la defunció definitiva del tripartit.

El més destacat de l'acte, no obstant, va ser la posada en marxa oficial de la nova xarxa social pels catalanistes: cativistes.cat, de la qual alguns en portem fent betatesting des del passat mes de juliol. Aquest nou espai, basat en una plataforma Ning i que intenta “copiar” l'estratègia a internet duta a terme per l'equip de campanya de Barack Obama i que el va portar a la presidència dels Estats Units pretén extendre un gran moviment de grassroots envers la urgència nacional d'un canvi de govern a Catalunya. De fet, com ja es va afirmar en setmanes anteriors, la campanya de Mas serà un calc de la d'Obama: no només es cosa de canvi de logo (ara símbol).

Esperem que tot aquest plagi sigui en el positiu, donat que vendre il·lusió a voltes pot convertir-se en fum, que és el que li ha passat a l'Obama i actualment està en els pitjors índexs de popularitat. Quan Mas sigui president tindrà l'obligació moral de complir amb la ciutadania i respondre positivament a l'il·lusió generada. Confio que així serà.

En tot cas, que tremoli un PSC cada cop més gris i sense arguments. De fet, encara ho estant flipant. El tret de sortida, la iniciativa i "la bona sintonia" la porta CiU. Les idees, la modernitat i les claus provenen de nosaltres. Això només és el l'inici. Warfare gonna be served.

El meu amic Pep Espar

2009-12-21T21:54:00.007+01:00

21 de desembre de 2009

El passat divendres el recordaré feliçment tota la vida. L'amic Josep Espar i Ticó, mort de fred, recordava com als anys 60 van penjar una senyera a la Sagrada Família quan Franco va visitar Barcelona. M'explicava que al seu germà la policia li va trobar una foto de l'acció que havien fet i això el va delatar i portar problemes. La resistència franquista va tenir molts protagonistes, però com diu el president Pujol en les seves memòries, Josep Espar ha estat el gran conspirador d'aquest país. Patriota de pedra picada, activista antifranquista, dinamitzador i mecenes cultural, cofundador i impulsor de Convergència, de l'AVUI, i de tantes i tantes històries. Sempre l'ha mogut un profund amor al país, i el seu caràcter entranyable no treu que hagi estat allò que anomenem un líder en majúscules: savi, trempat, resolutiu, directe, amb una determinació de tal calibre que hom només pot fer que copsar un panorama força orfe de referents en la societat catalana actual.

Poder esguardar l'Espar feliç, en la seva digna senectud, acompanyat de la Roser Maragall (la néta del poeta i cosina de l'expresident de la Generalitat) després de penjar la nostra pancarta a la Sagrada Família ja valia tot l'esforç que estic dedicant a aquesta lluita de David contra Goliat.

Dos homes, la mateixa causa: la dignitat i l'amor incondicional a aquest petit país. Sense esperar res a canvi.

De l'Espar n'he après una lliçó molt important a la vida per a aquells qui, com jo, ens movem més en l'àmbit emocional que en el racional: aprendre a lluitar contra l'egoisme innat de l'ésser humà. He après que l'egoista només s'estima a si mateix, i que per tant, és incapaç d'estimar res. És una lliçó que et marca un tret distintiu de valor afegit davant la societat postmoderna, individualista i panxacontenta en la qual ens hem de bellugar.

L'Espar és la lliçó de la convicció, de l'obligació amb un mateix, del no defallir. És tot un model de lluita. És el meu referent imprescindible. Compartir i aprendre amb l'Espar no és només enriquidor: sento que haig d'estar molt agraït d'haver tingut l'oportunitat d'esdevenir mereixedor de la seva confiança. És la viva representació de què l'impossible i l'inabastable no existeixen, que tot depèn de tu.

Sóc molt feliç de poder dir que l'Espar és el meu amic i encara sóc més feliç de dir que estimo aquest gran home.

IV Beers & Politics: Telegènia

2009-12-15T14:59:00.003+01:00

15 de desembre de 2009

Amb Albert Medran i Xavier Peyitibi al II Beers & Politics

El proper dijous 17 de desembre celebrem el IV Beers & Politics, que per a aquells que mai no heu vingut es tracta d'una trobada absolutament informal per conèixer-nos i debatre sobre algun tema en concret, comptant amb un ponent per començar el debat però que s'organitza a través de converses i preguntes de tots els presents.

Acostumem a reunir de 10 a 20 persones i funciona així:

1. Algú és ponent principal i parla 10 minuts sobre un tema

2. Se'l pot interrompre quan es vulgui i preguntar coses

3. Al final es parla de qualsevol cosa sobre comunicació política o política en general i ni recordem quin era el tema ;)

Aquest dijous, el títol de la jornada és El candidat davant dels mitjans: telegènia i imatge personal i política, a càrrec de Yuri Morejón, un consultor basc expert en el tema.

La trobada tindrà lloc al barri de Gràcia de Barcelona: Cafè-bar Catalluna (carrer de la Encarnació, 21). A prop dels metros Joanic i Fontana Comença a les 20 h, encara que com de costum, es pot arribar i marxar quan un ho desitgi.

Espero que ens veiem allà.

Confirmeu, si us plau, la vostra presència a l'esdeveniment creat a Facebook.

13-D: una masturbació col·lectiva amb sentiment de culpa

2009-12-14T19:58:00.004+01:00

14 de desembre de 2009

Ahir a la nit veia com s'anava omplint el meu Facebook de comentaris en relació a les impressions que anava publicant al meu Twitter sobre els resultats de les consultes sobiranistes realitzades a diversos pobles de Catalunya.

Vaig començar la nit electoral constatant el que és inqüestionable: la baixíssima participació deslluia un resultat del tot favorable als nostres interessos nacionals. La gran masturbació col·lectiva entre els parroquians, no obstant, havia començat. De fet, ja vaig viure en primera persona aquesta masturbació autocomplaent, a la vila de Sant Cugat, on m'hi vaig atançar al capvespre per poder fer un seguiment de la nit electoral. L'encarregat del discurs, l'escriptor Víctor Alexandre, no només era el més ràpid en masturbar-se, sinó que es va menjar la galeta: davant dels mitjans espanyols acreditats afirmava que era tot un èxit que només 15.000 persones d'un cens de 60.000 haguessin anat a votar doncs estaven al mateix nivell de participació que les darreres eleccions europees. Aquest era el clímax de l'Alexandre en una vila amb majoria nacionalista aclaparadora i una presència residual del quinquisme oligàrquic de la Regió 1. Als santcugatencs els importa la sobirania de Catalunya el mateix que Europa: una merda, això sí, molt sobirana. El mateix val per a la resta de llogarrets i viles catalanes cridades a consulta.

El problema de tot plegat rau en el plantejament de la consulta i de la repetició fins afartar-se del seu caràcter “no-vinculant”. No-vinculant, esclar, pel sistema polític-jurídic espanyol. I és la mateixa parròquia la què recorda que qualsevol referèndum vinculant hauria de comptar amb el plàcet de la metròpoli perquè fos legalment vàlid. S'obliden d'afegir “legalment vàlid per a Espanya”. Babaus! Quina mena de procés d'emancipació nacional volem fer anant de xaiets amb l'omnipotent Moncloa?

Aquestes consultes són vinculants, plenament vinculants, sempre i quan bandejem Espanya del nostre imaginari col·lectiu. Sempre i quan volguem iniciar un procés constituent seriós, creient-nos dipositaris del nostre propi poder com a ciutadans de Catalunya. En definitiva, són plenament vinculants per als ciutadans i polítics de Catalunya.

Però no ens ho creiem, per la legalitat espanyola vigent, la qual respectem sense ets ni uts en aquest procés. Aquest és l'error. I és un error de base. Un error que fa que tot trontolli. I d'aquí la baixa participació. I que la gent prefereixi que el masturbi la seva dona al sofà de casa que no el Víctor Alexandre a la plaça pública.

Dono suport al manifest contra l'intervenció d'Internet sense ordre judicial

2009-12-02T14:02:00.006+01:00

02 de desembre de 2009

Davant la inclusió en l'Avantprojecte de Llei d'Economia sostenible de modificacions legislatives que afecten el lliure exercici de les llibertats d'expressió, informació i el dret d'accés a la cultura a través d'Internet, els periodistes, bloggers, usuaris, professionals i creadors d'Internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que ...

1. Els drets d'autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d'innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d'expressió.

2. La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar essent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra del que estableix l'article 20.5 de la Constitució, posa en mans d'un òrgan no judicial -un organisme dependent del ministeri de Cultura-, la potestat d'impedir als ciutadans espanyols l'accés lliure a qualsevol pàgina web.

3. La nova legislació crearà inseguretat jurídica en tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i futur de la nostra economia, entorpint la creació d'empreses, introduint traves a la lliure competència i alentint la seva projecció internacional.

4. La nova legislació proposada amenaça als nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avenços tecnològics s'ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentment de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.

5. Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure del seu treball amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i a Internet no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar un altre model.

6. Considerem que les indústries culturals necessiten per sobreviure alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles i que s'adeqüin als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaces per la finalitat que diuen perseguir.

7. Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el saber humà continuï essent lliure.

8. Exigim que el Govern garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant de qualsevol pressió que pugui produir-se, com a marc per al desenvolupament d'una economia sostenible i realista de cara al futur.

9. Proposem una veritable reforma del dret de propietat intel·lectual orientada a la seva fi: tornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.

10. En democràcia les lleis i les seves modificacions s'han d'aprovar després de l'oportú debat públic i havent consultat prèviament a totes les parts implicades. No és de rebut que es facin canvis legislatius que afecten a drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria.

Segueix la campanya a twitter!

Més de 200 blocaires catalans se sumen a la cibercampanya #estatut

2009-11-26T16:03:00.003+01:00

26 de novembre de 2008

Els "ciberactivistes" José Rodríguez i Rubèn Novoa demanen als blocaires catalans "que se sumin a la iniciativa històrica que han tingut 12 capçaleres catalanes reproduïnt l'editorial 'La dignitat de Catalunya' als seus blocs".

El blocaire socialista José Rodríguez i el nacionalista Rubèn Novoa han iniciat "una campanya transversal a les xarxes socials per aconseguir que els blocaires catalans se sumin durant el dia d'avui a la iniciativa duta a terme per la premsa catalana de fer una editorial conjunta en defensa de l'Estatut de 2006".

"Aquesta iniciativa inèdita a la premsa catalana pretén traslladar a l'opinió pública espanyola la preocupació que genera la possibilitat que el Tribunal Constitucional emeti una sentència adversa contra el text estatutari i ha tingut una resposta ràpida de suport a la xarxa".

Els promotors de la iniciativa demanen a xarxes socials com Twitter i Facebook "que tots aquells blocaires de la comunitat catalana publiquin durant el dia d'avui una entrada al seu bloc reproduïnt el contingut íntegre d'aquesta editorial".

Amb diferents valoracions i amb diferent intensitat els blocaires catalans s'han llançat a donar suporta l'editorial conjunta que publica avui Diari de Girona, juntament amb Avui, El Punt, Diari de Sabadell, Diari de Tarragona, Diari de Terrassa, El 9 Nou, El Periódico de Catalunya, La Mañana, La Vanguardia, Regió 7 i Segre en defensa de l'estatut.

Albert Medran, Trina Milán, Xavier Peytibí, Vicens Lozano, José Rodríguez, Eduard Batlle, Toni Ibañez, Jordi Garcia, Carles Oriach o Rubèn Novoa són alguns dels primers blocaires catalans que s'han llençat d'immediat a donar suport a l'editorial «La dignitat de Catalunya» en la que es defensa que el Tribunal Constitucional no posi en dubte un Estatut que ha estat refrendat tres vegades. La proposta s'està estenent a la xarxa amb èxit.

A la «manifestació cibernètica» s'hi han sumat també des d'altres llocs d'Espanya És el cas del madrileny César Calderón, el gallec Antón Baamonde o de l'andalús afincat a Barcelona Javier Maján.

Podeu fer un seguiment a Twitter de la cibercampanya.

La dignitat de Catalunya

2009-11-26T02:02:00.005+01:00

26 de novembre de 2009

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d'emetre sentència sobre l'Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel Cap de l'Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l'Alt Tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L'expectació és alta.

L'expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l'evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d'una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d'una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l'oposició sobre la renovació d'un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de soscaire o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l'Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s'ha mostrat a si mateix– no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l'Estatut, amb la consegüent emanació de «símbols nacionals» (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l'articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l'Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d'acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d'una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l'esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l'Estatut en un verdader tancament amb forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l'Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L'Alt Tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d'una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d'Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d'arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l'Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els abundants beneficis de la capitalitat de l'Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l'espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d'aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Som en vigílies d'una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent a les circumstàncies específiques de l'assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l'autogovern d'un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l'Estatut és fruit d'un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d'una societat feble, prostrada i disposada a assistir impassible al menyscapte de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l'autogovern, l'obtenció d'un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d'una societat responsable.

L'ACAI estrena web

2009-11-19T12:31:00.005+01:00

19 de novembre de 2009

Ahir al vespre vam tenir la primera Assemblea general de l'Associació Catalana d'Amics d'Israel. Vam reunir-nos una quarantena de socis que ens uneix l'amor profund a Catalunya i al poble hebreu.

Després de molts treballs ja som una entitat de dret registrada pel Departament de Justícia de la Generalitat. Crec que és molt positiu per a la societat catalana que existeixi una associació com la nostra. Les similituds entre el poble jueu i el català no escapen a qualsevol amb un mínim de lucidesa mental i m'omple d'orgull poder haver participat des dels inicis en la creació d'aquesta Associació.

A partir d'avui tots aquells catalans que estimeu el poble jueu ja teniu un referent a la societat catalana. Volem crèixer i per això, a tots aquells amics d'Israel, us encoratjo fermament a fer-vos socis. Superat el periode fundacional, és el moment de la vostra implicació en el projecte.

Coincidint amb la primera Assemblea general ahir vam estrenar el web a la xarxa, on els canals de participació social hi són ben presents.

Així doncs us encoratjo a associar-vos, seguir-nos a facebook i twitter i participar de les activitats que engegarem! De moment ja estem treballant en unes jornades culturals i econòmiques a Tel-Aviv pel proper mes d'abril de 2010...

Am ACAI khai!

Entrevista a La Vanguardia Digital

2009-11-04T18:25:00.002+01:00

04 de novembre de 2009

Mi nombre es Rubèn Novoa y soy ciberactivista político. Mi blog 'Novoa.cat 'nació en el año 2003, cuando se forjó el primer tripartito. Mi blog fue una respuesta, para nada edulcorada, a la estafa que suponía ese gobierno, y desde una actitud del todo procaz se intentaba hacer un acoso y derribo al gobierno Maragall. Empecé como bloguero y, sin darme cuenta, me convertí en uno de los primeros ciberactivistas políticos de este país.

Llevo más de 6 años con Novoa.cat. El hecho de ser un early adopter y la contínua actualización que requiere el medio (internet) ha hecho que mi blog haya pasado por diversas etapas. Esto es algo que sucede muy a menudo porque no hay que olvidar que un bloguero no deja de ser un escritor más. Y la vida es evolución constante, y el blog no deja de ser un reflejo de ello, o debería serlo. En 2005 me tomé un año sabático sin escribir, pude observar que mi táctica había funcionado, no sólo me leían aquí sino que también conseguí irritar al gobierno español con lo que publicaba. La pausa era necesaria, llegué incluso a temer por mi integridad personal: a veces no hay que despertar el Leviatán. Aprendí la lección y me reincorporé en 2006 con un concepto totalmente distinto. Desde la experiencia y el conocimiento del medio me puse con la blogología y la política. Textos asépticos donde mi opinión ya no era sobre los hechos políticos en sí, sino sobre las herramientas que habían ido apareciendo y que suponían los prolegómenos de una auténtica revolución comunicativa en internet: lo que hoy llamamos el 2.0.

Novoa.cat, principalmente, es el blog de un ciberactivista. En él se encuentran estrategias, mecanismos, campañas, herramientas, algo de opinión y mucho enlace. Por mi naturaleza quizás lo tengo bastante descuidado últimamente y es que facebook es más útil para generar opinión, debate y atraer gente a un proyecto. Llevo un par de años diciendo que "los blogs han muerto", que se han visto superados y estoy mirando de construir una nueva identidad digital, ya veremos si doy con la solución, pero lo que está claro es que el poder de la red social es ya el presente y no el futuro.

En 2004, Novoa.cat fue sujeto de estudio en el trabajo de doctorado de Enric Gil Les bitàcoles i l'audiència publicado por la UOC y el Internet Interdisciplinary Institute-IN3. También he traspasado el mundo de los bits y un post de 2004 fue publicado en el libro La catosfera literària, primera antologia de blogs en català dirigido por Antoni Ibàñez y publicado por Cossetània Edicions (2008).

Sigo diariamente el blog de la amiga Blanca Alsina, un blog que lleva más de 2 años argumentando y dando toda la información que se intenta esconder a la opinión pública sobre el trazado actual del AVE por el centro de Barcelona y que, si no se para, va a poner en peligro de muerte nuestro símbolo más internacional como catalanes: la Sagrada Família. Como coordinador de la Junta Permanent en Defensa del Patrimoni de Catalunya estoy llevando a cabo una serie de acciones, entre ellas el ciberactivismo, y animo a los lectores de La Vanguardia digital que nos sigan en www.facebook.com/salvemeltemple.

Font: La Vanguardia Digital

Intervenció a l'Audiència Pública del Dte. de l'Eixample

2009-11-03T20:35:00.004+01:00

03 de novembre de 2009

Regidora Escarp,

Fa 2 anys la majoria política del Plenari d'aquest Districte va votar contra el traçat actual de l'AVE entre les estacions de Sants i Sagrera. Així mateix, la majoria de les forces polítiques representades al nostre Ajuntament i el Parlament de Catalunya van votar en contra del traçat que el PSC i el govern espanyol del PSOE ha imposat sense atendre la voluntat democràtica expressada pels barcelonins i catalans.

La setmana passada, el director d'ADIF va reconèixer davant l'Audiència Nacional els greus d'execució de l'obra del mur de pilones que estaven realitzant davant del Temple expiatori de la Sagrada Família deguts a una desviació de més del 40% en relació a l'estudi projecte aprovat. El mur s'havia fet a 1,12 m dels fonaments del Temple quan el projecte aprovat el situava a 1,95 m, amb el perill real que això suposa per a l'emblema d'aquesta ciutat.

La Pregunta concreta que li fem a la sra. regidora desde la Junta Permanent en Defensa del Patrimoni de Catalunya (on representem els interessos de més de 100.000 catalans que ens han donat la seva signatura) és quin cost té per als barcelonins aquest error greu d'execució tenint present que l'obra resta en aquests moments aturada. En definitiva, volem saber quants diners s'han destinat a la construcció, ara aturada, del mur i els que es destinaran a esmenar els errors i la seva possible reconstrucció.

També volem saber que pensa l'Alcaldia d'aquests errors quan sempre se'ns ha dit que aquestes obres són les més vigilades i fiscalitzades de tot el món pel que fa a l'enginyeria civil?

Moltes gràcies.

Nota de premsa de la Sagrada Família

2009-10-23T23:27:00.002+02:00

23 d'octubre de 2009

En el dia d'avui, la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família ha presentat davant de l'Audiència Nacional, la sol·licitud de suspensió parcial de les obres de construcció del mur pantalla que s'està executant en el carrer Mallorca, enfront mateix del Temple.

La sol·licitud s'ha realitzat a l'empar del que disposa l'article 135 de la Llei de la Jurisdicció del contenciós-administratiu, que disposa que ateses les circumstàncies d'especial urgència que concorren en el seu cas, el Tribunal adoptarà la mesura cautelar amb la rapidesa que el cas requereixi.

És la tercera vegada que sol·licitem la mesura cautelar. En les dues anteriors, per part dels representants d'ADIF i de l'Administració, s'havien oposat en base a la inexistència de perill i falta d'immediatesa de la mesura, donat que faltava molt de temps abans de que la tuneladora arribés enfront de la Sagrada Família. I, a requeriment del Tribunal, varen manifestar que el traçat podria variar-se en qualsevol moment, si bé causaria greus problemes.

Després de la prova anticipada de reconeixement judicial, per part dels 5 magistrats de l'Audiència Nacional, varem demanar al Tribunal l'urgent obertura del procediment a prova, el que va donar lloc a què per Interlocutòria de data 16 d'octubre de 2009, la Sala donés la proposició de la prova que ha de formular-se en un plaç de 15 dies, per procedir immediatament a la seva pràctica. Per això, disposem ja de dictàmens de prestigiosos professionals que evidencien el risc real de la construcció del mur pantalla primer i el túnel després, destacant errors i omissions del Projecte, així com la fal·làcia de la Memòria de l'Estudi Complementari aprovat pel Secretari d'Estat d'Infraestructures i Planificació del Ministerio de Fomento, al comparar l'esmentada obra amb la caterdral de Sant Esteve de Viena, informe fet pel propi arquitecte conservador dels monuments d'Àustria.

Els motius fonamentals en els què es fonamenta la sol·licitud de suspensió, consisteixen en: haver-se ja practicat 20 pilots del mur pantalla i a punt de finalitzar el 21, ja havent travessat el carrer Sardenya, i executant-se ja la pantalla enfront del mateix Temple, pel carrer Mallorca, on es construeix el Portal de la Glòria havent-se comprovat que el traçat de l'esmentada pantalla, tant en el Projecte de l'Estudi Informatiu d'abril de 2006, com en el Projecte Bàsic de la Plataforma de juny de 2009, aquesta pantalla havia de passar a dos metres -segons grafisme a 1,95 metres- de la façana de la Sagrada Família, i en la seva execució aquesta separació o distància és de només 1,12 metres de la façana, del que s'ha aixecat la corresponent acta notarial.

Una desviació del 42% entre el Projecte i la seva execució, evidencia la falta de rigor i responsabilitat amb la que s'està executant l'obra i el perill subsegüent pel Temple que, recordem, és en part Monument de la Humanitat i tot ell, està declarat com a Patrimoni nacional.

Recordeu que ens trobareu a facebook

SALVEM EL TEMPLE

2009-10-11T16:00:00.002+02:00

11 d'octubre de 2009

T'esperem a Facebook:

http://www.tinyurl.com/salvemeltemple

TWEET FOR CATALONIA 9/11 using the hashtag #CATALONIAISNOTSPAIN on Twitter

2009-09-08T17:08:00.004+02:00

08 de setembre de 2008

September 11th is celebrated in Catalonia to commmemorate the heroic defense of people from Barcelona against the army of Borbon Felipe V on 11th Septembre in 1714. The acts begin in Barcelona, on the10th at the Fossar de les Moreres, where the died men who defended the city, were buried. On the 11th, around the monument to Rafael de Casanova also there are floral offerings and speeches.

Catalans use this day to demand the Independence of his coutry from Spain and France.

We are asking the Twitter community for TWEETING FOR CATALONIA on September 11th using the hashtag #CATALONIAISNOTSPAIN on Twitter

More info @ facebook

CARA I CREU (I)

2009-08-06T22:50:00.003+02:00

06 d'agost de 2008

CARA: Un astronauta respon als usuaris de Twitter des de l'espai

L'astronauta de la NASA Tim Kopra respon preguntes sobre la vida i la feina a l'espai als usuaris de Twitter. No ho farà des de la Terra sinó des de l'Estació Espacial Internacional, on va arribar el 17 de juliol passat a bord del transbordador "Endeavour".

Les preguntes s'han de registrar a través del web de les Forces Armades dels Estats Units i després Tim Kopra les respondrà a Twitter. L'astronauta i enginyer de vol té també un grup a Facebook.

Kopra, que va realitzar la seva primera passejada espacial el 18 de juliol, s'estarà a l'Estació Espacial Internacional fins al pròxim 25 d'agost.

Font: el www.3cat24.cat

CREU: Prohibeixen usar xarxes socials als "marines" nord-americans

El cos d'infanteria de marina dels Estats Units ha prohibit als seus soldats que usin xarxes socials com Facebook, Twitter o MySpace mentre estiguin de servei. La raó és que els espais virtuals s'han convertit en un "refugi per a actors i continguts maliciosos", diu l'ordre administrativa emesa pels alts càrrecs de la institució nord-americana. Per altra banda, continua el document, l'essència de les xarxes socials obre una porta a "l'atac i l'explotació, exposa informació innecessària als adversaris i proporciona un conducte fàcil per a que s'escapi informació". Paradoxalment, el Departament de Defensa té la seva pròpia pàgina a Facebook, i el cap de l'Estat Major Conjunt, l'almirall Mike Mullen, té més de 4.000 seguidors al seu compte de Twitter.

Aixequem un mur contra la Maleni !

2009-05-26T14:41:00.005+02:00

26 de maig de 2008

Apunta't a la causa que ha impulsat Àngel Colom i que s'ha creat al Facebook de fer un Mur contra Maleni i que ja recull un centenar de persones. Aquesta causa que s'ha originat espontàniament a partir d'una troballa de l'amic Marc Pallarès aquí i és una prova del descontent que hi ha pel fet que el PSC enganyi la gent amagant deliberadament de les seves llistes el nom de l'exministra. El PSC fa per Catalunya unes paperetes diferents amb aquest objectiu, quan la circumscripció electoral de les europees és de tot l'Estat i Magdalena Álvarez va de número 2 a la llista del PSOE. Posa la imatge al teu bloc i ajuda'ns fer gran aquesta campanya !!!

III Beers & Politics 2.0

2009-05-04T15:48:00.004+02:00

05 de maig de 2008

Per iniciativa dels amics Xavier Peytibi, Juan Víctor Izquierdo, de l'Albert Medran i servidor, el proper divendres 8 de maig organitzarem junt amb la col·laboració del Gabriel Colomé el tercer Beers&Politics 2.0, al Café El Fondo, del carrer de l'Encarnació, núm. 21 (tocant Plaça de la Virreina).

És una trobada totalment informal, de les 19.50h a les 22.00h, pel que qualsevol pot arribar i anar-se a l'hora que més li convingui.

Tractarem els següents temes:

Gabriel Colomé: Com construir un partit desde zero. Coses a tenir presents i com aconseguir els vots

Guillem López-Bonafont: La importància dels 'grassroots'

Juan Víctor Izquierdo: La importancia del VRM

Pot venir qualsevol que tingui blog (o no), que li agradi la política, i fins i tot a qui no li agradi la cervesa.

Us hi esperem !!!

Podeu confirmar la vostra asistència a facebook

Dia de Convergència 2.0

2009-04-17T23:45:00.004+02:00

18 d'abril de 2008

El "Dia de Convergència" que celebrarem diumenge 19 d'abril a la comarca d'Osona volem recuperar una festa que aplegui tots els que estimem el que representa CDC al nostre país i convertir-ho en un referent anual per a la nostra gent.

Alhora, ha de servir perquè, d'una manera massiva, fem arribar al poble de Catalunya un missatge de responsabilitat, compromís i confiança en el futur de la primera força política del nostre país.

Enguany, a més, volem reconèixer la tasca diària que des de fa anys duen a terme la nostra gent del món local: amb la celebració dels 30 anys d'Ajuntaments demoràtics, CDC homenatja a totes les regidores i regidors, alcaldes i alcaldesses que treballen per al nostre país des del seu municipi.

Des de la Sectorial de Noves Tecnologies i Societat de la Informació hem creat un fotobloc del Dia de Convergència que construirem entre tots i que ens permetrà explicar la jornada en línia i al moment. Podreu fer fotos amb els vostres telèfons mòbils i enviar-les a dia@cdc.cat.

També podreu descarregar fotos de la jornada de la vostra càmera digital a l'estand de sectorials per tal que les publiquem al fotobloc.

Per últim, hem habilitat un compte a twitter, que es veurà en línia al fotobloc perquè pugueu anar explicant la jornada a la xarxa. És tan senzill com registrar-vos a twitter.com i enviar els vostres missatges a l'usuari @diadecdc.

Podreu seguir tota la publicació de fotos i missatges en una pantalla instal·lada a l'estand de sectorials. Esperem la vostra participació activa!

Ventilem Barcelona

2009-04-02T23:27:00.000+02:00

02 d'abril de 2008

Tremosa estrena el fundraising a la xarxa

2009-03-12T12:00:00.000+01:00

12 de març de 2009

El candidat de CiU a les properes eleccions europees, Ramon Tremosa, ha estrenat ja la seva web de precampanya dins del site de la federació de Convergència i Unió. Aquells qui seguim l'activitat dels partits a la xarxa estem d'acord en què aquestes eleccions seran una mena de test d'eines i recursos 2.0, molts copiats i apresos de l'experiència de la campanya que va realitzar el president dels Estats Units, Barack Obama, i que tendiran a implantar-se ja més universalment a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.

El web de precampanya de Tremosa, molt senzill en la seva concepció actual, ens informa de la biografia del candidat, la il·lustra amb una galeria de fotografies (que de moment no està allotjada a cap servei com Flick o Picassa). A més d'un apartat amb les seves 100 idees-força comentades amb un núvol de tags i poder llegir algun dels seus articles també s'inclouen apartats de notícies, agenda, entrevistes i multimèdia, aquest darrer molt amagat de la navegació de la pàgina.

A l'apartat múltimèdia hi trobem talls de vídeo i d'àudio, que encara no estan vinculats amb serveis de la xarxa social 2.0, no facilitant així al ciberactivista, la seva difusió viral per Internet. En aquest cas, el web contrasta amb el lideratge de l'equip de Xavier Trias a la xarxa.

Però la novetat més destacable que presenta el web no és pas la inclusió al home del facebook del candidat ni dels seus grups i causes, sinó la possibilitat d'efectuar donatius a la campanya des d'Internet. En un país on la cultura és de que els partits polítics es financiïn amb els fons públics a diferència dels Estats Units, pot ser molt interessant veure l'acceptació que té entre el simpatitzats i votants de CiU el fet de poder fer fàcilment aportacions a la campanya amb un mer formulari i una targeta VISA.

Aquesta experiència, que de moment és del tot novedosa al nostre país, servirà, com ja he dit, de test per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. De l'èxit de la mateixa, en dependrà la seva futura utilització.

Jo vaig ser a Brussel·les amb els 10Mil

2009-03-08T12:29:00.002+01:00

08 de març de 2008

DeuMil a BrusselÂ·les

Més canvis a Facebook

2009-03-05T03:19:00.008+01:00

05 de març de 2008

1 2 3

Durant la propera setmana la xarxa social per excel·lència, Facebook, que compta amb més de 500.000 usuaris a tot Catalunya (300.000 dels quals el fan servir en la seva versió catalana) implementarà nous canvis a la seva pàgina d'inici.

Segons ha informat la mateixa companyia aquesta actualització de la pàgina d'inici s'ha fet per tal que ens sigui més fàcil mantenir-nos al dia de les novetats de la gent que ens interessa. A partir d'ara les publicacions dels nostres amics es mostraran en temps real i tindrem un millor control sobre el contingut que veiem.

Atenent a la captura de pantalla oferida pel mateix Facebook i que acompanya aquest article, s'han implementat les següent funcions:

1. Filtres

Perquè no ens perdem res del que publiquen els nostres amics més propers. Per a això, podrem crear filtres mitjançant les llistes d'amics o les aplicacions, com per exemple "Fotos".

2. Conjunt de publicacions

En el conjunt de publicacions de la pàgina d'inici podrem veure en temps real tot el que els nostres amics decideixin compartir, però nosaltres mateixos podrem controlar qui apareix i qui no.

3. Editora

Podrem seguir publicant el nostre estat, fotografies, notes i molt més: les nostres publicacions apareixeran al nostre perfil i a la pàgina d'inici dels nostres amics.

L'editora ens permet compartir les nostres opinions i contingut com fotos i notes. Podrem publicar tant en el mur del nostre perfil, com en el conjunt de publicacions de la nostra pàgina d'inici, que representa el diàleg dinàmic i continu que mantenim amb els nostres amics.

És a dir, en publicar contingut a través de l'editora apareixerà al nostre perfil, a la nostra pàgina d'inici i a la dels nostres amics.

4. El més destacat

Podrem seguir gaudint a la columna dreta d'accions socials pròpies i dels nostres amics com fotografies, esdeveniments, notes i tot el contingut que no volem perdre'ns. Les històries es triaran en funció de les interaccions dels nostres amics.

Així doncs, aneu-vos ja familiaritzant amb la nova imatge de la vostra futura pàgina d'inici del vostre Facebook, perquè no us agafi el canvi de sotrac!

Els perills del twitter i Euskadi

2009-03-03T23:55:00.004+01:00

04 de març de 2008

Tinc un bon amic que treballa externament pel PSOE. Tinc un bon amic que és un professional 'como la copa de un pino' d'això que em diem 2.0. Tinc un bon amic que és un crack. Tinc un bon amic que es dedica al ciberactivisme. Tot i estar a "l'altre bàndol" no puc estar de reconèixer els seus mèrits i capacitats. La seva professionalitat. El seu savoire faire. El seu lideratge. El seu "ganxo". Les idees.

El tracte personal amb ell, simplement exquisit. Dels que et tires hores rient comentat l'actualitat. El nostre partidisme no és cap barrera per mantenir una excel·lent relació personal. Sincera i fonamentada en el respecte mutu. I és que els dos tenim aquesta dosi d'eixelebrament tant necessària en la comunicació digital política que tan agraeix el sofert usuari d'internet, fart de comunicacions polítiques impersonals. Resulta que els dos tenim més coses en comú de les que ens separen. Alguns poder no se n'han adonat.

Aquest bon amic ha estat l'encarregat de construir la identitat digital de Patxi López a les darreres eleccions basques. Se n'ha sortit: tot apunta que la seva estratègia a la xarxa ha estat del tot exitosa i portarà Patxi López a la Lendakaritza.

Aquest bon amic té lligams a Euskadi. Aquest bon amic, com no podia ser menys usa tota meina d'eines 2.0 treient-li el suc que cal. Una d'elles el twitter. Avui he parlat amb ell. M'inquieta pensar que després del robatori legal que pretén fer-li a la llista més votada qualsevol malintencionat amb una 9 mm parabellum pugui saber què fa, on està i amb qui.

Aquest és un dels perills que manifesten les xarxes socials a certs personatges públics. Patxi López i els seus estan a la llista d'objectius d'ETA. Ara més que mai. No m'agrada que el meu amic s'hagi de autocensurar. De tallar les ales als seus porcs voladors. En aquest context gens ni mica.

Des d'aquí vull comunicar-li el meu suport i afecte personal tant a ell com els seus. Ho mereixen. Els tenen ben posats. Censuraré tot el que calgui els seus mètodes per il·legalitzar 100.000 votants del cens, creure's amb la legitimitat de poder aspirar a governar Euskadi en solitari havent estat derrotats a les urnes pel PNB. Tot i així, davant l'amenaça oculta del terrorisme, el meu sentit escalf és amb ells. Que siguin immorals en la seva actuació política com deia el president Pujol ahir no vol dir que siguin un exemple de coratge i valentia.

Que ningú esquitxi la xarxa social 2.0 d'odi irracional. Que ningú hagi de veure tallades les seves ales en aquest indret on hi cap tothom. Sé del que parlo. Fear No Evil, que diria Natan Sharansky.

Live Blogging de les Eleccions Basques

2009-03-01T21:36:00.000+01:00

01 de març de 2008

La NSA esdevé 2.0

2009-02-24T21:24:00.007+01:00

24 de febrer de 2008

Després de l'escàndol originat pels canvis a la política de privacitat que Facebook volia aplicar i que finalment ha estat retirada i que porta a dir a molts usuaris d'aquesta xarxa social que és una mena de "CIA" m'ha sorprès avui comprovar que la NSA disposa una pàgina oficial en aquesta xarxa social i no només això, sinó que també hi publica les seves ofertes de treball.

L'Agència de Seguretat Nacional (en anglès: National Security Agency), també coneguda com a NSA per les seves sigles en anglès, és una agència del govern dels Estats Units responsable d'obtenir i analitzar informació transmesa per qualsevol mitjà de comunicació, i de garantir la seguretat de les comunicacions del govern contra altres agències similars d'altres països. Les seves activitats d'espionatge inclouen la radiodifusió, tant d'organitzacions com d'individus, Internet, i altres formes de comunicació, sobretot confidencials. La seva intercepció de comunicacions segures inclou militars, diplomàtics, i altres comunicacions sensibles, confidencials o secretes del govern.

Malgrat haver estat considerada com l'organització que més doctors matemàtics empra, com a propietària del major nombre de superordinadors, i tenint un pressupost molt més gran que la CIA, ha tingut un perfil notablement baix fins als últims anys. Durant molt temps fins i tot la seva existència no va ser admesa pel govern dels Estats Units. Se la va arribar a conèixer com a No Such Agency (no hi ha tal agència).

A causa de la seva tasca d'espionatge mitjançant escoltes, la NSA ha estat fortament implicada en investigacions sobre criptoanàlisi, seguint la feina de les agències precursores que havien estat responsables de trencar molts codis i claus durant la Segona Guerra Mundial (mirar, per exemple, codi Porprat, Venona, i JN-25).

De la No Such Agency a disposar d'una pàgina oficial a facebook i publicar-hi ofertes de treball hi ha un canvi d'actitud 2.0 brutal que també ha inclòs una reforma substancial del seu website. La majoria d'ofertes laborals són adreçades a enginyers informàtics i criptoanalistes com la que podeu veure aquí.

D'aquesta manera la comunitat d'intel·ligència americana penetra la xarxa social i la intel·ligència col·lectiva opensource (OPSINT) i s'adapta als nous temps. Qui hauria de dir que la No Such Agency acabaria al facebook reclamant tècnics? Això és possible gràcies a la filosofia 2.0, assumida també per institucions de seguretat nacional, intel·ligència i contraintel·ligència que treballen en l'àmbit més secret.

Per cert, no cal que envieu currículums si no teniu la nacionalitat nordamericana :D

Conferència de Pilar Rahola a la CIB

2009-01-30T12:45:00.008+01:00

30 de gener de 2008

Ahir vaig assistir, convidat per la Comunitat Israelita de Barcelona, a una conferència de la Pilar Rahola que pretenia esdevenir un acte de desgreuge envers la comunitat jueva resident a Catalunya arran dels lamentables successos que estan succeint-se darrerament al nostre país i que molt tenen a veure amb aquesta comunitat.

Com a català, personalment em sento ofès i indignat per l'actitud del govern de la Generalitat de Catalunya envers la qüestió jueva. S'estan començant a travessar unes línies vermelles que mai s'haurien d'haver creuat. Com pot assistir un Conseller d'Interior a una manifestació on es fa enaltiment del terrorisme? Com es pot ésser tan enze per voler juxtaposar la memòria de l'horror i vergonya per a l'espècie humana que representà la politica sistemàtica d'anihilació del poble jueu durant la Segona Guerra Mundial amb el conflicte del Pròxim Orient? Què impulsa qualsevol líder polític de primera línia del nostre país a no pronunciar-se en veient que s'ha atacat una sinagoga a Barcelona?

Aquestes, entre d'altres, són algunes de les preguntes sobre les quals va articular el seu discurs la Pilar Rahola. Són preguntes amb resposta, certament. Segons ella, l'única manera de fer una aproximació al conflicte àrabo-israelià: fent-se preguntes. Les seves respostes, i que comparteixo gairebé en llur totalitat van ser dites en un discurs no exent de fermesa i consistència moral, i perquè no dir-ho, de certa èpica. Potser que l'indret, la sinagoga de la comunitat, amb pregària prèvia en memòria de les víctimes del terrorisme i dirigida pel rabí de la CIB i el director de joventut de la mateixa, s'ho valia: una periodista cristiana, dona, en un lloc on se celebra el culte de la comunitat jueva, fent un discurs polític que resultava esdevenir tot un al·legat de la llibertat i dels valors democràtics. Encoratjador. Sobretot copsant, per la seguretat amb la qual comptava l'esdeveniment, que a voltes, defensar la causa de "la veritat, només la veritat, i res més que la veritat" demana determinació i coratge davant dels enemics que ara i sempre ha tingut la lliberat humana.

Aquests dies el nostre país ha estat notícia a la premsa internacional: a Barcelona es crida 'Visca Hamàs' i s'ha atacat una sinagoga. I ningú ha sortit públicament a dir: eps, això s'ha de tallar d'arrel. La Barcelona cosmopolita del sud d'Europa i que aspira a ser el centre del Mediterrani passa de les actituds antisemites.

Potser caldrà, novament, explicar a algú els perills latents que implica per a qualsevol societat democràtica i lliure girar els ulls davant d'aquests fets. I especialment a aquesta esquerra tan progressista i cofoia que tenim en aquest país. Aquesta esquerra que viu emmirallada encara pel moviment obrer dels segles XIX i. XX i que compta entre els seus referents des de Marx fins a Fidel Castro. Molts d'ells tenen repressaliats de guerra encara a la seva família. Alguns van passar per camps de concentració. La diferència és que els jueus als camps de concentració hi anaven a morir fruit d'una terrorífica estratègia planificada de neteja ètnica a gran escala.

Generar ambients propicis en una societat democràtica perquè aquests fets no escandalitzin i puguin succeir-se és podrir-ne la seva ànima. I jo encara tinc esperança en la nostra ànima col·lectiva.

Oshe shalom Bimromav, hu yaase shalom aleinu veal kol Israel, veimru, Amén

Hamàs trenca la treva

2009-01-23T12:30:00.004+01:00

23 de gener de 2008

El passat dissabte 17 de gener Israel va decretar un alto el foc unilateral; al dia següent, el 18 de gener, l'organització terrorista Hamàs va anunciar l'alto el foc. Des d'aleshores, Hamàs ha perpetrat diversos atacs i manté la seva estratègia de rearmament:

19 de gener: Un vaixell de la marina nord-americana va interceptar un vaixell iranià carregat d'armes per Hamàs que es dirigia a Gaza. La detenció es va produir en el marc del compromís dels Estats Units per posar fi al contraban d'armes; Estats Units va sol licitar l'ajut d'Egipte per a realitzar el registre complet de l'embarcació.

20 de gener: Hamàs va llançar 8 bombes de morter des del camp de refugiats d'Al-Mawzi al centre de la franja de Gaza; dos dels projectils van caure en la mateixa franja i els altres en el Nèguev occidental (territori israelià).

20 de gener: Dos incidents de trets d'armes lleugeres contra forces israelianes presents al pas de Kisufim.

21 de gener: Els terroristes de Hamàs han continuat amb el tràfic d'armes a través dels túnels que seguien operatius i han iniciat la reconstrucció dels altres túnels destinats al contraban d'armes.

No dubtem de que qualsevol reacció israeliana a aquestes violacions de Hamàs trobarà el seu espai en els titulars de premsa. És necessari doncs, difondre aquesta informació (publicada a escassos mitjans de comunicació) per situar els esdeveniments en el seu context i poder establir les relacions causa-efecte.

Carta oberta al President de la Generalitat de Catalunya

2009-01-20T00:26:00.005+01:00

20 de gener de 2008

Avui he rebut aquesta comunicació de l'Ambaixador d'Israel a Espanya, que pel seu interès vull reproduir al blog:

Carta Oberta de l'Ambaixador d'Israel al President de la Generalitat de Catalunya

Benvolgut Sr. Montilla,

Ens adrecem a vostè mitjançant aquesta carta oberta per expressar la preocupació de l’Ambaixada d’Israel arran dels esdeveniments antisemites i anti-israelians que han tingut lloc a Catalunya darrerament.

Destacades personalitats polítiques dels partits que composen el tripartit que forma el Govern, han participat o donat suport a la manifestació anti-israeliana del passat dia 10 de gener a Barcelona o a les succesives i similars que han tingut lloc a Tarragona, Girona i altres ciutats catalanes. A totes elles s’ha difamat l’estat d’Israel, criminalitzant-lo. Els lemes i les consignes d’aquestes manifestacions res no tenen a veure amb la pau, el seu únic objectiu i contingut va ésser el d’atacar Israel. La presència d’encaputxats i d’una pistola qüestionen el seu caràcter pacífic. La participació de Joan Saura, Conseller d’Interior, persona responsable de la llei i l’ordre a Catalunya, a la manifestació de Barcelona, on es va cridar a favor de Hamàs (organització terrorista segons la Unió Europea), es varen cremar banderes d’Israel, es demanava el boicot a Israel i es varen distribuir pamflets on es criminalitzava les persones que públicament parlen a favor d’Israel, és inconcebible i preocupant.

La participació del senyor Saura i el silenci dels responsables polítics de Catalunya, davant d’aquesta espiral d’atacs i desqüalificacions contra l’estat d’Israel, considerem que generen l’ambient propici que va fer possible l’atac i les pintades a una de les sinagogues barcelonines (tal com var succeïr el dia 11 de gener). O també que determinats sectors de la societat es permetin intimidar o coaccionar a aquells que expresen lliurement posicions properes a Israel.

El Govern va modificar de manera unilateral la naturalesa oberta i pública d’un dels actes de Memòria de l’Holocaust. El fet que alguns líders polítics vinculin els actes de Memòria de l’Holocaust amb el conflicte entre Israel i Hamàs és moralment deplorable. Aquests fets han portat a la comunitat jueva de Catalunya a cancel·lar, com a protesta, la seva participació activa en els actes organitzats pel Govern amb motiu del Dia Internacional de la Memòria de l’Holocaust.

Estem profundament preocupats per la comunitat jueva i per la seva seguretat a Barcelona i a Catalunya.

Sr. President, esperem de vostè i del seu Govern que condemni de manera clara, contundent i inequívoca aquests actes violents, que garanteixi la seguretat de les comunitats jueves de Catalunya i que prengui mesures contra aquesta tendència totalitària que nega, mitjançant amenaces i violència, el dret a la paraula als ciutadans de Catalunya pel sol fet de donar suport a Israel.

Raphael Schutz
Ambaixador d’Israel a Espanya

Madrid, 19 de gener de 2009

Lliçons Obama: Fundrai$ing

2009-01-19T00:53:00.004+01:00

19 de gener de de 2008

El passat dissabte es va realitzar al Centre Internacional de Premsa de Catalunya la Marató de Comunicació "Lliçons Obama" en la qual havia de participar si no fos per la grip que encara arrossego i que va impedir la meva presència a la mateixa.

Tot i així he volgut posar-vos la presentació que vaig preparar i l'speech que l'acompanyava. La meva sincera felicitació a l'Albert Medran i l'Antoni Gutiérrez-Rubí per l'èxit de la cita.

Obama Fundraising

View SlideShare presentation or Upload your own. (tags: fundraising obama)

1------------------------

Un dels èxits de la campanya d'Obama ha estat tenir una successfull fundraising

Estem parlant de $742 milions de dòlars recaptats.

Un dels instruments que ha funcionat a la perfecció han estat les microdonacions per internet (estem parlant d'aportacions d'entre 1 i 100 dòlars)

2-------------------------

El 89% de totes les donacions rebudes han estat fetes per ciutadans particulars.

Això demostra dues coses:
1- GRASSROOTS:
bona xarxa de recolzament des de les "arrels" que han buscat el donatiu porta a porta
2- INTERNET:
eina cabdal per obtenir ingressos: "una màquina de fer xurros"

Llei Obama: Moltes donacions petites diferents vs petites grans donacions

3---------------------------

Però també les grans corporacions dels Estats Units han volgut contribuir a la campanya i com podeu veure no extranya que en un context de crisi econòmica mundial i els interessos del candidat en l'aposta ferma per l'ús de les noves tecnologies en la campanya electoral, entre les destacades a nivell sectorial tinguem:

1- BANCS I GRUPS D'INVERSIÓ
Morgan Stanley, Goldman Sachs, Citigroup, JP Morgan Chase, ...
2-SILICON VALLEY
Google, Microsoft,...

4-----------------------------

El mes de juny de 2008 renuncia a una promesa electoral seva i que capgira, en positiu, la seva maquinària de recollida de fons.

Obama renuncia a finançar-se amb les partides públiques federals el que suposa no tenir cap límit legal establert en la recollida de les mateixes.

El candidat republicà, John McCain va criticar durament aquest incompliment al qual ell es va mantenir fidel, no obstant, el veterà heroi de guerra va tenir un paper més aviat discret en aquest menester.

5-------------------------------

L'estricte control al qual estan sotmesos els comitès electorals dels candidats a la presidència dels Estats Units, fa que prenguem especial èmfasi en la sortida que ha tingut tota aquesta injecció de dòlars a la seva maquinària electoral.

MITJANS (gairebé la meitat: 49%):
1- Internet: web, action centers, web 2.0...
2- Audiovisuals: anuncis, spots, premsa, televisió en definitiva...

Hi ha destinat $360 milions de dòlars, una xifra pornogràfica en aquests periodes de crisi, però que com a inversió, ha estat del tot fructífera.

6----------------------------------

I com la màquina de fer xurros no té aturador, la seva estratègia de fundraising no es va acabar el passat 4 de novembre, sinó que continua. La setmana passada, ja havia recaptat $27 milions de dòlars per a la flamant obertura d'un nou cicle polític a la potència imprescindible que s'esdevindrà a Washington el pròxim dimarts amb la investidura del 44è president dels Estats Units d'Amèrica: Barack Obama.

Gràcies

Campanyes electorals i política 2.0

2009-01-13T18:09:00.001+01:00

13 de gener de 2008

La irrupció de la web social està canviant les formes de relacionar-nos. La política no és una excepció, i les campanyes electorals i la participació política s'adapten als nous temps i a les noves eines.

És per això que volem compartir amb vosaltres aquesta taula rodona amb la participació de:

- Jordi Segarra. Assessor de la campanya de Barack Obama

- Antoni Gutierrez Rubí. Assessor en comunicació i autor del llibre "Políticas"

- Toni Aira. Director del Singular Digital i autor del llibre "L'art de guanyar eleccions"

Presenta i modera: David Madí, Secretari Executiu d'Estratègia i Comunicació

Organitza: Sectorial de Noves Tecnologies i Societat de la Informació

Data: AVUI, 13 de gener de 2009

Hora: 19:30h

Lloc: Auditori Seu Nacional de Convergència

Adreça: Còrsega, 331 entresòl. Barcelona.

Marató de Comunicació: Lliçons Obama

2009-01-13T17:59:00.005+01:00

13 de gener de 2008

El passat 4 de novembre Barack Obama va culminar una part de la seva cursa personal cap a la presidència: guanyar les eleccions. Aquesta cursa havia començat un fred dia de gener de 2007, quan des del capitoli del seu estat, Illinois, va anunciar la seva candidatura.

La lluita per vèncer en les primàries va ser llarga i dura, amb rivals com Hillary Clinton. Obama va donar la sorpresa al món guanyant les primàries d’Iowa i des de llavors la seva carrera cap a la Casa Blanca fou imparable.

Quan quedin 3 dies per la seva presa de possessió, serà el moment idòni per repassar els aspectes claus de la campanya que va dur a Barack Obama a ser elegit president i ho farem gràcies a la idea sorgida al darrer Beers&Politics 2.0.

Jo he decidit parlar del finançament de la campanya d'Obama. Esteu tots i totes convidats a venir!

PROGRAMA

10:00 Albert Medrán: Benvinguda
10:05 Juan Victor Izquierdo: Les fortaleses d 'Obama
10:10 Pau Canaleta: David Axelrod.
10:15 Marta Albes: Els valors en el discurs
10:20 Albert Medrán: La força del "We"
10:25 Carlos Gómez Canvi: campanyes emocionals vs campanyes de fets
10:30 Guillem López-Bona Font: Grassroots
10:35 Rubèn Novoa: Fundraising (a successfull fundraising strategy)
10:40 Antoni Gutiérrez-Rubí: El logotip
10:45 Sílvia Majó: Els correus electrònics de barackobama.com
10:50 Marc Pallarès: La música i els músics
10:55 Xavier Peytibí: La campanya per telèfon mòbil
11:00 Pausa-cafè
11:10 Marc Cortés: Twitter i interactivitat
11:15 Montse Prats: L'arquetip femení en la l es xarxes de poder/relació d'Obama
11:20 Toni Aira: Jon Favreau i els speechwriters
11:25 Vicent Martínez: El spot de 30 minuts
11:30 Carlos Guadián: Monitoritzant la campanya
11:35 Marc Teixidor: Change.gov
11:40 Carles Puigdemont: La influència Obama a cas a nostra
11:45 José Rodríguez: Impacte a la blogosfera espanyola
11:50 Lourdes Muñoz: Obama, lliçons de gènere
11:55 Joan Riera: Tema a confirmar
12:00 Antoni Gutiérrez-Rubí: Conclusions i comiat

COM ARRIBAR?

El Centre Internacional de Premsa està situat a la Rambla Catalunya, 10, 1r pis de Barcelona.

Carta oberta a l'Àngel Colom

2009-01-12T06:43:00.004+01:00

12 de gener de 2008

El company de partit Àngel Colom signava el proppassat dissabte al diari AVUI un article titulat 'Cap causa justifica la violència' on esbiaixadament s'acusa obertament el govern i l'Estat d'Israel d'estar assedegat de sang de nens i dones palestines. Una afirmació del tot falsa que mostra el desconeixement que el propi Colom té de la situació existent a dia d'avui a Hamastan (Gaza) on l'organització terrorista condemna els nens, dones i ancians palestins a esdevenir 'escuts humans' contra 'l'enemic sionista' en el què els mateixos dirigents de Hamàs defineixen com a 'cultura de la mort' oposada frontalment a la 'cultura de la vida' (i de la llibertat, afegeixo) del poble jueu.

Coneixedor com ets del món àrab Àngel -no debades has conegut en primera persona l'Iran de Khomeini i el Marroc del rei Muhammad VI, ambdós estats totalitaris i criminals on el tracte a la dona (i les criatures) és del tot esfereïdor- em sobta que puguis posicionar-te en aquesta línia sota la falsa bandera del pacifisme. Usant el què el catedràtic d'ètica Leo Strauss anomenava reductio ad Hitlerum, això és, la fal·làcia moderna, consideres que Israel és fort, per tant el dolent, i Palestina feble, per tant el bo. Res més allunyat de la realitat i de la perversió del llenguatge i les idees.

Les 23 dictadures àrabs que envolten l'Estat d'Israel i que treballen colze a colze per destruir aquest petit Estat (aquesta és la vuitena guerra àrabo-israeliana!) gasten 5 vegades més que Israel en indústria militar i alguns, com l'Iran que vas conèixer, volen usar l'arma atòmica per 'llançar els jueus al mar'. Només cal mirar un mapa del Pròxim Orient per adonar-se de qui està en clara situació d'inferioriat, i aquest no és altre que el democràtic Estat d'Israel (que fins i tot és capaç d'empresonar el seu president d'acord amb la llei si se la salta).

Seguint la teva consigna de que cap causa justifica la violència, ni que sigui la de la llibertat o la legítima defensa, a dia d'avui no hi hauria cap jueu a Europa. El món ha de saber, que matar jueus, ja no sortirà mai més gratis a ningú, i això és gràcies a què el poble d'Israel disposa d'un Estat que procura per la seguretat i la vida dels seus ciutadans, fins i tots dels que no són jueus.

Atentament,

Rubèn Novoa i Arranz

Post scriptum: Sobre la foto que il·lustra l'article només puc citar l'article de la sempre lúcida Pilar Rahola l'altre dia a La Vanguardia.

Els terroristes i els seus amics han desfilat a Barcelona

2009-01-10T23:45:00.005+01:00

11 de gener de 2008

No cal dir res més: terroristes armats i incompetència policial

www.novoa.cat a Ràdio Arenys (05-01-2009)

2009-01-05T14:50:00.002+01:00

Click to Play

Xavier Mir i Raimon Sastre comenten el meu blog a la ràdio pública d'Arenys de Mar

El món ho ha de saber

2009-01-05T13:26:00.000+01:00

05 de gener de 2009

La guerra contra Hamàs

2009-01-02T19:21:00.003+01:00

02 de gener de 2009

Hamàs utilitza escoles per llançar míssils contra Israel

En resposta a l'escrit del passat 2 de gener de la senyora Montserrat Fenosa vull aclarir-li que Israel no està fent una guerra contra la població civil palestina sinó contra l'organització terrorista finançada per l'Iran i Síria Hamàs, prova d'això és que els palestins ferits són atesos als hospitals del sud d'Israel perquè Hamàs, tal i com han afirmat diversos governs àrabs, entre els quals Egipte, ha abandonat a la seva sort la seva població; una població que va escollir aquests governants que usen civils i nens com a escuts humans. Li respondré amb una altra dita popular: a voltes "els pobles tenen els governs que es mereixen". I el món ha de saber, després de l'Holocaust, que matar jueus ja no sortirà mai més gratis a ningú. Shalom.

Windows Live Messenger i Hotmail en català !

2008-12-14T22:00:00.005+01:00

14 de desembre 2008

Fa tot just un mes deixava al grup de Facebook "Per un Hotmail en català" el següent missatge: "En breu tots els serveis de Microsoft Windows Live (Messenger, Hotmail, Spaces, Call, ...) estaran en català. Aquest és un dels compromisos que es van assolir al darrer govern de CiU a la Generalitat amb Jordi Pujol i que es veurà efectiu enguany. Això és degut a què des del DURSI es va apostar per equipar els ordinadors de la nostra administració pública amb el sistema operatiu Windows amb el compromís de Microsoft d'oferir els seus recursos a la xarxa en el nostre idioma. Segurament a principis d'any ja estarà operatiu, jo he tastat el Windows Live en català en fase beta i crec que la traducció ja està quasi acabada. Salutacions a tots."

Doncs bé, la sorpresa ha estat avui en veient que tota la plataforma Windows Live ja s'ofereix a la xarxa en la nostra llengua. Per tal de poder gaudir-ne, haureu de tenir el vostre sistema operatiu Windows amb el català com a llengua per defecte, així de senzill !!!

Baixa't el Messenger en català

Artur Mas supera els 2000 amics a Facebook

2008-12-10T17:01:00.003+01:00

10 de novembre de 2008

El líder nacionalista va ser un dels primers polítics catalans en utilitzar aquesta eina, que combina amb el seu videobloc. El president de Convergència i Unió, Artur Mas, ja ha superat la xifra de 2.000 amics a la xarxa social Facebook. Aquest web permet interactuar amb milers de persones d’arreu del món, crear grups d’interès comú, retrobar-se amb amics i coneguts, compartir fotografies i vídeos o mantenir converses a través d’un xat. Actualment, Facebook té més de 120 milions d’usuaris actius a tot el món.

El líder nacionalista ha explicat que “en aquests temps és molt important que els polítics estiguem molt a la vora de la gent i fem servir tots els canals possibles per estar-hi en contacte, per tal de conéixer la situació com més directament millor”. Artur Mas ha recordat que “responc personalment tots els missatges que m’arriben a través del correu electrònic i també per la via del Facebook, i això em permet mantenir un contacte molt a peu de carrer amb moltíssima gent, de tot el país i d’arreu del món, i d’àmbits socials i professionals molt diversos”.

Mas va ser un dels primers líders polítics en afegir-se a aquesta xarxa social, i a les 12h d’avui ja comptava amb 2.004 amics. Mas aprofita el Facebook per anotar-hi els seus actes d’agenda i donar-hi difusió, a més de donar a conèixer el seu videobloc, una iniciativa única amb el món, ja que entre els líders polítics només el líder conservador britànic David Cameron manté un blog similar, tot i que no és tan complert com el de Mas.

Captem 1000 ciutadans per a la Casa Gran via Facebook

2008-12-01T19:33:00.003+01:00

1 de desembre de 2008

El president de la sectorial d'immigració de CDC, Àngel Colom, ha captat 1.000 persones en una setmana per participar en el projecte de la Casa Gran del Catalanisme, segons l'exsecretari general d'ERC. Colom demana a tots els adherits que s'inscriguin per participar en activitats i que adoptin el compromís de portar entre 5 i 10 ciutadans més. Vol contribuir d'aquesta manera a un moviment catalanista "a favor d'un canvi polític a Catalunya".

Per posar en marxa aquesta proposta el dirigent de CDC utilitza les xarxes socials d'internet, especialment el Facebook. Allà hi ha creat un grup amb el títol de Cap als 10.000 ( i +) ciutadans de la Casa Gran del Catalanisme. Ha fitxat per col·laborar en aquest projecte el jove de 18 anys Èric Bertran, que quan era menor d'edat va protagonitzar el sorprenent episodi de ser acusat de terrorisme per haver reclamat l'ús del català a algunes empreses. Bertran ja és des de fa temps el coordinador del grup juvenil de la sectorial d'immigració de CDC.

Colom considera que Bertran, que és independent, pot ser molt útil en la promoció de la Casa Gran perquè té capacitat d'incidència social en les xarxes d'internet. "Volem posar en marxa l'efecte Obama a Catalunya", afegeix l'exdiputat per descriure que s'inspiren en la forma d'actuar del Partit Demòcrata americà en les darreres eleccions. També participa en la iniciativa, de la qual té coneixement la direcció de CDC, l'exdirigent de la JNC Rubèn Novoa.

"Nosaltres utilitzem les noves tecnologies, però no busquem només un compromís virtual, sinó posar-nos a treballar", precisa Colom.

·Afegir-te al grup de facebook
·Notícia a l'AVUI (PDF)

Dos anys de tripartit-2: la Catalunya que no va

2008-11-25T17:49:00.002+01:00

25 de novembre de 2008

El president de CiU, Artur Mas, ha assenyalat aquest matí que “Catalunya no és un país gris, burocràtic i resignat com l’actual govern tripartit del president José Montilla”. “Catalunya té força, actius, teixit associatiu, energia, un munt de gent que se’n vol sortir i que no s’hi conforma, volem anar millor i sabem que podem anar millor”, ha seguit, “tenim un país millor que el govern”. Mas ha fet aquestes afirmacions en el curs d’una roda de premsa en la que CiU ha passat comptes a dos anys del segon tripartit, ara encapçalat pel president José Montilla.

Mentrestant Oriol Pujol ha insistit en què “5 anys de Tripartit ja és prou temps per fer balanç” i ha lamentat que després de cinc anys, encara, “el principal recurs polític i dialètic del Tripartit sigui mirar enrere criticant el que es va fer o es va deixar de fer”. “No serà això l’evidència de la seva ineficàcia, de la falta de projecte de país, del poc sentit de país?”, s’ha preguntat.

Pujol ha reconegut que segurament en algun aspecte en concret s’ha avançat en alguna cosa o s’ha completat el que s’havia començat com és el cas del desplegament dels Mossos d’Esquadra, tot i que amb retard, però ha en tot cas ha plantejat que la pregunta que cal fer-se es: “En què estem millor avui a Catalunya que fa cinc anys?”

La Catalunya que no va. L'empremta Montilla

Veure presentació (tags: ciu convergència)

Xavier Trias 2.0

2008-11-25T00:39:00.005+01:00

25 de novembre de 2008

El President del Grup de Convergència i Unió a Barcelona, Xavier Trias, va aprofitar la Convenció Municipal de la Federació nacionalista realitzada la setmana passada i que fixa l'estratègia política pels pròxims mesos per presentar una nova imatge que reforça els valors positius del projecte que CiU té per a la capital del país.

Trias va aprofitar per explicar que Hereu "ha demostrat una manca de lideratge absolut davant la crisi econòmica", i s'ha preguntat si algú havia sentit els darrers dies que l'Alcalde hagi defensat la gent de Barcelona amb noves propostes davant els presidents Rodríguez Zapatero i Montilla. "Heu sentit que l'Alcalde Hereu hagi defensat els treballadors de la Nissan o tingui alguna proposta?", ha dit Trias, que ha recordat que Barcelona registra un 25 per cent més d'aturats entre setembre de 2007 i setembre de 2008, i ha afegit que "el més greu és que aquest govern municipal no planteja cap mesura de xoc important per donar resposta a aquesta situació; en moments com aquests és quan es demostra si s'exerceix com a líder; el lideratge no es veu quan les coses van bé, es demostra quan les coses van malament".

El canvi d'imatge també és visible a internet, on l'equip de comunicació del grup municipal ha transformat el web de l'alcaldable nacionalista en una plataforma 2.0.

Entre les millores que destaquen són la irrupció a les xarxes socials i l'aposta ferma en l'ús de l'audiovisual. Trias disposa de Facebook, Twitter, Youtube, Blip.tv, flickr, RSS, podcasts... tot un salt endavant iniciat l'any 2007 amb la videocampanya electoral que servidor va dirigir i que ara dirigeix l'amic Xavier Tomàs.

Enhorabona i endavant ! Amunt Trias !

La fi del Messenger?

2008-11-13T13:11:00.004+01:00

13 de novembre de 2008

Escric aquest article després de fer un cert seguiment a l'activitat dels meus contactes a Internet. Fa temps que em sobtava la poca activitat registrada al servei de missatgeria instantània Windows Live Messenger, una activitat que ha anat decaient a mesura que aquests contactes anaven irrompent a la xarxa social per excel·lència: el Facebook.

I m'he atrevit a fer una estadística: per cada contacte que tinc connectat al Messenger en tinc dos al Facebook: el doble. És quelcom que em sobta, poder perquè faig servir el client de missatgeria instantània de Microsoft des de l'any 1998; però una cosa si que és certa: Windows Live està tocat. Molt tocat. L'èxit que entre els internautes de 18-35 anys ha tingut Facebook i les millores que s'hi han introduït aquest darrer any (com el xat) estan duent a molts usuaris a deixar de banda el Messenger i usar la missatgeria instantània de Facebook per estar connectat amb el seu entorn.

I tot això em porta a concloure que si Microsoft no reformula el seu model de negoci a Internet, ho passarà molt malament, i més tenint present que en la seva principal línia de negoci, els sistemes operatius, molts usuaris estandards ja fa servir Ubuntu o altres distribucions de Linux.

Congrés 2.0 de la JNC

2008-11-08T12:29:00.003+01:00

08 de novembre de 2008

La JNC ha incorporat en el seu web tres eines de comunicació interactiva per fer d’aquest Congrés un Congrés 2.0.: Flickr per poder veure totes les instantànies al moment, Twitter, per seguir minut a minut el desenvolupament del Congrés i finalment Mogulus, per seguir en directe les restransmissions dels actes oberts al públic i els diferents videos de l’esdeveniment.

El director del congrés, David Font, ha explicat que l’organització del Congrés ha posat molt esforç per fer una aposta decida per les noves tecnologies en l’acte més important de l’organització adequant-se a la realitat juvenil d’aquest país “els joves d’avui s’informen principalment a través de la xarxa, per tant, l’organització política juvenil més important de Catalunya vol donar resposta a aquest fet apostant seriament per un seguiment minut a minut del XVè congrés a través de la xarxa”.

La JNC ha implicat diferents membres de l’organització per tal de formar un equip de comunicació que crei la infraestructura necessària per fer el seguiment a través de la pàgina web de la JNC.

Join the rally !!!

2008-11-04T16:52:00.002+01:00

04 de novembre de 2008

Streaming Video by Ustream.TV

L'ús d'Internet a les eleccions nordamericanes

2008-10-30T12:33:00.002+01:00

30 d'octubre de 2008

El 46% dels ciutadans nordamericans han utilitzat internet per rebre informació sobre el procés electoral i debatre les seves opinions polítiques a la xarxa en relació a aquesta campanya. Hi destaca el paper preeminent en l'extensió de l'ús del format vídeo i de les xarxes socials, que estan en un clar take off, especialment entre els seguidors del candidat demòcrata Barack Obama. De fet, un 19% de nordamericans estan enganxats diàriament a la xarxa per seguir aquesta apassionant campanya segons el Pew Research Center for The People and The Press. Els darrers estudis afirmen que més d'1/3 de la ciutadania nordamericana (35%) ha vist videos a la xarxa relacionats amb la campanya electoral i un 10% se serveix diàriament de les xarxes socials per fer ciberactivisme o difondre missatges de campanya, recrutar electors i fins i tot fer fundraising (un 10% dels internautes ha fet algun donatiu de campanya mitjançant internet).

Si tenim present que la generació més jove de votants i electors tendeix a simpatitzar amb el Partit Demòcrata i el seu candidat Barack Obama, no sobta que un 74% dels seus seguidors en segueixin la seva activitat diària mitjançant internet.

De totes maneres l'opinió que els propis nordamericans tenen al respecte de la interacció de les noves tecnologies en la campanya electoral deixa algun interrogant obert: un 63% considera la xarxa com una font més aviat propagandística i de desinformació que no pas una eina per trobar informació política acurada. Preocupa sobretot l'índex de nordamericans que considera que Internet no ajuda a sentir-se personalment més vinculat o proper al seu candidat. Estem parlant del 67% dels ciutadans.

No obstant, aquest 2008 hem assistit a un increment en l'ús de les eines que disposa el web 2.0 orientats a l'acció política. Es tracta d'acostumar a l'usuari de la xarxa a la filosofia del “prosumidor”: la creació i difusió de continguts a la xarxa. Això significa que ara l'usuari d'internet:

Crea, difon o comenta opinions polítiques que troba a la xarxa en format text, àudio o vídeo.

Signa peticions online.

Es registra a butlletins electrònics d'informació dels candidats.

Contribueix econòmicament online a la campanya del seu candidat.

Se serveix de newsgroups, blogs o xarxes socials per difondre les seves opinions polítiques.

Folcsonomitza la informació mitjançant tags que identifiquen notícies, informació o fotografies del procés electoral i la campanya.

S'apunta com a voluntari per realitzar activitats de campanya.

Entre els usos més destacats de la xarxa destaca l'ús dels blogs com a font d'informació pels electors. Això ha portat a tots els equips de campanya a prendre en especial cura i atenció els blogaires, que són convidats a les convencions, contractats per fer articles de campanya, dins d'una estratègia que sovint els equips dels candidats externalitzen en consultories externes.

Benach, la TV te la paguem nosaltres

2008-10-27T13:56:00.006+01:00

27 d'octubre de 2008

En Marc Pallarès i servidor hem creat un grup al Facebook Ernest Benach, la TV te la paguem nosaltres per protestar pels 20.000 euros que s'ha gastat el president del Parlament en tunejar l'A8 oficial de què disposa incloent fins i tot un televisor al cotxe. El grup vol denunciar la poca sensibilitat d'alguns polítics davant de l'actual crisi econòmica. Mentre el Parlament de Catalunya redueix els seus Pressupostos un 5,5% degut a la crisi i decideix congelar el sou dels diputats i les assignacions als grups parlamentaris (incloent els protocolaris i de publicitat), el seu president, Ernest Benach (ERC) es gasta 20.000 euros en tunejar el seu A8.

Si esteu d'acord amb aquests principis us demanaria:

Que convideu a les vostres amistats al grup via Facebook.
Que envieu correus electrònics a les vostres amistats perquè s'afegeixin al grup.
Que difongueu el grup mitjançant el vostre estat del facebook, twitter i missatgeria instantània amb un missatge com aquest: Vine al grup de Facebook per protestar pels 20.000 euros que ha costat tunejar el cotxe de l' Ernest Benach http://is.gd/4UxS
Que comenteu l'article de l'Ernest Benach del seu blog on es defensa de les acusacions de malversació de cabdals públics http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/110902

L'objectiu que ens hem proposat és aconseguir arribar als 1000 adherits al grup. Amb la teva col·laboració ho farem possible.

El segon Beers & Politics

2008-10-26T22:53:00.004+01:00

26 d'octubre de 2008

Albert Medran, Xavier Peytibi, Rubèn Novoa

Divendres vam realitzar la segona edició del Beers & Politics 2.o. En aquesta ocasió, l'excusa per a xerrar davant d'unes cerveses va ser parlar de les pròximes eleccions americanes i escoltar atentament a un referent com va ser "l'estrella convidada" Antoni Gutiérrez-Rubí.

Entre els participants, Xavier Peytibi, Albert Medrán, el diputat de CiU Carles Campuzano, Guillem López Bonafont, Laia Castro, la diputada del PSOE Lourdes Muñoz Santamaría, Carlos Gómez, tres estudiants (Jordi, Marcel i la nord-americana Kim (no sé els seus cognoms) i servidor. No recordo la resta de noms. També es va passar a saludar Enrique Castro.

Vam comentar diferents idees sobre la campanya presidencial, la política nord-americana, i com no, l'espanyola. Especialment apostant sobre si Zapatero anirà a la cimera sobre la crisi econòmica.

Vam idear també una futura jornada sobre la campanya d'Obama, amb mini presentacions individuals de 5 minuts de 30-50 persones.

Ens veiem en la tercera jornada de Beers & Politics. Podeu seguir-nos des de la nostra pàgina de Facebook.

II Beers & Politics 2.0: American Decision

2008-10-20T22:29:00.004+02:00

21 d'octubre de 2008

Per iniciativa de l'amic i politòleg especialista en acció electoral a internet Xavier Peytibi, Juan Víctor Izquierdo, director de l'agencia de comunicació Mamasú, l'Albert Medran i servidor, el proper divendres 24 d'octubre organitzarem junt amb la col·laboració de l'Antoni Gutiérrez-Rubí el segon Beers&Politics 2.0, a La Cervesera Artesana, del carrer de Sant Agustí, 14 (Gràcia, Metro Diagonal).

És una trobada totalment informal, de les 19.50h a les 23.50h, pel que qualsevol pot arribar i anar-se a l'hora que més li convingui. Tractarem la campanya electoral nordamericana especialment la duta a terme pels candidats Barack Hussein Obama i John McCain.

Pot venir qualsevol que tingui blog (o no), que li agradi la política, i fins i tot a qui no li agradi la cervesa.

Us hi esperem !!!

Més informació a:

Anem per feina: la nova Intranet 2.0 de CDC

2008-10-19T19:13:00.003+02:00

19 d'octubre de 2008

Demà dilluns 20 d'octubre Convergència estrenarà la xarxa de militants 2.0. Aquest serà un nou espai a internet destinat als militants del partit i que funcionarà com una intranet. Un espai personal on cada militant podrà organitzar en una sola pàgina tota la informació que genera el partit i, a més, afegir-hi els continguts de la xarxa que més li interessin com ara vídeos, notícies de mitjans digitals, feeds de Twitter, blogs, etc... La nova Intranet a més ofereix un correu corporatiu de Gmail amb els dominis de @cdc.cat i @ciu.info amb totes les prestacions de Gmail.

Aquest nou pas dut a terme per la Secretaria de Comunicació de Convergència compta amb l'aval de la gent que integrem sectorialment l'e-CDC i ajudarà a la nostra militància a que s'acostumi a ser un prosumidor d'Internet i no un mer espectador.

És moment de felicitar novament l'equip que ho ha fet possible: Roc Fernàndez, Jordi Romeu, Jordi Cuminal i David Madí.

No m'ha agradat tot plegat

2008-10-17T20:48:00.006+02:00

17 d'octubre de 2008

Pels volts de febrer i un cop enllestides les primeres jornades de la Catosfera (i alguns ja en duiem més de 4 anys esperant per poder assistir a la primera trobada seriosa de la comunitat blogaire catalana) vaig rebre la invitació per participar als Premis Blocs Catalunya.

Trobava interessant que una associació volgués premiar la producció blogaire feta en llengua catalana dotant l'esdeveniment de cert prestigi involucrant l'administració pública catalana en el seu patrocini.

Durant més de mig any vaig estar a l'RSS de la secció de blogs que competien a la categoria de "Política". Coincidint amb tot això, l'Artur Mas va esdevenir amb el seu videobloc el clar vencendor mitjançant les votacions populars, ajudat, perquè no dir-ho de la xarxa social Facebook on es va improvisar en tan sols dues setmanes una cibercampanya perquè el seu videobloc fos el vencedor amb més de 112 supporters.

No vull treure gens de mèrit a l'amic Albert Medran, a qui aprofito per felicitar-lo efusivament per la victòria; però el que hauriem d'analitzar és per quin set-sous es modifiquen les bases del concurs atenent a com van les votacions populars i s'elimina la categoria "Política" tot diluint-la a la d'"Actualitat".

I no he volgut fer aquest post abans per no desmerèxer la victòria de l'Albert Medran, el Clausewitch de la comunicació política catalana :-) Felicitats nano!

Artur Mas és l'únic polític entre els finalistes dels Premis Blocs Catalunya

2008-10-09T16:56:00.003+02:00

09 d'octubre de 2008

La votació popular situa el vídeobloc del líder nacionalista entre els cinc candidats de la seva categoria. A Ràdio 4, Mas defensa aquest mitjà de comunicació com una nova via per “relacionar-se més directament amb la gent”

El president de CiU, Artur Mas, és l’únic polític que ha estat elegit per votació popular com a finalista de la primera edició dels premis Blocs Catalunya (www.premisblocs.cat), convocada per l’associació STIC.CAT. Els guanyadors es donaran a conèixer en un sopar de gala que se celebrarà a Girona el proper divendres 10 d’octubre. Els premis es lliuraran en cinc categories diferents: cultura, societat, actualitat, educació, i tecnologies de la informació. El vídeobloc d’Artur Mas participa a la categoria de blocs d’actualitat.

En declaracions aquest matí al programa “Matí a Quatre Bandes”, que dirigeix i presenta Toni Marín a Ràdio 4, Mas ha explicat que “la idea és poder relacionar-se directament amb la gent i de manera bastant informal”. “Tinc per costum respondre tots els correus electrònics que m’envien, i també les preguntes que em fan a través del vídeobloc, sempre dins d’aquesta interactivitat”, ha dit.

El líder de CiU ha comentat un dels seus darrers apunts, una conversa amb el portaveu nacionalista al Parlament, Oriol Pujol, just després del debat de política general: “L’Oriol i jo l’haguéssim tinguda igualment, aquella conversa, però l’hem penjat i així la gent pot veure el que passa en circumstàncies normals”. “El vídeobloc també és una manera d’acostar la política a la gent, i així poden veure que les persones que fem això som normals i corrents”, ha afegit.

Els Premis Blocs Catalunya volen “divulgar i fomentar els blocs en català i l'ús de la llengua a la xarxa com a eina de promoció i innovació”, segons l’entitat organitzadora. A tot el món només hi ha tres vídeoblocs de polítics que s’actualitzin periòdicament i apliquin la filosofia dels blocs en format vídeo, i un d’ells és en català, el d’Artur Mas.

Els vídeoblogs de polítics que hi avui son el del líder conservador britànic David Cameron, i el d’Artur Mas (www.ciu.cat/videobloc), a qui recentment s’ha unit el líder dels nacionalistes gallecs, el vicepresident de la Xunta, Anxo Quintana. La cancellera alemanya Angela Merkel també enregistra un vídeo setmanal, però no deixa de ser un discurs gravat, sense el dinamisme del vídeobloc que va seguint l’activitat del blocaire.

El president del Parlament, membre del jurat

La primera edició dels Premis Blocs Catalunya compta amb un jurat format pel president del Parlament, Ernest Benach, la presidenta de STIC.CAT, Trina Milán, el president del Cercle pel Coneixement, Enric Canela, el president de la Fundació puntCAT, Joan Francesc Gras, la subdirectora de l'ACN Anna Nogué, i el periodista i presentador de TV3 Martí Gironell. Ells seran els encarregats de decidir el millor blog de cada categoria.

Cadascuna de les cinc categories compta amb cinc blocs finalistes, dels quals el jurat del certamen escollirà un guanyador per a cada disciplina. Durant el període d’inscripció, que va acabar el passat 15 de setembre, es van inscriure 556 blocs, mentre que durant la votació popular, del 16 al 30 de setembre, es van rebre més de 6.000 vots.

Als premis hi podien participar tots aquells blocs de la xarxa escrits en català, ja siguin per persones que resideixen a Catalunya com a la resta del món, i amb un o més blocs, sempre que no sigui un bloc anònim.

Per votació popular, els cinc finalistes de la categoria actualitat, en la que participa Artur Mas, son:

- Albert Medran - E-Campany@ (bloc de comunicació política)
- Artur Mas – Vídeobloc
- Ester Romeu - Penya All Star
- Ton Falqués - El bloc del Tu Jugues, el programa d'esports d’Ona Codinenca, la ràdio municipal de Sant Feliu de Codines
- Xavier Fähndrich - Mints blog

Els Premis Blocs Catalunya 2008 pretenen prestigiar, divulgar i fomentar els blocs en català a la xarxa, essent el referent català en l'escriptura en bloc a tota la xarxa, cobrint així la demanda de molts blocaires. Amb aquesta iniciativa es vol donar més visibilitat al català a Internet, que actualment constitueix una de les llengües amb més usuaris dins la xarxa i per tant és una eina de promoció i innovació que cal fomentar.

Entrevista a Antoni Gutiérrez-Rubí

2008-09-22T00:18:00.003+02:00

22 de setembre de 2008

La comunicació política ajuda a fer política
Antoni Gutiérrez-Rubí

Ciberactivisme i Convergència

2008-09-19T00:45:00.003+02:00

19 de setembre de 2008

Amb la constitució aquest vespre de la nova sectorial de Noves Tecnologies i Societat del Coneixement de CDC (SNTiSC) amb un pla d'acció que s'haurà d'implementar durant els propers 4 anys (2008-2012) Convergència fa un salt endavant en l'ús de les TIC.

Entre els objectius de la Sectorial hi figuren aglutinar talent; elaborar, promoure, estructurar i transmetre un discurs de partit en els àmbits que li són propis; i obrir i contactar amb la societat del sector, entitats, investigadors, professionals per aproximar-los a Convergència i establir una relació bilateral per compartir coneixement i experiències. Tot això encaminat a fer de CDC el referent en política electrònica al nostre país i donar suport a electes i militants.

La sectorial que dirigirà Marc Pifarré compta a 3 grans àrees de treball: Política, Empresa i Sector, i e-CDC. Roc Fernàndez serà l'encarregat de coordinar sectorialment l'àrea d'e-CDC que compta amb els següents responsables:

Responsable d'Alfabetització digital i agrupació digital: Marc Pallarès
Responsable de Ciberactivisme: Rubèn Novoa
Responsable de Benchmarking i Observatori TIC: Salvador Grifell
Responsable de Xarxa social i Blogs: Martí Cabré

La nostra àrea de treball mirarà de donar suport a tots els estaments del partit en l'alfabetització digital que puguin tenir, donant suport a càrrecs electes i militants. En aquest camí es treballarà en la definció del concepte d'agrupació digital.

També es generarà una estratègia pròpia de ciberactivisme, que es vehicularà amb els membres actius de la e-CDC, i ens hem proposat el repte de fer una manual de ciberactivisme totalment participatiu a la xarxa.

Donarem suport en la definició estratègica de la comunicació electrònica corporativa de CDC, proposant pautes de millora al web i la intranet, i elements d'innovació tecnològica per ser refererents entre els partits catalans.

Així mateix treballarem en el benchamarking sobre el que s'està fent al món, tant en el polític, com de traslació d'iniciatives/tecnologies/idees cap a aquest món. Des d'aquest observatori TIC, també farem especial incidència en noves fòrmules de participació cap a la política 2.0.

Finalment, potenciarem la nostra relació amb les xarxes socials, i especialment a la xarxa de blogs, mirant de posicionar cada cop més elements de referència, creant nous espais i donant suport i incentivant la creació de nous blogs.

Com podeu veure serà una tasca feixuga, i en la mesura del que m'afecta, generar una estratègia pròpia de ciberactivisme que pugui ésser fàcilment assumida pels nostres valedors a la xarxa i que pugui copsar-se en un manual fet col·laborativament i que sigui vàlid per a qualsevulla organització política ja em donaré per satisfet. Tenim 4 anys per endavant!

Un congrés sindical també en línia

2008-09-15T21:51:00.000+02:00

16 de setembre de 2008

La setmana passada l'amic José Rodríguez, webmaster de la UGT, em convidava formalment a participar del III Congrés sindical en línia, tornant-me així la invitació que vaig fer-li per assistir a la taula de blogaires celebrada al XVè Congrés de CDC. Entre el 21 i el 24 d'abril es realitzarà el XIII Congrés de la UGT de Catalunya al Fòrum. Amb motiu d'aquest congrés s'organitzarà també l'III Congrés sindical en línia, que aquest any comptarà amb una presència important amb la participació de blogaires.

El III Congrés sindical en línia compta amb 3 espais:

- 10 fòrums de debat, on es plantejaran 10 temes de l'àmbit sociolaboral (alguns més concrets que uns altres). L'objectiu és que els delegats electes al congrés participin amb afiliats i ciutadans que vulguin aportar les seves idees al debat del XIII Congrés de la UGT de Catalunya. Al final dels debats (pels volts d'abril) s'elaborarà un resum de les principals idees i propostes presentades en els fòrums que serà aprovada com un dels documents en el XIII Congrés de la UGT de Catalunya.

- Recursos audiovisuals i documentals sobre els 10 temes d'àmbit sociolaboral. La intenció és dotar de recursos als blogaires i participants als fòrums i que el debat no es realitzi en "el buit", sinó amb documentació i recursos audiovisuals (més fàcils d'assimilar) a més dels quals cadascú pugui aportar per si mateix.

- Debat a la blogosfera. A la portada del III Congrés sindical en línia, proporcionarà accés directe als articles que els blogaires convidats o que ho sol·licitin escriguin sobre els 10 temes d'àmbit sociolaboral. La idea és que hagi una ressenya dels articles amb un enllaç directe al seu blog per poder consultar-lo.

El correu afegeix: Que és el que et demanem? Com blogaire rellevant i interessat en temes de política i societat amb el teu blog www.novoa.cat et demano tan sols si estàs, a priori, interessat a poder participar de l'III Congrés sindical en línia escrivint articles sobre temes sociolaborals que poden anar des de la conciliació de la vida personal i laboral al paper estat del benestar. Per poder participar tan sols m'has de dir que estàs interssat i a inicis d'octubre obrirem la web de l'III Congrés sindical en línia, ja establirem el mecanisme que més et convingui per poder publicitar els teus articles en la web de l'III Congrés sindical en línia quan els vagis escrivint. Els articles, com no pot ser d'altra forma, no tenen perquè coincidir amb la postura que tingui o pugui tenir la UGT de Catalunya ja que el que volem és més que els temes sociolaborals (els 10 que seleccionarem) siguin tractats a la blogosfera independentment.

Una bona iniciativa, de la qual penso participar tot i no ser sindicalista ni estar afiliat a la UGT i que entronca amb l'obertura que CDC va fer del seu Congrés a blogaires de diverses sensibilitats.

Convenció nacional sectorial constituent

2008-09-15T00:15:00.000+02:00

15 de setembre de 2008

El proper dijous 18 de setembre i després del XVè Congrés de CDC se celebrarà la Convenció Nacional Sectorial Constituent on es renovarà la direcció sectorial del partit. Les sectorials sorgides del 15è Congrés que queden subjectes a aquest procés d’elecció són les següents: Economia i Fiscalitat; Noves Tecnologies i Societat del Coneixement; Política Territorial i Habitatge; Medi Ambient; Universitats i Recerca; Educació; Agricultura, Ramaderia, Medi Rural i Pesca; Empresa, Indústria i Innovació; Comerç, Consum i Turisme; Política Social i Família; Sanitat; Justícia, Cultura, Activitat Física i Esport; Immigració; Cooperació i Desenvolupament; Treball i Relacions Laborals; Gent Gran; Igualtat i Drets Civils; Seguretat; Administracions Públiques.

La candidatura que aspira a dirigir la sectorial de Noves Tecnologies i Societat del Coneixement porta treballant-se des de l'endemà del XVè Congrés. És una candidatura que aspira a liderar una sectorial de nova creació, però que sorgeix de l'anterior sectorial d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, que ara es veu potenciada per un equip de persones que pretén treballar en dues línies molt clares amb un pla d'actuació integral i potent: des d'una vessant més tècnica i que pot tocar des de les telecomunicacions i infraestructures, empresa, govern electrònic, localret, legislació i ètica a la societat de la informació, etc. fins a la vessant més participativa i orientada a l'acció electoral amb l'alfabetització digital de càrrecs públics i militància, ciberactivisme, observatori TIC, blogs i xarxes socials. A més del programa d'actuació de les diferents àrees de treball del secretariat de la nova sectorial també s'haurà de constituir un consell assessor extern integrat per gent experta en les diverses àrees de treball.

Esperem que la militància avali aquest projecte potent de sectorial en un moment com l'actual on el desenvolupament de la societat-xarxa i la seva interacció amb la política com a forma d'apropar-la al ciutadà i fer-lo partícep de la presa de decisions està començant a aixecar el vol.

John McCain: "Country First"

2008-09-04T19:45:00.001+02:00

04 de setembre de 2008

Finalment, el GOP ja té candidat a la presidència dels Estats Units. El tinent coronel John McCain ha aconseguit la seva nominació a la Convenció Nacional Republicana que es tanca avui a St. Paul (Minneapolis).

Después de veure com Hillary Clinton renunciava la setmana passada a les seves aspiracions presidencials en benefici del candidat Barack Hussein Obama l’equip de campanya de McCain va decidir fer un cop d’efecte estratègic servint-se de la candidatura a la vicepresidència. L’elecció de Sarah Palin, governadora d’Alaska com a companya de viatge ha copsat tot l’interès mediàtic incloent els mèdia europeus, que sempre han apostat per la candidatura d’Obama.

I en un país on la vida privada d’un polític pot pesar més que el seu historial en benefici de la comunitat, no sobta que Palin sigui el centre de totes les mirades, superant inclús el propi McCain. El perfil de la vicepresidenta, marcadament conservador, s’està qüestionant a hores d’ara per l’embaràs de la seva filla de 17 anys. Però ella s’ha defensat afirmant que el que desitja és poder transformar Washington i que la seva família ha d’afrontar els mateixos reptes que qualsevol família americana.

Comença ara una cursa electoral de les més interessants que han viscut els Estats Units els darrers anys. Les enquestes a dia d’avui marquen una tendència favorable a Obama (50%) per damunt de McCain (45%) [Font: Rasmussen, 02/09/2008] però en una situació d’empat tècnic. Veurem com afecta el gir estratègic de McCain en les mateixes.

TANCAT PER VACANCES

2008-08-07T15:56:00.004+02:00

07 d'agost de 2008

Que passeu un bon estiu, ens retrobem al setembre amb les piles carregades i alguna novetat.

Recordant Berlín 2.0 ...

2008-07-23T10:03:00.006+02:00

23 de juliol de 2008

La revista que edita el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, el Debat Juvenil, comptarà en el seu proper número d'estiu, un article on s'explica la presentació Social Bookmarking: the new rule for our contents que vaig fer a Berlín el passat mes de febrer:

I ara què?

2008-07-21T18:48:00.006+02:00

21 de juliol de 2008

En breu arribarem a l'agost, el mes de les vacances. Enguany, 2008, hem assistit al take off de l'ús de les noves tecnologies aplicades al camp polític i electoral al nostre país amb tímides experiències 2.0 aplicades pels diversos candidats i polítics de referència. Amb una contesa electoral espanyola pel mig on el PSOE ha guanyat la partida al PP en l'ús de les mateixes.

A Convergència també s'ha participat d'aquest take off. El videoblog del Mas, la seva irrupció a Facebook, les trobades amb els blogaires o el primer congrés 2.0 avalen el lideratge del primer partit de Catalunya en l'ús de les TIC.

Ara ens trobem al bell mig d'una cruïlla. El XVè Congrés de CDC ha avalat a la Ponència 4 de Regeneració Democràctica l'implicació del partit en la filosofia 2.0. L'impuls per a la creació d'una agrupació digital n'és una bona mostra que haureu seguit des d'aquest blog. De totes maneres, la ponència d'organització no contempla aquest extrem, però sí el treball sectorial.

La nova organització sectorial del partit ha dividit la sectorial d'Universitats i Societat de la Informació en dues, per una banda Universitats i per l'altra Noves Tecnologies i Societat de la Informació. És per aquest motiu que si es vol impulsar la creació d'aquesta ciberagrupació hauria de ser des d'aquesta nova sectorial. Una sectorial, que de totes totes hauria de copsar aquest lideratge que Convergència està visualitzant a la xarxa.

El meu balanç del Congrés de CDC

2008-07-14T13:24:00.010+02:00

14 de juliol de 2008

Ahir es va clausurar el XVè Congrés de CDC i ara toca fer balanç d'aquests 3 dies. Convergència Democràtica de Catalunya s'ha obert una mica més a la societat catalana gràcies a un ús racional i coherent de les TIC. I és que aquest cap de setmana qualsevol ciutadà interessat en La Casa Gran ha pogut des del seu ordinador seguir aquest Congrés 2.0 des del web del partit. I ho ha pogut fer en format audiovisual, principalment, però també gràcies a les 'piulades' que des dels twitters d'organització es feien o les mateixes dels blogaires de diverses tendències que van tenir a bé de venir a fer-nos companyia.

La batalla que feia 2 mesos que durava defensant la creació d'una agrupació digital de ciberactivistes l'hem guanyat entre tots. El vostre suport al grup creat a facebook i la necessitat de CDC d'adoptar aquesta nova manera de fer política ho ha fet possible. Un 99% dels delegats han votat a favor de la ponència 4 (i sense cap vot en contra) que és la que inclou la creació d'aquesta agrupació digital. Per qui no sàpiga veure l'importància d'aquesta gesta us diré que en Marc Vidal em va assegurar preguntat al respecte encabada la seva conferència de divendres que, en el futur, un futur no gaire llunyà, les agrupacions territorials desapareixeran. Fins i tot que hi hauria partits nous que irromprien en escena ajudats justament d'aquestes agrupacions digitals. Estem caminant cap al futur.

El balanç que m'enduc del Congrés és, doncs, molt positiu. No només creiem en la política 2.0 sinó que la posem en pràctica, veieu que diuen els amics José Rodríguez (PSC) o Xavier Peytibi (ERC) al respecte, exemplificant. També vull agrair el suport dins del partit que he tingut de la Secretaria executiva de Comunicació i Estratègia en la persona del Roc Fernàndez, i que seguirà duent la responsabilitat dins del partit de la informació i internet. Després de com ha organitzat el primer Congrés 2.0 de CDC no tinc cap dubte que no pot haver ningú millor a la casa per dirigir el tema. També vull agrair el suport que alguns membres de la JNC m'han donat en aquesta batalla, especialment en Marc Pallarès que ha cregut des del primer dia en aquest projecte. I com no, els ànims que en tot moment m'han donat l'Antoni Gutiérrez-Rubí i en Marc Vidal fent-me sabedor que l'esmena era necessària i que calia lluitar per ella.

A partir d'avui ens posem tots a la feina per tirar endavant aquest mandat congressual: tindrem agrupació digital de ciberactivistes!

- Parlen de l'agrupació digital:

Albert Batalla: Convergència a punt. Retorna la il·lusió
Xavier Peytibi: La meva visió del Congrés de CDC
José Rodríguez: L’esforç 2.0 dels partits polítics: reflexions al voltant del congrés de CDC
Dani Casanovas: La política 2.0 com a forma d'actuar i el Congrés de CDC

El XVè Congrés de CDC al twitter (II)

2008-07-12T22:10:00.003+02:00

12 de juiol de 2008

Nanoblogging realitzat a twitter el dia 12-07-2008 (ordre invers):

a estic a caseta

quan arribi faré una cerveseta ben fresca sota casa

ja he votat i vaig cap a casa

fent un cigarret a la porta d'entrada. Massa cua x votar

A VOTAR !!!

Artur Mas anuncia que és l'últim cop que es presenta per a secretari general de Convergència :(

@trinitro si vols passar-te demà per la tarda ja saps, ets benvingut !

Torn de Felip Puig i enllestirà l'Artur Mas

@silviacanovas una cobertura excepcional del congrés via twitter esperem que no l'abandonis demà a la nit !

@carlesbanus no en té

Amb Madí fins a la victòria

gravaré la intervenció del general en vídeo i cap a blip.tv

torn de recoder, sembla que estigui als anys 80, poca regeneració

josep maria cullell per aquí, tornem als 80...

Presentació de les candidatures unipersonals

Al plenari novament

2 vots cap a ..... http://tinyurl.com/6sbfd9

@dessmond som un pais amb 4 barres i un Déu amb 4 lletres innombrables. No diré més. Qui em coneix té clar a qui em refereixo

A l'espai 2.0 fent un nespresso

@dessmond de la gent que va tenir el seu moment als 80 i dels roquistes...

Votacions nominals, només voto els 4 noms que em donen confiança per experiència, decidació, treball i patriotisme. Us els podeu imaginar.

fent un cigarret als jardins del palau de congressos

Finalitza el treball d'esmenes de la ponència 4

Vull saber l'opinió de David Madí sobre el fet de què la ponència 4 no tingui criteri sobre l'elaboració d'enquestes electorals

La taula no té criteri sobre enquestes electorals EM SEMBLA LAMENTABLE

Es projecta la Sagrada Família de fons al vídeo que s'està emetent darrera de la mesa de la ponència... Salvem el Temple !!!

la ponència accepta l'elecció directa de l'alcalde

a la ponència 4 Jordi Puigneró proposa l'elecció directa de l'alcalde

@joanasanchez ara ho tens bé per piular (twittejar) hehehe

@carlesbanus ves informant de com va el tema

@cristofoljosep jo crec que quan acabem aniré a fer una altra becaina al chill-out de l'espai 2.0 hehehe

@albertbatalla era una animalada d'esmena.... ganes de fer dificil el fàcil

abans d'entrar a la ponència m'he creuat amb l'Àngel Colom i en Josep Maria Cullell.... back to the 80's ?

votant l'esmena 571 voto en contra

a la ponència 4 novament

97,63% a favor de la nova estructura organitzativa de CDC

Cal acabar de votar esmenes a la ponència 4, sobretot allò que fa referència a les campanyes electorals

@xroca també ho faig jo a www.novoa.cat

Lluis Corominas explica la nova estructura del partit i ara ens tocarà votar-la

@KRLS Si ara estic fent una becaina aqui a l'espai 2.0

despres de dinar fent una becaina al chill-out de l'espai 2.0

Dinar de germanor amb la JNC, Marc Pifarré informa q tindrem 1 membre a la permanent

@sircharly necessàriament ho haurà de ser

aqui es transacciona tot i es avorridíssim!!!!

vaig a dinar

Ja hem superat la transacció de l'esmena 2.0. TINDREM AGRUPACIÓ DIGITAL DE CIBERMILITANTS !!!

@kowalinsky són corporatives !!! que vingui Pol pot a buscar-me !!! :D

He signat ja per Quico Homs per a la secretaria executiva de Programes, però m'he negat a signar per Recoder

Bolaño ha dimitit com a Dircom de Montilla, però em fan saber que al setembre el recol·loquen de director general....

He parlat amb amics de la premsa.... El Rius d'e-noticies, en Roger d'EFE, ... he vist en Barbeta i l'iu Forn

@dessmond m'ha fotut fora el president

El president pujol ha agafat en barbeta per banda

vaig a fumar ara vinc twitter off

@KRLS ets el nostre model 2.0 !!!

@joanasanchez volem campanya permanent; cal derogar la LOREG; ja la fem via internet i ho saps. És absurd això dels 15 dies!

Fantàstic Xavier Tomàs atacant la LOREG i defensant l'esmena 320 i 321 de la ponència 4 demanant campanya electoral continuada

@rogerpons gràcies talp

@rogerpons a favor dels papers per a tothom o restrictiva ?

@albertbatalla Salutacions Alcalde!

@rogerpons informa'm

perquè li diuen abstenció al vot en blanc?

votaré en blanc a totes aquestes xorrades

M'empipa haver de discutir qüestions semàntiques a una ponència tan important com la 4.

veig en @xaviermir a la sala de la ponència 4

@albertbatalla piulant també des de la ponència 4, ell a la taula

Discutint l'esmena 220 portem un 33% de la feina feta

Arrenca la ponència 4

@rocfernandez canvieu-me la foto dels blogaires !!! >>> http://twitpic.com/3p2n

Ja estic a la meva ponència @xaviertomas em ve a saludar

Retweeting @silviacanovas: L informe d gestio ha estat aprovat per 1626 (98,36%) vots a favor, 5 (0,30%) en cntra, 22 (1,34%) en blanc.

vaig a fumar i cap a la meva ponència

votem l informe. Nomes 5 vots en contra

artur mas: el catalanisme ha d'aniuar a totes les cases i la nostra ha d'esser la gran

a la sala del plenari a punt de votar. La Carol Mtz em recorda k tinc feina pendenthours ago

@yuribcn en parlarem al II Beers & Politics

@donaire hem de crear un partit 2.0 transversal

@sircharly Pàtria, pàtria i més pàtria i veient el panorama actual, com deia Francesc Pujols... visca catalunya morin els catalans! :D

moment d'anar a esmorzar a la cafeteria... @mapallares m'acompanyes?

@yuribcn escolta maco vaig donar la tabarra al teu congrés oblidat del Kuki que vosaltres també el vau patir a ERC i TLL o no t'enrecordes?

@sircharly soc un independentista de combat. Mai m'han interessat els dogmes ni de l'esquerra ni de la dreta

Doncs jo em vaig fer CDC per fortes conviccions nacionalistes: vaig evolucionar de la PUA a Unitat Nacional Catalana. I cap a la Casa Gran.

30 de segons glòria per l'amic Pol Serrano al Congrés de CDC

Tastant iphone amb Eduard Artigues... brutal !

Artur Mas "No els hi debem res als partits estatals" "Si el PSOE no compleix amb Catalunya nosaltres tampoc amb ells"

Artur Mas deslegitima el TC. El TC no té autoritat per tocar l'Estatut... No estic d'acord. Poden fer el que vulguin, tenen Estat.Naltros no

Artur Mas "l'estatut està amenaçat pel Tribunal Constitucional"

@yuribcn porta't bé o t'envio seguretat :D ;) benvingut

Darrera de Mas l'avantguarda del sobiranisme: Oriol Pujol, David Madí, Quico Homs

Mas comença el seu informe de gestió

@tonibanyes sí, però a la nit! (el tinc al pepinu d casa)

al taxi per francesc macià, seguiré l'informe d gestió dsd l'espai 2.0

@tonibanyes l'he capturat de cdctv amb camstasia studio

Avui parlarem d'agrupació digital, tinc transaccionada la esmena 2.0 (esmena 451 / ponència 4) i serà assumida !!! http://is.gd/RGJ

Esmorzant i mirant la premsa, fantàstic article de @KRLS a l'Avui en defensa de la llengua catalana http://is.gd/RGr

Bon dia, ja estic llevat, dutxa i cap al Palau de Congressos. A les 10 informe de gestió del Sec. General. Votaré a favor. Sí a Artur Mas.

El XVè Congrés de CDC en imatges

2008-07-12T20:04:00.000+02:00

La JNC al Plenari

Aquí es farà la primera reunió de la nova permanent

Hem votat la nova estructura de partit

Fent una becaina a l'espai 2.0

Dinar de germanor amb la JNC i el president de la JNC Barcelona, Jordi Cabrafiga

Jordi Barbeta despatxa amb el president Pujol

L'informe de gestió d'Artur Mas aprovat per un 98'36% de vots favorables

Estem l'Alfred Artiga, Marc Pallarès i Rubèn Novoa seguint l'Artur a l'Espai 2.0

Plenari informe Artur Mas
_________________________________________________________________

Divendres 11/07/2008

Ponència 4

Chill-out a l'espai 2.0

El President Pujol dient "no ens destruiran"

Plenari

Amb l'Artur Mas que ha volgut seure a la nostra taula per seguir el debat

Comentant la jugada amb en Roc Fernàndez

Marc Pallarès, Rubèn Novoa i Toni Ibàñez

80 blogaires acreditats a l'espai 2.0 gaudint de la taula rodona

Taula Rodona 2.0

David Madí i Roc Fernàndez amb Saül Gordillo

Momentum 2.0

José Rodríguez gaudint per un dia de la Casa Gran

Artur Mas amb Marc Pifarré

Amb Toni Ibàñez tastant wifi

Carles Campuzano amb el seu ASUS

El XVè Congrés de CDC al twitter

2008-07-12T01:33:00.009+02:00

12 de juliol de 2008

Nanoblogging realitzat a twitter el dia 11-07-2008 (ordre invers):

A sopar i cap a casa

votem per la qualitat democràtica de l'aire acondicionat: està a la temperatura escaient

@sircharly ara fem una votació més i cap al bar

Teniu aquí les esmenes ---> http://www.convergencia.org/media/15446.pdf

la JNC vota dividida a la esmena 83 de la ponència 4, jo he votat NO

primera votació, votarem l'esmena 83

M'està entrant la gana i crec que anire a la cafeteria a per un entrepà en breu

@joanasanchez ho fas molt bé, encara no hem votat res! :D

@congrescdc El Congrés de CDC en imatges --> http://is.gd/jCA

@rocfernandez ni piu al 3/24 de la trobada d'Artur Mas amb els blogaires... http://is.gd/Rpu

Tastant el xat del congrés a mogulus (la IPTV)

@sircharly ets el líder 2.0 de la ponència que se't senti !

@jordixucla un altre que piula des de la ponència 4 ell desde la taula jo des de la segona fila

de moment ens estem barallant per questions semàntiques... odio aquesta mena de discussions. Que algú foti un cop de puny sobre la taula

@sircharly s'ha transaccionat en unes modificacions i decau la totalitat

@rocfernandez llegeix això -> http://tinyurl.com/5swvpp

@tonibanyes ves a l'altra banda d'on estàs

@tonibanyes als laterals a la paret n'hi ha algun ;)

El Penedès presenta una esmena a la totalitat a la ponència 4... sense comentaris

@KRLS Ànims

Maite Fandos "volem apropar la política a la ciutadania"

Maite Fandos recorda que la ponència està oberta als blogaires

Comença el debat de la Ponència 4, presenta la Carme Laura Gil i parla Maite Fandos

baixo al pis -1 a la meva ponència

Jordi Pujol "No ens destruiran"

@tonibanyes millor q dormi q no que posi multes ;) jijiji

@tonibanyes es l'escolta del trias !!! jojojojo

que fresquet s'està a l'espai 2.0 tot sol per a mi fent un nespresso i mirant en pujol per la pantalla habilitada

fent un cafè a l'espai 2.0

Retwit @saulgordillo: Jordi Pujol lamenta que alguns cridin "visca Catalunya socialista". Pregunta què han de fer els que no en són, de ...

Pujol recorda el PSOE del GAL i Roldan ! :D

El patrotisme és fer un país vàlid per a tothom i posar el país per damunt del partit. PT PUJOL

@trinamilan gràcies, la tinc transaccionada per la direcció i l'acceptaré, per tant tindrem agrupació digital !

@netoraton sus felicitaciones me llenan de onda satisfacción :-)

Jordi Pujol vindica l'autenticitat

ovació a Jordi Pujol i Soley

Torn de Pere Macias, president del congrés

@rogerpons on estaves tu a la taula de blogaires? Estic al fons de tot a l'esquerra

S'ha de tenir nassos per a votar en blanc o en contra de la constitució de la mesa i endarrerir el treball de ponències

comencem a votar

Torn de Felip Puig

assegut darrera de @saulgordillo veig com està fent un post sobre el Congrés de CDC

@xaviertrias "les enquestes em diuen que ara seria alcalde"

al plenari @xaviertrias reclama el canvi per a Barcelona

@netoraton ;)

pica pica i visita amb l'artur

mirada còmplice al david del marc vidal parlant de tuenti, totalment d'acord

@trinitro mira el blog sales bien guapo

@netoraton aqui puede entrar en la ponencia 4 en el PSOE no, @marcvidal dixit

bravo pallardo

gran seguiment de @tonibanyes http://entrellum.blogspot.com del Congrés de CDC

@netoraton yo le preguntaré por el futuro de las agrupaciones territoriales vs. digitales

@netoraton @mapallares va a prengutarle eso a Marc Vidal

crec que faré una pregunta a marc vidal, però serà més breu que les anteriors...

spam 2.0 d'en david morgades

comença el debat, dels blogaire

@KRLS Un polític 2.0 és un polític amb valor afegit

L'artur Mas seu al nostre costat

@KRLS diu que l'exemple de la política 2.0 son les pilades que estem fent

@tonibanyes que gran la foto aquesta !

@trinitro és el nostre model de polític 2.0

@carlespuigdemont és un crack; és el nostre càrrec públic " totally abducted by 2.0 "

@mapallares mira això > està acceptat http://i38.tinypic.com/ic7h92.jpg

Jo estic disposat a liderar la Catalunya 2.0; el nostre lema @mapallares ?

@marcvidal "per guanyar pes: cal acceptar la figura del cibermilitant"

@marvidal "S'està produïnt una lenta revolució social", la societat civil s'està digitalitzant

@marcvidal ens recorda que estem entrant en una democràcia deliberativa

MALEÏT SOROLL DE FONS

talent global: milers de persones treballant en una mateixa idea

Les eines no tenen res a veure, un ciutadà 2.0 és interactiu i que no permet que el que ens diguin és el que hem de pensar

gran @marcvidal recordant que tenim una nova societat real

Carme-Laura Gil es carrega tota la jornada amb la seva darrera intervenció "la política real és la del carrer"

Carme-Laura gil parla d'un dels perills de la blogosfera, l'intent de control

Retweeting @carlescampuzano: Emissió en directe de la taula rodona 2.0 http://qik.com/video/127189

@trinitro no l'he vist

Laura Gil considera que als blogs no hi ha manera de discernir entre la informació útil i l'infundi... no cal tractar l'audiència com babaus

Discrepo amb Carme-Laura Gil. Considera que la política 2.0 són eines només, li enviaré l'article de G-R

Carme-Laura Gil: "internet és un àgora pública"

torn de l'exconsellera de Cultura Carme-Laura Gil que vol diferenciar entre blog d'un polític i blog polític

@saulgordillo "a la xarxa som sobirans, tenim els paisos catalans 2.0 que son una realitat amb el .CAT"

@carlesbanus benvingut

@saulgordillo "hi ha nous lideratges que s'estan forjant a través d'internet"

És curiós veure en @rocfernandez amb paper i llapis i fent piulades via mòbil perquè li han fotut el laptop

@saulgordillo també ha de citar Hussein Obama com a candidat 2.0 ... McCain McCain !!!

@saulgordillo Un blog ha de ser amable i seductor "com la Casa Gran del Catalanisme"

sectarisme, intolerància, oficialisme, esnobisme, manca de sinceritat, sorpresa, ... gordillo dixit

@saulgordillo parlarà de les males pràctiques del 2.0 sona interessant

@saulgordillo felicita David Madí per l'aposta 2.0 de CDC

Fa patxoca veure en @saulgordillo assegut al costat de David Madó

@rocfernandez amb paper i boli, té l'ordinador a la taula

David Madí ens recorda que aquesta és una experiència única de participació als partits catalans

david madi ens dona la benvinguda

això està a punt de començar

instal·lats a l'espai 2.0

@rocfernandez ens convida a pujar a l'espai 2.0

Retweeting @silviacanovas: Tenim mes d 300 periodistes acreditats, d 52 mitjans de comunicacio.

@trinitro és un plaer que el ciberterrorista de les 65 hores sigui amb nosaltres. Filosofia 2.0 open source. Benvingut !

@rocfernandez ja està topthom saludat menys tu !!!

m'acaba de venir a saludar el general David Madí, tot un mestre de cerimònies

acaba d'arribar en @trinitro he saludat en @antonigr vaig comentant la jugada amb el @tonibanyes, en @mapallares no s'en surt amb la wifi...

En Puigdemont porta un Thinkpad com jo

Amb l'Ester Padró comentant el portàtil ASUS del Campu

Ara veig com s'acredita l'@antonigr

He arribat al Congrés. M'he trobat amb en Marc Pallarès a la porta i a les acreditacions amb en Toni Ibàñez i en Saül Gordillo.

En aquest moments l'Artur Mas està xerrant amb Marc Pifarré, president de la JNC

Acreditat i cap a la zona bloguer

@jorditora hehehehe ho podras seguir en directe a www.convergencia.cat/congres i www.novoa.cat

@trinitro ara et dic algo

@trinitro tiu t'havies d'haver acreditat a la web del congrés, aviam faig un truc per si puc fer alguna cosa

@sircharly alla ens veurem!

parlant amb @mapallares de com ens organitzem avui a la trobada de blogaires, tenim por de no trobar endolls pels laptops

A les 3 aniré a per un taxi i cap al Congrés de CDC, vaig mig coix però no em puc perdre la taula rodona de blogs i política 2.0

Dinant i cap al palau de congressos de catalunya

Amplieu la informació amb:

- Marc Vidal: Sociopolítica 2.0
- José Rodríguez: Un pop al Congrés de CDC
- Saül Gordillo: Congrés de Convergència
- Toni Ibàñez: Congrés de Convergència en directe
- Carles Campuzano: CDC 2.0
- Roc Fernàndez: Trobada blocaire al Congrés de CDC
- Carles Puigdemont: El congrés on Convergència agafarà impuls
- Dessmond: Potser si que retorna la il·lusió
- Jordi Verdura: La Casa 2.0

Presentació de LCL a la FNAC

2008-07-11T11:33:00.003+02:00

11 de juliol de 2008

Dimarts a la tarda vam presentar 21 dels 100 autors catosfèrics el nostre llibre a la FNAC de plaça Catalunya. Vaig ser dels primers en arribar i també en marxar com ha recordat en Toni Ibàñez al seu post. L’acte va estar presentat per Judit, Sani, David, Vicent, Enric, Veí i el mateix Toni. S’hi van projectar els nostres blogs i posteriorment se’ns va donar la paraula als que no estàvem a la taula. L’Ibàñez va aprofitar per recordar que tant el Jordi de Gumets com servidor vam iniciar els nostres blogs el 2003 -ja ha plogut una mica des d’aleshores!- i l’Enric Gil per recordar que vam participar del primer estudi acadèmic sobre blogs fet a Catalunya l’any 2004 pel seu treball de doctorat “Les bitàcoles i l’audiència”.

La meva intervenció va servir per recordar com vaig entrar en el món dels blogs: el BLOG:RNiA era un blog altament polititzat en contra de la formació del primer govern tripartit. Tot i així, també m’agradava fer, de tant en quant, algun article blogològic com el que ha tingut a bé de recollir el Toni en el llibre. També vaig recordar que des del principi hi ha hagut certa confusió en com anomenar a aquest fenomen del qual participem des de fa més de 4 anys i mig: weblog, blog, bloc, bitàcola, quadern de bitàcola... A mi m’agrada més dir-li blog, tot i que el TEMCAT va decidir escriure-ho amb “c”.

Crec que aquest llibre, tot i no ser literatura 2.0 (si on cas seria literatura 0.2; doncs el sentit és invers: hem desvirtualitzat la catosfera) és una experiència única i que ha sacsejat als mitjans tradicionals la catosfera: saben que existim i què som prou bons.

boomp3.com

15è Congrés de CDC: momentum 2.0

2008-07-10T16:42:00.007+02:00

10 de juliol de 2008

A només 24 hores de l'inici del XVè Congrés de CDC veig la nova presentació del web des d'on tota la catosfera podrà seguir en directe el nostre congrés. Un rentat d'imatge potent i que marca un abans i un després a la internet política catalana el què ha fet l'equip de Comunicació de CDC dirigit per David Madí i que compta amb gent que s'ha trencant les banyes per poder fer possible aquest momentum 2.0 que estem visquent i que tant d'orgull m'omple. Em refereixo a en Roc Fernàndez i en Jordi Romeu.

Per tant, no crec que sigui el moment per aplaudir que el web del Congrés aposti per certes eines concretes com la IPTV, els feevys de blogaires, o els diversos twitters que s'han obert per tenir una visió polièdrica del que es viurà al Palau de Congressos de Catalunya a partir de demà.

Sinó que és el moment de dir que em sento molt orgullós del meu partit per aquesta passa importantíssima que ha fet i que posa de manifest amb tots els seus ets i uts que aposta per la política 2.0 i que se la creu.

Diumenge passat el secretari de la ponència 4, de la qual en sóc delegat per l'agrupació de la Dreta de l'Eixample, em feia sabedor que s'havia acceptat la transacció de l'esmena 2.0 que havia proposat en aquest fòrum i facebook que comminava el partit a crear un pla de comunicació digital integral que abarqués des de la creació d'una agrupació digital de ciberactivistes fins a la presència dels nostres càrrecs electes al web. Coordinadament, des de la ponència 3 d'organització, en Marc Pallarès també s'ha barallat per aconseguir que s'estructuri aquesta necessària agrupació digital que doni una sortida racional al ciberactivisme nacionalista a la internet catalana. Ho hem aconseguit i avui és un dia feliç per a aquells qui creiem en la regeneració democràtica des d'abaix. No només per la dimissió de Bolaño, sinó perquè ara és tasca dels delegats el sancionar aquesta nova manera de fer política que estic del tot segur ens reportarà els fruits que necessitem per seguir liderant la política catalana en tots els aspectes.

Avui ens presentem a la FNAC de Plaça Catalunya

2008-07-08T10:32:00.002+02:00

08 de juliol de 2008

Avui dimarts 8 de juliol a les 19:30 h. es farà la presentació de La Catosfera Literària. Primera antologia de blogs en català a la llibreria FNAC el Triangle de Plaça de Catalunya.

Hi serem des del coordinador de l'obra, Toni Ibàñez a alguns dels autors (i també amics) Sani Girona, Judit Ortiz, David Figueres, Trina Milán, El veí de dalt, Enric Gil...

Esteu convidats a fer-nos costat!

Què és el ciberactivisme?

2008-06-29T17:18:00.003+02:00

29 de juny de 2008

Llegeixo a la Viquipèdia que ciberactivisme és "el conjunto de técnicas y tecnologías de la comunicación, basadas fundamentalmente en internet y telefonía móvil, asociadas a la acción colectiva o desobediencia civil, bien en el espacio virtual, bien en el plano real". Haig de confessar-vos que discrepo totalment amb aquesta definició segurament basada en les primeres experiències de ciberactivisme a l'estat espanyol arran dels atemptats de l'11-M amb els "pásalos" del grupo PRISA que van lliurar la Moncloa al senyor Zapatero.

Us diré que crec quins són els fonaments del ciberactivisme amb unes cites triades a consciència:

Xavier Peytibi:

Si ara les estructures de partit són jeràrquiques, antiquades, sense capacitat (molt sovint) d'innovar per falta de valor a perdre els llocs de privilegi dins de l'estructura del partit; tenint una nova organització més flexible, amb militants però també amb simpatitzants i activistes, i que pugui aprofitar el que es realitza per part d'aquests "activistes", donaria molta més empenta als partits, i l'empenta es podria aprofitar del que es fa ja a la xarxa.

Per descomptat el que tu dius de que la majoria de les persones, no tenen moltes ganes de llegir i encara menys de llegir les idees i alternatives dels seus liders és completament cert.

El que jo volia dir és: però què passa amb la gent que sí que té idees, que té empenta, que té una xarxa potent de gent que la llegeix o escolta, o de contactes, que pot ser un líder d'opinió que beneficiï al partit, algú que realment vol ajudar... què passa amb ells?

Ara (en la gran majoria de casos) a aquesta persona no se l'escolta dins del partit si no és militant i no assisteix presencialment a reunions o trobades. És una "mà d'obra" intel·lectual perduda. Això és el que crec que s'ha d'aprofitar pel bé del partit.

José Antonio Donaire:

1. Una política que escola més que no pas parla. I llegir més que no pas escriure.
2. L'aposta per una democràcia deliberativa, més que per una democràcia participativa.
3. El conreu de la discrepància interna, el dubte i la fragilitat dins dels partits.
4. Uns sistemes en xarxa on les relacions pesen més que els punts (més arcs que nodes).
5. La humanització de la vida política.
6. L'apertura a persones que volen participar només puntualment en una causa o un procés.
7. La construcció del coneixement en mecanismes bottom - up i sobretot bottom - bottom.
8. Una política en la que es diu el que es pensa, i no allò que l'altre vol sentir.
9. La normalitat de les connexions entre persones de partits i ideologies diferents (crosspolitic)
10. Assumir que la nova política, la política 2.0, ha de tenir lloc també (o potser millor, sobretot) fora de la política.

Antoni Gutiérrez-Rubí:

En este fuego cruzado, a algunos dirigentes tan sólo les tienta canalizar la energía de los activistas digitales para instrumentalizar su capacidad movilizadora, pero lateralizando su protagonismo y liderazgo. Creen que el espacio digital hay que colonizarlo, sin comprender que de lo que se trata es de influir y dejarse influir. Pretenden convertir lo digital en un nuevo espacio dogmático o de reclutamiento, pero así sólo se encontrarán con redes vacías de vitalidad. Otros identifican la Política 2.0 con propuestas sobre las TIC o con expresar simpatía con los defensores del software libre. Pero aquéllos y éstos se equivocarán (o se quedarán cortos) si simplifican o reducen la intensidad de estos cambios políticos a lo simplemente “tecnológico”.

La cultura digital es una ola de regeneración social (de ahí su fuerza política) que conecta con movimientos muy de fondo en nuestra sociedad: placer por el conocimiento compartido y por la creación de contenidos; alergia al adoctrinamiento ideológico; rechazo a la verticalidad organizativa; fórmulas más abiertas y puntuales para la colaboración; nuevos códigos relacionales y de socialización de intereses; reconocimiento a los liderazgos que crean valor; sensibilidad por los temas más cotidianos y personales; visión global de la realidad local y creatividad permanente como motor de la innovación. Hay esperanza de nuevos liderazgos. Pero en la Red sólo se reconoce la autoridad, no la jerarquía. Mejor las causas que los dogmas.

César Calderón:

Sostengo con Antoni todo lo que dice, y además añado que los partidos políticos no están sabiendo entender la red, que analizan el activismo en internet desde parámetros analógicos, y por tanto, yerran. Sostengo que sus estructuras y mesocracias actuales no están preparados para asumir una participación que dinamita sus nodos de distribución de información. Que no están preparados para pasar desde la consigna de obligado cumplimiento al convencimiento argumentado y distribuido. Sostengo que los partidos aún no han valorado que la red aporta una economía de la atención diferente a la analógica, que no han asumido que la red responde a arquitecturas participativas efímeras. Sostengo con Antoni que desde el dogmatismo y el dirigismo los partidos solo se van a encontrar con redes vacias de vitalidad. Que tienen que cambiar su vector de aproximación a la realidad de la red si no quieren vivir en la constante contradicción de contraponer un discurso “matrix” con una realidad y unas actitudes “Berlinguer”. Sostengo finalmente que mientras los altos cuadros de mando de los partidos comienzan a dar pasos para adaptarse a esta nueva política, los cuadros intermedios hacen de freno constante a las mismas, impidiendo con sus actitudes que el cambio real comience a producirse.

José Rodríguez:

Un artículo de Antoni Gutiérrez Rubí, basado en su ponencia en I-Cities, me ha inspirado. Mientras que Antoni habla de lo que puede ser y debería ser el ciberactivismo, yo hablaré de otros perfiles que se dan en la blogosfera.

El “ciberactivista” es un arquetipo, inexistente en la vida real como un ciberactivista puro… igual que este arquetipo que citaré… “el ciberhedonista”. Todos los que queremos utilizar la web 2.0 para un uso social o político, para el combate ideológico tenemos una parte de ciberactivistas pero también otra de ciberhedonistas.

Mientras el ciberactivista utiliza la red y la blogosfera para lanzar campañas, hacer peticiones e intentar influir en la sociedad, el ciberhedonista realiza estas tareas por el mero hecho de realizarla. El medio es el fín en sí mismo.

La importancia de una ciberacción para el arquetipo ciberhedonista es la ciberacción por sí misma, no el resultado, efecto o capacidad de incidencia en la realidad de piedra picada. Además el ciberhedonista reclama una atención desmesurada por su ciberacción… es pura agitación en funcionamiento. El objetivo final es secundario.

A partir d'aquí és el moment, que entre tots, cambiem la definició existent a la Viquipèdia en castellà i en creem una d'acurada per a la versió catalana. Som-hi!

Un Congrés obert a la catosfera

2008-06-26T14:59:00.004+02:00

26 de juny de 2008

Convergència Democràtica de Catalunya ha obert el seu 15è Congrés a la participació dels blogaires catalans. En una roda de premsa prèvia al Congrés, el secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, ha explicat que aquesta és una iniciativa per "portar a la pràctica la voluntat de transparència, participació democràtica i obertura".

Felip Puig explica que "ens hem adreçat a una part de la comunitat blogaire de Catalunya" i que "aquests blogaires tindran "participació i presència" a la ponència 4 del Congrés, la dedicada a la regeneració democràtica".

Cap a una Política 2.0

2008-06-22T12:53:00.008+02:00

22 de juny de 2008

Llegeixo avui a EL PAÍS l'article de l'amic Antoni Gutiérrez-Rubí «El nacimiento del ciberactivismo político» [PDF] on destaca un cert ciberentusiasme a les files del PSC i CDC ara que estem en període precongressual. Mostra d'aquest ciberentusiasme que ens comenta l'Antoni són, sense cap mena de dubte, les diverses esmenes de política 2.0 que s'han debatut a la xarxa aquests dies en relació a les ponències oficials presentades pels partits als seus compromissaris.

L'aportació de Gutiérrez-Rubí al debat és clara: no es pot reduir la política 2.0 a allò estrictament tecnològic o a eines concretes sinó que ens trobem davant d'una cultura digital que és una onada de regeneració social (i aquí rau la seva força política) connectada amb moviments molt de fons de la nostra societat. Estem davant de la política del futur i com encaixar-la en la societat-xarxa.

L'esmena 2.0 impulsada per servidor i debatuda en aquest espai i a facebook, aposta clarament en el sentit del què comenta Gutiérrez-Rubí en el seu article:

1. Cal que Convergència adopti un pla de comunicació digital integral que serveixi per definir com s'adapta el partit a aquests canvis socials que, no oblidem, evolucionen geomètricament. Aquest és un camí que no té marxa enrera, i per tant, cal saber molt bé quin camí es traça des del partit en relació a la política 2.0

2. Es fa del tot imprescindible, doncs, que Convergència crei una agrupació digital de ciberactivistes i blogaires sense estructura territorial però depenent d'una sectorial especifica de Noves Tecnologies per canalitzar correctament i obtenir la mobilització dels militants i ciberactivistes fent-los participar activament d'aquestes noves formes de comunicació política d'una manera racional i dirigida. No parlo de més jerarquia, perquè fracassaríem en l'intent, però sí acceptant el principi d'autoritat que esmenta Gutiérrez-Rubí en el seu discurs.

3. Els recels mal dissimulats de que tant de fervor digital es tracti d'una moda buida de contingut polític i qu pot ajudar a augmentar la fractura digital xoca de ple amb la valoració de la professió que en té la ciutadania, en un nivell de mínims alertant. Per tant, hem d'entendre l’ús de les TIC com a mitjà per transmetre permanentment el nostre ideari i alhora com una eina més d’aproximació dels polítics i la política a la ciutadania. Això es pot aconseguir, sobretot, incentivant la presència dels nostres càrrecs electes al web i la seva relació activa per tots els mitjans possibles amb els ciutadans. ¿Cal que hi siguin tots, a tot hora i només mitjançant la xarxa? Evidentment que no, i per això es fa necessari la redacció d'un pla de comunicació digital integral que traci les línies directores d'aquest procés d'evolució cap a una política 2.0.

4. Finalment, els militants i ciberactivistes han de disposar d'eines gratuïtes per ajudar-los a participar d'aquesta societat-xarxa. Sense una millora global de la intranet del partit que ofereixi widgets i altres eines externes per poder ajudar a la difusió del nostre missatge a la xarxa social, la nostra presència al web es veurà delmada.

* * *

Aquests 4 grans pilars són els fonaments de l'esmena 2.0 @ CDC, això és, l'esmena de modificació del punt 6è de la ponència 4. El camí díficil d'aconseguir que el partit se la faci seva ja ha començat. De moment vaig defensar-la dijous passat a l'Agrupació de la Dreta de l'Eixample de CDC, no exent de certa hostilitat d'aquells qui veuen els perills que Gutiérrez-Rubí exposa en el seu article. Tot i això vaig aconseguir transaccionar la següent esmena d'addició que inclou els 4 pilars abans descrits:

"Cal seguir donant un impuls a l’entorn virtual de Convergència creant un pla de comunicació digital integral que englobi tota l’activitat del partit a Internet. En aquest sentit es fa necessària la creació d’una agrupació digital de ciberactivistes i blogaires sense estructura territorial però depenent d’una sectorial específica de Noves Tecnologies per canalitzar correctament i obtenir la mobilització dels militants i ciberactivistes fent-los participar d’aquestes noves formes de comunicació política dotant-los dels instruments necessaris per fer-ho possible, així com també potenciar la presència dels nostres càrrecs electes al web i la seva relació activa per tots els mitjans possibles amb els ciutadans."

Presentació del llibre "Políticas" d'Antoni Gutiérrez-Rubí

2008-06-18T01:09:00.005+02:00

18 de juny de 2008

Ahir vaig assistir a la presentació del llibre de l'amic Antoni Gutiérrez-Rubí Políticas, mujeres protagonistas de un poder diferenciado (descarregar en PDF) a l'Hotel Gallery de Barcelona.

Gutiérrez-Rubí és el referent en la comunicació política a l'estat espanyol i presentava a Barcelona, acompanyat de la seva editora, de la consellera de Treball de la Generalitat de Catalunya, Mar Serna, i de la directora de la revista Marie Claire, la Joana Bonet, aquest llibre que posa de manifest com s'estan forjant els lideratges polítics femenins al segle XXI. Un llibre exemplificador, altament recomanable per a polítics i polítiques -i també opinable pel què s'esmenta en la primera part- però fet no des d'una voluntat academicista sinó fonamentat en l'observació.

L'experiència de Gutiérrez-Rubí com consultor polític l'avala per parlar d'això que en diuen "el gènere" al camp polític. El seu ull clínic, brillant, fa que la lectura del llibre sigui il·lustradora i ràpida, de consum voraç. Tota una referència per entendre cap a on evolucionen les dones i la política, un producte contemporani que va lligat i ja no té marxa enrera.

No puc si més no recomanar-vos la seva lectura amatent i fer un recull de les "piulades" que he ofert en directe des de la presentació. Felicitats Antoni!

twitter:

rnovoa @antonigr "aquest és un llibre de domini public"
rnovoa 7 dones al món son caps d'estat de 150. Les dones a la política semblen un gos i no un gat (per les vides)
rnovoa @antonigr "Hillary s'ha adonat que un dels seus errors ha estat no fer valer la seva condició de dona"
rnovoa @antonigr "a les polítiques se les jutja el doble que als polítics i se les perdona la meitat"
rnovoa @antonigr "per damunt d la cartera de defensa (chacón) només està la presidència del govern"

I una opinió per al debat...

rnovoa La consellera Serna per fer un discurs ideològic tira de xuleta... Política d'igualtat: igual de lamentable que en Montilla.

Trobareu més informació sobre el llibre aquí

Ciberactivisme 1 - Comissió Europea 0

2008-06-17T10:00:00.004+02:00

17 de juny de 2008

Alguns us haureu fixat que fa uns dies vaig incloure un bànner lateral a la cibercampanya "65 hores? Ni parlar-ne". Doncs bé, cal constatar que aquesta campanya transversal originada per l'amic César Calderón AKA Netoratón és la constatació fefaent de què:

1. El ciberactivisme a la xarxa peninsular hauria de començar a posar nerviós a més d'un (per la seva puixant vitalitat i dinamisme).
2. El ciberactivisme ciutadà pot ésser transversal (s'han adherit a la campanya gent de tots els partits polítics).

La cibercampanya contra la proposta de la Comissió Europea de la jornada laboral de 65 hores fa un salt més avui a la xarxa després de més de 40.000 mails enviats al Parlament Europeu i la difusió a les xarxes socials (Facebook o Tuenti) i els centenars de blogs adherits. S'ha fet una crida a tots els ciberactivistes a publicar simultàniament un post a les 10:00 hores enllaçant al blog contra les 65 hores.

Doncs aquí la meva contribució.

www.netoraton.es/65horas

Farem una excepció (i opinarem)

2008-06-15T12:02:00.004+02:00

15 de juny de 2008

Des de que vaig reobrir el blog a finals de 2007 aquest ha estat un lloc de debat sobre política 2.0 i no pas d'opinió política. Avui faré una excepció necessària. Opinaré sobre la polèmica generada aquesta setmana entorn a l'actuació de la JNC la setmana passada al ple del districte de les Corts demanant la cessió del cuartel del Bruc a la ciutat. I ho faig perquè m'ha entristit l'actuació del director d'e-notícies, Xavier Rius, amb sengles articles (Tolerància zero amb la JNC i Els cadells de Xavier Trias) totalment fora de lloc per la seva inaudita duresa als quals em vaig veure obligat a contestar, amb l'ajuda del Jordi Vilajoana, en el mateix diari. Aquí ho teniu:

« El 4 de juny, coincidint amb el Plenari de les Corts, la JNC de Barcelona va fer un acte pacífic i reivindicatiu que va consistir en desplegar 6 pancartes amb el lema “Hereu incapaç. Cessió del Bruc ja!. www.canvijove.cat” i la lectura d'un petit manifest. Exigíem a la regidora socialista Montserrat Sánchez i a l’alcalde Hereu que compleixin amb els compromisos adquirits de reclamar al Ministerio de Defensa la cessió gratuïta de la caserna del Bruc a l’Ajuntament, tot sigui dit, ara que una destacada dirigent del PSC-PSOE dirigeix el Ministerio en el “gobierno amigo de España”. L'actuació dels militants nacionalistes no va durar ni un minut i es va enllestir sense més dilació amb la intervenció de la força pública a qui no se li va oposar cap mena de resistència.

Tenim un alcalde que durant el seu primer any de mandat ha demostrat a bastament tics autoritaris en no respectar la voluntat majoritària de les forces polítiques que integren l'Ajuntament de Barcelona. Des de la negativa municipal a la construcció del túnel del TGV per sota del Temple de la Sagrada Família a la negativa municipal per construir la muntanya russa del Tibidabo, la incapacitat per aprovar un Pla d’Acció Municipal o el darrer exemple d’ignorar els acords presos per reclamar la cessió de les casernes de les Corts.

Sobta, per tant, que el primer secretari del PSC-PSOE a la ciutat de Barcelona, Joan Ferran, tingui la baixesa política d'emetre un comunicat i signar un article en aquest mateix diari acusant la JNC de “trencar la normalitat democràtica”. Un Joan Ferran que ignora les trapellades antidemocràtiques del seu Alcalde. El mateix Joan Ferran que es dedicava amb piquets d'una trentena de militants del PSC a assaltar els vellets que assistien a la Convenció Nacional de la Gent Gran durant els governs de CiU amb la finalitat d'intimidar-los i que pertany a un partit polític que quan era a l’oposició al Parlament incitava a manifestar-se i fer el mateix tipus d’actes com el fet per la JNC de Barcelona dijous passat.

Sembla que els socialistes tenen la pell molt fina quan són tractats de la mateixa manera que tractaven ells els seus adversaris polítics durant anys. »

I Beers & Politics 2.0

2008-06-08T23:36:00.005+02:00

09 de juny de 2008

Divendres va tenir lloc a la Cervesera Artesana la primera trobada Beers & Politics 2.0. Entre els assistents hi havia: Juan Víctor Izquierdo, Albert Medran, Xavier Peytibi, Jose Rodríguez, Albert Neopàtria, Àstrid Alemany, Edgar Rovira, Guillem López Bonafont, Jordi B-Q (Gesrol), Pablo Alonso, Toni Salado, Vicent Martínez, Xavier Mir, Jordi Vilanova, Moisès Rial, Àlex López Pol Serrano i jo mateix.

La trobada va servir per desvirtualitzar-nos aquells subjectes més actius políticament parlant a la catosfera entre birra i birra. Van caure un parell (o més) gerres de Krombacher -ja que en Peytibi no va tenir nassos a fotre's una Belzebuth 13º, sens dubte la joia de la casa. A la segona trobada no s'escapa.

Em va agradar especialment conèixer personalment en Juanvi Izquierdo, director web del PP Catalunya amb qui vam intercanviar opinions sobre ciberactivisme i cibercampanya i de qui vaig arrencar una invitació per assistir com a blogaire al Congrés que el PP Catalunya farà el propers dies 5 i 6 de juliol. També el reencontre amb el Jose Rodríguez o en Jordi Vilanova, grans amics, perquè no dir-ho ;-) fets a les primeres jornades de la catosfera i amb qui tenim els nostres debats al twitter.

També vaig tenir l'oportunitat de conèixer l'il·lustre vaguista i alma mater de la xarxa de blocs sobiranistes, en Xavier Mir, qui em va arrencar el maleït full de ruta cap a la independència. Xavier, només puc dir-te una cosa: ens en sortirem.

De la trobada ha sorgit un grup a Facebook per seguir en contacte i preparar noves mogudes. Ens veiem al II Beers & Politics 2.0.