25 de març de 2010

Prospeccions urgents del subsòl de davant de la Pedrera

De resultes d’una comunicació de la UNESCO al Ministeri de Cultura demanant nous estudis referents a l’actual traçat de l’AVE, s’estan realitzant prospeccions en el subsòl de la Pedrera, que donen a entendre de la perillositat de l’actual traçat previst.

Diverses organitzacions “Plataforma del Ave por el Litoral o por el Vallès", "Junta Permanent en Defensa del Patrimoni de Catalunya” han demanat al Ministeri de Foment la paralització de la posta en marxa de la tuneladora que està prevista per demà divendres 26 de març pel propi ministre de Foment Sr. José Blanco, fins que s’hagi realitzat l’estudi en profunditat de la comunicació de la UNESCO.

Accions veïnals de protesta estan previstes davant la possible inauguració.

EMOCIONAL AC

Agència de comunicació global

Per més informació:

Josep Espar i Ticó: 934125733 - secretaria.general@accat.cat

Pere Vallejo: 679616161

22 de març de 2010

Ahir diumenge vaig fer un article al meu blog denunciant el tractament informatiu que fa TV3 sobre els actes que, com a Junta Permanent en Defensa del Patrimoni de Catalunya, hem fet en defensa de la Sagrada Família i que han estat obviats per la Televisió pública catalana. A la reunió amb els representants de la UNESCO aquests periodistes de la secció d'informatius de TV3 van arribar a etzibar "que ens anéssim a la merda, que això no anava amb ells" davant la negativa dels representants de la UNESCO a ser filmats en aquella reunió amb les forces vives d'aquest país. Aquest és el Virus Marqueta al qual em referia. El sectarisme i femer irrespirable en el qual s'ha convertit a dia d'avui la secció d'informatius de TV3 que dirigeix la senyora Rosa Marqueta.

L'article d'ahir segueix plenament vigent. La meva adscripció pública i coneguda al projecte polític que encapçala Artur Mas també. Ara bé, a petició del secretari general adjunt de Convergència, Felip Puig, he renunciat TEMPORALMENT a la militància activa a Convergència, donat que segons sembla, poso en perill aquest projecte polític que defenso.

Seguiré en l'activisme polític defensant la Sagrada Família i treballant per un canvi real que porti a aquest país més llibertat. És temps de passar a la reraguarda.

Vull agrair també totes les mostres de solidaritat i afecte que m'estan enviant molts militants del partit i de fora.

Fins ara!

Barcelona, 22 de març de 2010

21 de març de 2010

Aquesta setmana TV3 i la seva directora, Mònica Terribas, han estat en el punt de mira de l'actualitat informativa arran d'unes afirmacions que va fer un militant del PSC a Facebook sobre Terribas on l'acusava d'anar mal follada després de que la seva entrevista al President de la Generalitat, José Montilla, deixés en evidència la manifesta incompetència d'aquest presidentet tant fluixet que ens van imposar els suposats independentistes d'Esquerra Republicana i els ecopijos d'Iniciativa.

Després de tot el rebombori causat voldria dir-hi la meva atenent a què servidor també es va veure involucrat en un tema similar ara farà un mes arran d'unes declaracions meves a la xarxa social on comminava l'Exèrcit israelià a no retornar-nos a Catalunya la col·laboradora amb el terrorisme islàmic palestí Ariadna Jové. De moment, m'han fet cas i ho celebro.

Ras i curt: el problema de TV3 no és la Mònica Terribas, sinó la seva cap d'informatius, Rosa Marqueta. Aquesta senyora es dedicar a insultar la intel·ligència dels ciutadans de Catalunya les 24 hores del dia amb els seus pamflets. Els seus informatius no informen, es dediquen a manipular l'opinió pública segons el vent que bufi aquell dia a la seu del PSC o quina sigui la consigna que hagi instruït aquell dia el sr. José Zaragoza. Sobre la base de què cal fer el lleponer al President Obama i Al Gore i atacar Israel i Convergència a tort i a dret, es construeix tot un discurs ideològic sovietitzat on els conceptes pluralisme i servei públic s'esvaeixen per donar lloc a la televisió pública més sectària, més adoctrinadora, més mesella i més servil als interessos dels socialistes. No cal que digui quin són aquests interessos: la desnacionalització de Catalunya i insuflar ràncies i caduques ideologies a una ciutadania, que atenent a les darreres enquestes electorals, sembla ser que comença a estar vacunada del Virus Marqueta.

Des de la pròpia experiència puc parlar de la meva relació amb els informatius de TV3. El mes de desembre vam penjar una pancarta de SOS a la Sagrada Família la gent de l'Espar Ticó i de l'AVE Litoral. La pancarta s'hi va estar a la Torre de Sant Judes Tadeu fins que les ventades d'Any Nou la van esquinçar. La nit abans de l'acció vaig tenir la cortesia d'informar en exclusiva al programa del sr. Cuní i a la secció de Societat d'Informatius per a què tinguessin la Unitat Mòbil disponible. Doncs no cal dir que no van fer acte de presència, era més important tenir-la per una iaia de Catalunya que complia 100 anys. El Virus Marqueta indica que si els ecoterroristes de GreenPeace penjen una pancarta a una grua de la Sagrada Família ha d'anar la Mòbil i cobrir-ho en directe i als informatius perquè la qüestió, com tots sabeu, afecta a una de les tràgales i mentides més repetides per aquest aparell d'intoxicació progre: el suposat canvi climàtic. És un dels punts del programa. Ara bé, la societat civil catalana organitzada en defensa del nostre símbol nacional més internacional no és notícia per a TV3. Els socialistes no volen que la gent sàpiga que s'han passat pel folro dels calçotets una decisió democràtica i majoritària contrària a aquest traçat del plenari de l'Ajuntament de Barcelona i del Parlament de Catalunya. Un traçat que és el més car possible i el que posa en perill més famílies i monuments. Un traçat que és un acte manifest de terrorisme i extorsió econòmica dels socialistes contra Catalunya.

Ahir vam fer un acte emotiu amb l'encesa de 10.000 espelmes per protestar per l'imminent posada en marxa de la tuneladora Barcino, que el mateix Pepiño Franco vindrà a inaugurar. Estem als mateixos temps que la Dictadura. Ho diu l'Espar i ho dic jo. Com no podia ser d'altra manera vaig tornar a trucar a la redacció de Societat dels Informatius de TV3 perquè portessin la Mòbil. Ara el 3/24 hi dedica 20 segons. Només imatge i una veueta en off. Cap mena de referència als parlaments que s'hi van fer, entre d'altres d'en Josep Espar i Ticó, de la Roser Maragall -la néta del poeta- o del president d'AVE Litoral, Pere Vallejo. Res de donar la veu a les forces encara vives d'aquest país. No fos cas que la gent s'adonés de la operació que estan preparant per enderrocar el nostre Temple i alhora embutxacar-se un fotimer de milions amb la Triple-A de la corruptel·la d'aquest país: ADIF / Sacyr / PSC-PSOE.

Contra el Virus Marqueta només tenim Almax, que calma els seus efectes secundaris: diarrea i arcades. O que la Mònica Terribas sigui valenta i la cessi immediatament. Contra els socialistes només tenim una solució: que l'Artur Mas guanyi les properes eleccions.

01 de març de 2010

Em fa molta mandra haver de respondre el sr. Josep Maria Huguet. En tot cas que m'acusi de defensar el terrorisme d'Estat mentre ell s'apunta a la proclama antisemita no li ho penso permetre i ho justificarem seguidament i a pams. Per fer-vos-ho entendor, esclar.

Tot va començar el proppassat divendres 26 de gener quan vaig publicar un article al digital "El Matí" que reprodueixo a continuació:

DES DE DUBAI AMB AMOR

Que Israel està augmentant el seu número d'operacions encobertes al Golf Pèrsic ho prova l'assassinat de Mahmud Al-Mabhouh el passat 19 de gener a Dubai. L'assassinat d'aquest reconegut traficant d'armes, comandant d'alt rang de l'organització terrorista Hamàs i co-fundador de les brigades Ezzedin al-Qassam ha posat sobre la taula tota una operació d'intel·ligència digna d'una superproducció de Hollywood. L'èxit de la missió només s'ha vist perjudicada a posteriori per, cal dir-ho, una bona actuació policial de Dubai, la qual potser va ésser subestimada en excés per l'operatiu israelià.

L'èxit de la missió se suma al llarg bagatge de la Divisió d'Operacions Especials del Mossad, la temible METSADA, que ha estat l'encarregada de dur-la a la pràctica. Entre altres fites dutes a terme per l'agència s'inclourien pressumptament l'enverinament i mort de tota una icona del terrorisme àrab: Iàsser Arafat, la captura a Londres de qui va revelar els secrets més ben guardats sobre el complex nuclear israelià a Dimona, Mordekhai Vanunu, o el recent assassinat a Teheran d'un científic iranià implicat en el programa nuclear dels aiatol·làs.

La premsa europea, com no podria ser d'altra forma, ha iniciat un circ amb la qüestió tot queixant-se de l'ús de passaports comunitaris en l'operació (fins ara no he sentit cap cancilleria que hagi posat en dubte que calia retornar a Al·là aquest perillós terrorista). Això ha portat al Foreign Office britànic a cridar l'ambaixador israelià a Londres per demanar-li explicacions. Una tràgala més adreçada a una societat europea que desconeix totalment com funciona la comunitat d'intel·ligència occidental: el Mossad i el Secret Intelligence Service also known as MI-6 tenen una molt bona relació i comparteixen informacions de tot tipus per a què tots nosaltres puguem viure més segurs en aquesta Euràbia que s'està forjant. És més, el Mossad va informar Londres de l'operatiu i de l'ús de passaports comunitaris i hi va donar el vist-i-plau.

En tot cas, cal felicitar Bibi Netaniahu i Meir Dagan. Avui el món és una mica més segur. Des d'aquí commino al ministre Moratinos a què contracti els serveis de METSADA per alliberar els hostatges catalans segrestats per Al-Qaida Magrib. Ara que s'acosta l'aniversari de l'11-M no fóra gaire ètic lliurar 5 milios d'euros a aquells qui van posar en fora de joc tot un país ara farà 7 anys. Pensem-hi.

Es veu que al senyor Josep Maria Huguet li va escandalitzar aquest article i això va provocar la seva irada resposta, també en forma d'article a "El Matí" i que reprodueixo a continuació:

Sr. Novoa: no és de rebut fer apologia del terrorisme d’Estat

A l’Estat d’Israel i el seu poble se li poden reconèixer molts mèrits i virtuts. I la seva audàcia sense límits. I se’ls pot plànyer per les injustícies, atrocitats i el genocidi a les quals han estat sotmesos durant segles. Es pot comprendre també l’estat permanent de guerra i tensió en què viuen fruit de la creació artificial per la ONU -la justificació i oportunitat de la qual pot ser discutida legítimament- del seu novell Estat el 1948. També és comprensible l’odi i animadversió del poble palestí i dels seus veïns per les nombroses arbitrarietats i injustícies comeses pels israelians durant aquests 62 anys. El conflicte al Middle East és complex i cal tenir en compte moltes variables per a valorar-ho. I jo no sóc pas un especialista del tema.

El que no em sembla raonable és que per una malentesa compassió, o per temor a la reacció airada de la comunitat jueva, o per altres interessos, a l’establishment d’Occident els hi riguem totes les gràcies o mirem cap a un altre costat quan fan alguna salvatjada. De la mateixa manera que no ho fem quan aquests actes els cometen Hamàs o altres grups terroristes palestins, als quals anomenem així sense cap mena d’eufemismes.

El que va succeir a Dubai no és excusable. Com tots els tristament famosos “assassinats selectius” dels serveis secrets israelians. I no dubto que el personatge “eliminat” no fos perillós i tingués crims de sang en el seu haver. Però allò va ser un assassinat a sang freda, un acte execrable, terrorisme d’Estat amb tots el ets i uts. El mateix que els GAL dels anys 80, la repressió franquista, la Gestapo i els camps de concentració, o les depuracions soviètiques i l’arxipèlag Gulag.

I mai el terrorisme d’Estat pot ser justificable. Per part de les persones individuals hi ha un component emotiu, d’indignació, de percepció de que els “bons” juguen la partida en inferioritat de condicions que els terroristes si volen respectar la legalitat. I és comprensible. Però els sentiments i la finalitat mai justifiquen els mitjans emprats, i menys a nivells d’actuació pública o de govern. Als delinqüents i terroristes se’ls ha de perseguir, detenir i jutjar, i després, si són culpables, se’ls engarjola, i si cal per tota la seva vida. Però no se’ls pot eliminar directament, com qui extirpa una berruga.

Tampoc el principi de legítima defensa permet qualsevol mitjà. La farsa sobre la justificació de la invasió de l’Irak n’és un exemple recent. La defensa legítima és justa quan és proporcional, però l’atac o l’homicidi per prevenció no ho són pas.

A aquestes alçades de la pel•lícula tots sabem que els estats tenen les seves clavegueres, però que ningú no invoqui raons d’estat per a justificar accions condemnables. Si en perseguir el mateix dimoni destruïm tot el bosc per evitar que s’amagui, quin cau trobarem quan el dimoni es revolti contra nosaltres? Quan es depassen els límits ètics i de la llei el camí ja no té retorn, o quasi; i qualsevol arbitrarietat o salvatjada pot assolir carta de legitimitat.

Quan he llegit el títol de seu l’article, Sr. Novoa, m’he indignitat. I després, el to provocatiu i cínic del mateix, fent una desenfadada apologia d’un acte absolutament reprovable, i titllant l’opinió pública europea d’estúpida i manipulada, m’ha semblat frívol i fatxenda. Potser és la reacció que vostè cercava, però fins aquí podíem arribar. Només faltava que des de la tribuna d’aquest diari justifiquéssim qualsevol animalada. I consti que abans de publicar aquestes ratlles m’he llegit uns quants capítols del “Petit món de don Camilo” que em van portar el reis, la qual cosa m’ha ajudat a no dir alguna bestiesa gratuïta i a suavitzar les formes.

Em sembla que no l'erro quan puc afirmar que el senyor Huguet pellfineja si s'escandalitza pel títol que he triat a l'hora de posar nom a l'article. Segurament això és degut a què no ha parat gaire atenció en llegir el desenvolupament del mateix: hi dic "superproducció de Hollywood". I si a això li sumem la temàtica del mateix, "els serveis d'intel·ligència" --on especialment s'emfasitza el paper de l'MI-6-- que vingui algú a negar-me que la suma d'aquests dos elements evoca al lector James Bond i les seves pel·lícules. I no, dissortadament no som a Rússia. Aquest mètode per construir un titular no hauria d'esglaiar ningú tant resabut com el senyor Huguet, i encara menys els col·laboradors i lectors d'El Matí, gent que escriu molt millor que jo i que hom suposa llegida i entesa en un ampli reguitzell de recursos estil·lístics.

En tot cas, i defugint el debat de l'estil, anem al dels continguts. Allà on hom no pot ni vol passar per alt.

De primer es fa necessari indicar al senyor Huguet que aquest, com d'altres que he escrit a El Matí, es tracta d'un article amb un component d'informació molt elevat, i d'un d'opinió molt limitat. Informació per damunt d'opinió, de fet, així es va convenir amb el director d'aquest diari i així s'ha fet. Permeti'm dir-li senyor Huguet, que de la mateixa manera que els Estats Units o Espanya no practiquen el terrorisme d'Estat quan maten 12 civils a l'Operació Moshtarak que s'està desenvolupant a l'Afganistan (doncs hi ha un context de guerra declarada), Israel, que també està en guerra oberta i declarada contra el terrorisme islàmic --Hamàs en el cas que ens ocupa-- tampoc fa "terrorisme d'Estat" quan envia amb Al·là el perillós terrorista i traficant d'armes Mahmud Al-Mabouh. És més, hauria vostè d'agrair a l'Estat d'Israel que la seva guerra no provoqui els danys col·laterals que pot provocar l'OTAN a l'Afganistan atesa una curosa i excel·lent planificació del camp de batalla --exenta de víctimes innocents com a la majoria de les guerres-- on de retruc i des de la llunyania, vostè també en surt beneficiat. Acusar tan a la valenta l'Estat d'Israel de practicar el terrorisme d'Estat, com pot veure sr. Huguet, pot ser un pèl agosarat per algú que, com vostè mateix manifesta, no és un especialista en el tema.

Pel que fa al leit motiv del seu article, el discurs negacionista que l'impregna, permeti'm que li digui, no em sobta. Gens ni mica. I menys en aquest petit país pro-palestí que és Catalunya. Jo no sé si definir-lo de "fatxenda" com vostè ha fet amb el meu. Crec que al seu se li escau més l'epítet de "lamentable". A grans trets, no deixa de dir el mateix que hom podria trobar a qualsevol pamflet neonazi de la Llibreria Europa o els crits que se senten a qualsevulla manifestació que vulgi assistir l'Honorable Conseller d'Interior: "Israel és un estat artificial", "Israel actua com la Gestapo i els camps de concentració" "Israel Estat assassí" "Israel Estat terrorista". Plas, plas.

Permeti'm que elevi el to en aquests moments de l'argumentació. Quan vostè usa els camps de concentració i la Gestapo per comparar-ho amb les actuacions que fa Israel en la seva guerra contra el terror, està vostè pixant-se al damunt de les cendres de més de 6.000.000 de jueus. Suposo que la seva moral catòlica --que no cristiana-- l'empeny a relativitzar aquests fets tan cofoiament de la mateixa manera que en dies venidors sonaran les "carraques de matar jueus" i de la mateixa manera que el beat Pius XII va col·laborar amb el nazisme a la II Guerra Mundial. Suposo que no li cal que li expliqui res sobre la participació activa del Vaticà amagant criminals de guerra nazis com Ante Pavelic. Com pot veure, a casa tots tenim la nostra dosi de misèria i sutzura, vostè inclòs. Digui'm quina és la meva i jo li diré quina és la seva. En tot cas, per no convertir això en un femer, li reclamo que rectifiqui les seves paraules que inciten a l'antisemitisme i a la negació de l'Holocaust. Com pot veure, amb aquest tema som ferms i plens de determinació: ni a Europa ni enlloc consentirem que s'entri en una perillosa cadena de relativització del genocidi que pugui ajudar els violents a extendre el seu discurs de l'odi antisemita. Qui? Ni els jueus ni els que estimem aquest poble. Pregui'n bona nota: no hi haurà cap més Holocaust mentre existeix sobre la Terra l'Estat d'Israel.

És en aquest moment que fora bo, sr. Huguet, que llegís ben amatent el discurs que el vicepresident del Govern de Catalunya, l'Honorable sr. Josep-Lluís Carod-Rovira, ens va fer al Parlament de Catalunya fa tres setmanes en l'acte de commemoració de les víctimes de la Xoà. El president del Parlament, el Molt Honorable sr. Ernest Benach àdhuc va venir ex professo a demanar-me l'opinió del mateix i el vaig poder felicitar personalment tant per l'acte en sí com pel discurs d'en Carod. Com veu, aquest tema supera els partidismes del Principat. I vostè n'hauria de ser sabedor.

Afectuosament,