21 de desembre de 2009

El passat divendres el recordaré feliçment tota la vida. L'amic Josep Espar i Ticó, mort de fred, recordava com als anys 60 van penjar una senyera a la Sagrada Família quan Franco va visitar Barcelona. M'explicava que al seu germà la policia li va trobar una foto de l'acció que havien fet i això el va delatar i portar problemes. La resistència franquista va tenir molts protagonistes, però com diu el president Pujol en les seves memòries, Josep Espar ha estat el gran conspirador d'aquest país. Patriota de pedra picada, activista antifranquista, dinamitzador i mecenes cultural, cofundador i impulsor de Convergència, de l'AVUI, i de tantes i tantes històries. Sempre l'ha mogut un profund amor al país, i el seu caràcter entranyable no treu que hagi estat allò que anomenem un líder en majúscules: savi, trempat, resolutiu, directe, amb una determinació de tal calibre que hom només pot fer que copsar un panorama força orfe de referents en la societat catalana actual.

Poder esguardar l'Espar feliç, en la seva digna senectud, acompanyat de la Roser Maragall (la néta del poeta i cosina de l'expresident de la Generalitat) després de penjar la nostra pancarta a la Sagrada Família ja valia tot l'esforç que estic dedicant a aquesta lluita de David contra Goliat.

Dos homes, la mateixa causa: la dignitat i l'amor incondicional a aquest petit país. Sense esperar res a canvi.

De l'Espar n'he après una lliçó molt important a la vida per a aquells qui, com jo, ens movem més en l'àmbit emocional que en el racional: aprendre a lluitar contra l'egoisme innat de l'ésser humà. He après que l'egoista només s'estima a si mateix, i que per tant, és incapaç d'estimar res. És una lliçó que et marca un tret distintiu de valor afegit davant la societat postmoderna, individualista i panxacontenta en la qual ens hem de bellugar.

L'Espar és la lliçó de la convicció, de l'obligació amb un mateix, del no defallir. És tot un model de lluita. És el meu referent imprescindible. Compartir i aprendre amb l'Espar no és només enriquidor: sento que haig d'estar molt agraït d'haver tingut l'oportunitat d'esdevenir mereixedor de la seva confiança. És la viva representació de què l'impossible i l'inabastable no existeixen, que tot depèn de tu.

Sóc molt feliç de poder dir que l'Espar és el meu amic i encara sóc més feliç de dir que estimo aquest gran home.

15 de desembre de 2009

Amb Albert Medran i Xavier Peyitibi al II Beers & Politics

El proper dijous 17 de desembre celebrem el IV Beers & Politics, que per a aquells que mai no heu vingut es tracta d'una trobada absolutament informal per conèixer-nos i debatre sobre algun tema en concret, comptant amb un ponent per començar el debat però que s'organitza a través de converses i preguntes de tots els presents.

Acostumem a reunir de 10 a 20 persones i funciona així:

1. Algú és ponent principal i parla 10 minuts sobre un tema

2. Se'l pot interrompre quan es vulgui i preguntar coses

3. Al final es parla de qualsevol cosa sobre comunicació política o política en general i ni recordem quin era el tema ;)

Aquest dijous, el títol de la jornada és El candidat davant dels mitjans: telegènia i imatge personal i política, a càrrec de Yuri Morejón, un consultor basc expert en el tema.

La trobada tindrà lloc al barri de Gràcia de Barcelona: Cafè-bar Catalluna (carrer de la Encarnació, 21). A prop dels metros Joanic i Fontana Comença a les 20 h, encara que com de costum, es pot arribar i marxar quan un ho desitgi.

Espero que ens veiem allà.

Confirmeu, si us plau, la vostra presència a l'esdeveniment creat a Facebook.

14 de desembre de 2009

Ahir a la nit veia com s'anava omplint el meu Facebook de comentaris en relació a les impressions que anava publicant al meu Twitter sobre els resultats de les consultes sobiranistes realitzades a diversos pobles de Catalunya.

Vaig començar la nit electoral constatant el que és inqüestionable: la baixíssima participació deslluia un resultat del tot favorable als nostres interessos nacionals. La gran masturbació col·lectiva entre els parroquians, no obstant, havia començat. De fet, ja vaig viure en primera persona aquesta masturbació autocomplaent, a la vila de Sant Cugat, on m'hi vaig atançar al capvespre per poder fer un seguiment de la nit electoral. L'encarregat del discurs, l'escriptor Víctor Alexandre, no només era el més ràpid en masturbar-se, sinó que es va menjar la galeta: davant dels mitjans espanyols acreditats afirmava que era tot un èxit que només 15.000 persones d'un cens de 60.000 haguessin anat a votar doncs estaven al mateix nivell de participació que les darreres eleccions europees. Aquest era el clímax de l'Alexandre en una vila amb majoria nacionalista aclaparadora i una presència residual del quinquisme oligàrquic de la Regió 1. Als santcugatencs els importa la sobirania de Catalunya el mateix que Europa: una merda, això sí, molt sobirana. El mateix val per a la resta de llogarrets i viles catalanes cridades a consulta.

El problema de tot plegat rau en el plantejament de la consulta i de la repetició fins afartar-se del seu caràcter “no-vinculant”. No-vinculant, esclar, pel sistema polític-jurídic espanyol. I és la mateixa parròquia la què recorda que qualsevol referèndum vinculant hauria de comptar amb el plàcet de la metròpoli perquè fos legalment vàlid. S'obliden d'afegir “legalment vàlid per a Espanya”. Babaus! Quina mena de procés d'emancipació nacional volem fer anant de xaiets amb l'omnipotent Moncloa?

Aquestes consultes són vinculants, plenament vinculants, sempre i quan bandejem Espanya del nostre imaginari col·lectiu. Sempre i quan volguem iniciar un procés constituent seriós, creient-nos dipositaris del nostre propi poder com a ciutadans de Catalunya. En definitiva, són plenament vinculants per als ciutadans i polítics de Catalunya.

Però no ens ho creiem, per la legalitat espanyola vigent, la qual respectem sense ets ni uts en aquest procés. Aquest és l'error. I és un error de base. Un error que fa que tot trontolli. I d'aquí la baixa participació. I que la gent prefereixi que el masturbi la seva dona al sofà de casa que no el Víctor Alexandre a la plaça pública.

02 de desembre de 2009

Davant la inclusió en l'Avantprojecte de Llei d'Economia sostenible de modificacions legislatives que afecten el lliure exercici de les llibertats d'expressió, informació i el dret d'accés a la cultura a través d'Internet, els periodistes, bloggers, usuaris, professionals i creadors d'Internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que ...

1. Els drets d'autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d'innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d'expressió.

2. La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar essent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra del que estableix l'article 20.5 de la Constitució, posa en mans d'un òrgan no judicial -un organisme dependent del ministeri de Cultura-, la potestat d'impedir als ciutadans espanyols l'accés lliure a qualsevol pàgina web.

3. La nova legislació crearà inseguretat jurídica en tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i futur de la nostra economia, entorpint la creació d'empreses, introduint traves a la lliure competència i alentint la seva projecció internacional.

4. La nova legislació proposada amenaça als nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avenços tecnològics s'ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentment de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.

5. Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure del seu treball amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i a Internet no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar un altre model.

6. Considerem que les indústries culturals necessiten per sobreviure alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles i que s'adeqüin als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaces per la finalitat que diuen perseguir.

7. Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el saber humà continuï essent lliure.

8. Exigim que el Govern garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant de qualsevol pressió que pugui produir-se, com a marc per al desenvolupament d'una economia sostenible i realista de cara al futur.

9. Proposem una veritable reforma del dret de propietat intel·lectual orientada a la seva fi: tornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.

10. En democràcia les lleis i les seves modificacions s'han d'aprovar després de l'oportú debat públic i havent consultat prèviament a totes les parts implicades. No és de rebut que es facin canvis legislatius que afecten a drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria.

Segueix la campanya a twitter!