14 de desembre de 2009

Ahir a la nit veia com s'anava omplint el meu Facebook de comentaris en relació a les impressions que anava publicant al meu Twitter sobre els resultats de les consultes sobiranistes realitzades a diversos pobles de Catalunya.

Vaig començar la nit electoral constatant el que és inqüestionable: la baixíssima participació deslluia un resultat del tot favorable als nostres interessos nacionals. La gran masturbació col·lectiva entre els parroquians, no obstant, havia començat. De fet, ja vaig viure en primera persona aquesta masturbació autocomplaent, a la vila de Sant Cugat, on m'hi vaig atançar al capvespre per poder fer un seguiment de la nit electoral. L'encarregat del discurs, l'escriptor Víctor Alexandre, no només era el més ràpid en masturbar-se, sinó que es va menjar la galeta: davant dels mitjans espanyols acreditats afirmava que era tot un èxit que només 15.000 persones d'un cens de 60.000 haguessin anat a votar doncs estaven al mateix nivell de participació que les darreres eleccions europees. Aquest era el clímax de l'Alexandre en una vila amb majoria nacionalista aclaparadora i una presència residual del quinquisme oligàrquic de la Regió 1. Als santcugatencs els importa la sobirania de Catalunya el mateix que Europa: una merda, això sí, molt sobirana. El mateix val per a la resta de llogarrets i viles catalanes cridades a consulta.

El problema de tot plegat rau en el plantejament de la consulta i de la repetició fins afartar-se del seu caràcter “no-vinculant”. No-vinculant, esclar, pel sistema polític-jurídic espanyol. I és la mateixa parròquia la què recorda que qualsevol referèndum vinculant hauria de comptar amb el plàcet de la metròpoli perquè fos legalment vàlid. S'obliden d'afegir “legalment vàlid per a Espanya”. Babaus! Quina mena de procés d'emancipació nacional volem fer anant de xaiets amb l'omnipotent Moncloa?

Aquestes consultes són vinculants, plenament vinculants, sempre i quan bandejem Espanya del nostre imaginari col·lectiu. Sempre i quan volguem iniciar un procés constituent seriós, creient-nos dipositaris del nostre propi poder com a ciutadans de Catalunya. En definitiva, són plenament vinculants per als ciutadans i polítics de Catalunya.

Però no ens ho creiem, per la legalitat espanyola vigent, la qual respectem sense ets ni uts en aquest procés. Aquest és l'error. I és un error de base. Un error que fa que tot trontolli. I d'aquí la baixa participació. I que la gent prefereixi que el masturbi la seva dona al sofà de casa que no el Víctor Alexandre a la plaça pública.