05 de febrer de 2008

A falta de dues setmanes perquè s'iniciï la campanya electoral per a les eleccions del 9-M els qui seguim atentament a Internet aquesta mena de processos o hi hem participat no podem deixar de remarcar els nous usos en political networking que la majoria de candidats estan posant en marxa aquests darrers dies.

Alguns es pensen que tota l'acció electoral a Internet es redueix a tenir un Youtube ple de vídeos del candidat, i tot i que és un element imprescindible, s'ha de compaginar amb altres mecanismes que fins ara mai s'havien vist al nostre país en una campanya electoral.

Tenint present que tenim una Llei Orgànica de Règim Electoral Comú de les més estrictes (i antidemocràtiques) d'Europa, els partits se les han empescat per poder saltar-se-la en l'àmbit d'Internet i estar permanentment fent campanya, que d'això es tracta i viu un partit polític.

Destaco dos elements que superen, per fi, els avorrits i poc útils blocs electorals de 5 minuts previs als telenotícies durant els 15 dies oficials de campanya i que ajudaran els partits a difondre les seves consignes i programes 24 hores al dia a qualsevol indret. I és que viurem de totes totes la primera campanya electoral 2.0, i caldrà veure'n i analitzar el resultat pràctic de tot plegat com a mecanisme vàlid per engrescar el ciutadà i combatre la desafecció generalitzada per la política i els polítics.

Segons el meu punt de vista el canvi ve determinat per l'extensió d'aquests dos mecanismes:

Crowdsourcing

Definit com la participació massiva de voluntaris en un mateix projecte per assolir un objectiu, aquest és un terme que, com molt bé explica en Xavier Peytibi, va ser definit per Jeff Howe a la revista Wired pels volts de juny de 2006. L'exemple més clar són les famoses xarxes wiki com la Viquipèdia que tots fem servir.

Però això també té la seva aplicació a la política en vistes a una contesa electoral. Com a eina d'acció electoral pot ésser usat per tenir un bon grapat de voluntaris fent trucades automàtiques i personalitzades des del seu domicili amb una gravació del nostre candidat adreçant-se a l'elector.

Avui mateix, que els Estats Units estan al bell mig d'un Superdimarts d'infart amb primàries a més de 20 Estats, acabo de rebre un correu electrònic de la cap de campanya de Mitt Romney indicant-me com procedir per a fer trucades amb el programa Call@Home. Cito textualment:

Dear Reuben, now it’s the time to push Governor Romney over the top, as 21 states vote tomorrow, Super Tuesday, February 5. Please help in one or both of these ways: 1) Participate in the innovative Call at Home program, calling key voters to turn them out on Super Tuesday. Just email "I want to win" to CallatHome@MittRomney.com to get started, and 2) Contribute to fund Governor Romney’s Super Tuesday efforts.

A la potència imprescindible, com veieu, estan a l'avantguarda en l'aplicació d'aquests nous usos electorals, i, sembla que tímidament, el model també es va extenent a Espanya. Tant els equips de campanya de José Luis Rodríguez Zapatero com Mariano Rajoy ja han començat a posar en pràctica això de les trucades automàtiques. Molt bé.


Web 2.0

Evidentment l'altre element que ha fet irrupció al nostre país i que els partits i candidats s'han afanyat ben ràpidament a adoptar són tots els mecanismes participatius que ofereix el web 2.0. Malgrat tenir una preocupant fractura digital en aquest país, cap candidat refusarà a usar eines participatives per donar-se a conèixer, i el que és més important, facilitar la feina als ciberactivistes perquè difonguin viralment aquest missatge a la xarxa.

Si el fenomen Youtube va irrompre tímidament a Catalunya amb les passades eleccions nacionals de l'1 de novembre de 2006 (on hi havia certs canals polititzats on es deixava en evidència certs candidats) i va esclatar amb les municipals del 27 de maig de 2007, ara ja no serà l'únic element a tenir present per aconseguir vots.

Aquesta campanya veurem com els candidats creen els seus perfils a Facebook i MySpace, alguns fins i tot crearan un personatge virtual a Second Life, d'altres interactuaran amb els votants mitjançant el seu blog, i fins i tot, els més agosarats, faran nanoblogging en temps real mitjançant el Twitter. I ull amb l'ús que se'n fa del Twitter si no es vol esdevenir pas un twittomaverick com la Carme Chacon o en Jordi Xuclà!

Com podeu veure, les campanyes electorals que aniran succeïnt-se ja mai tornaran a ser com les d'abans i ningú recordarà que tota campanya s'iniciava amb la tradicional enganxada del primer cartell electoral. A partir d'ara, depèn dels partits estar en campanya permanent a la xarxa amb aquestes eines.

Constato que la LOREG ha quedat totalment desfasada i caduca davant d'aquestes noves perspectives. La seva inutilitat és evident. Caldria, doncs, derogar-la.