18 de gener de 2008Confidencial.CAT, el documental més vist de la història en llengua catalana ja té la seva rèplica americana coincidint amb el procés d'elecció de candidats a succeir George W. Bush a la Casa Blanca. Si bé aquesta producció dirigida per David Madí va crear escola al nostre petit país i una nova manera d'enfocar l'acció electoral, a la potència imprescindible, Hillary, the movie ha acabat als tribunals.
I és que a Estats Units els diners emprats per fer campanya electoral (i a diferència d'aquí) han d'estar ben identificats en el seu origen. Per aquest motiu, la justícia federal acaba de prohibir la retransmissió en televisions i exhibició en sales de cinema la pel·lícula Hillary, the movie, produïda per un lobby polític conservador on s'ataca la poca consistència de la ex-primera dama americana com a frontrunner demòcrata.
El motiu: la poca transparència en el finançament de la mateixa, així com el desconeixement d'on procedeixen (en concret, de quins donants) els diners per a la seva producció i comercialització.
Amb Confidencial.CAT se sabia clarament que els diners provenien de CiU. Amb Hillary the movie no. És per aquest motiu, que tot i els atacs sistemàtics que des d'Europa es fan diàriament al GOP, un jutge federal i sota el govern de Mr. Danger (com agrada dir al president nordamericà a la tronada esquerra europea i sudamericana) s'ha prohibit l'emissió d'aquesta pel·lícula.
En transparència política: que n'aprenguin els europeus dels iankis. Per als jutges, es tracta de propaganda política, per la qual cosa ha d'estar sotmesa a la màxima transparència financera, d'aquí la seva prohibició, aplicant la normativa vigent per a publicitat política i no per a llargmetratges d'entreteniment. Citizens United, el lobby conservador que ha el·laborat el film, ja anunciat que recorrerà davant del Tribunal Suprem la sentència
I mentrestant, la pel·lícula només es podrà veure per internet: últim fortí de la llibertat d'expressió de la societat postindustrial (i també de les pitjors xacres, perquè no dir-ho).
I és que a Estats Units els diners emprats per fer campanya electoral (i a diferència d'aquí) han d'estar ben identificats en el seu origen. Per aquest motiu, la justícia federal acaba de prohibir la retransmissió en televisions i exhibició en sales de cinema la pel·lícula Hillary, the movie, produïda per un lobby polític conservador on s'ataca la poca consistència de la ex-primera dama americana com a frontrunner demòcrata.
El motiu: la poca transparència en el finançament de la mateixa, així com el desconeixement d'on procedeixen (en concret, de quins donants) els diners per a la seva producció i comercialització.
Amb Confidencial.CAT se sabia clarament que els diners provenien de CiU. Amb Hillary the movie no. És per aquest motiu, que tot i els atacs sistemàtics que des d'Europa es fan diàriament al GOP, un jutge federal i sota el govern de Mr. Danger (com agrada dir al president nordamericà a la tronada esquerra europea i sudamericana) s'ha prohibit l'emissió d'aquesta pel·lícula.
En transparència política: que n'aprenguin els europeus dels iankis. Per als jutges, es tracta de propaganda política, per la qual cosa ha d'estar sotmesa a la màxima transparència financera, d'aquí la seva prohibició, aplicant la normativa vigent per a publicitat política i no per a llargmetratges d'entreteniment. Citizens United, el lobby conservador que ha el·laborat el film, ja anunciat que recorrerà davant del Tribunal Suprem la sentència
I mentrestant, la pel·lícula només es podrà veure per internet: últim fortí de la llibertat d'expressió de la societat postindustrial (i també de les pitjors xacres, perquè no dir-ho).
Afegir a xarxes socials:
El confidencial.cat hauria d'haver estat prohibit pel sol fet d'haver creat tanta 'vergonya aliena'.
El documental més influent i vist? Au va. Que es reparteixin milers de copies no vol dir que es visionin i que s'agraeixin.
Jo tinc la meva aquí. No la he vist, ja en vaig tenir prou amb les falques que van repetir per la televisió; qualsevol dia la cremo per simple gust!
"Jo tinc la meva aquí. No la he vist, ja en vaig tenir prou amb les falques que van repetir per la televisió"
Amb tu, anònim, ja va fer el seu servei doncs. Pel sol fet de parlar-ne i guardar-la com una relíquia d'antiquari 2 anys després es demostra realment que sí que va ser el documental més influent de la història de Catalunya.
Cordialment
El seu servei havia de ser que jo votés al Mas, i per descomptat que no ho vaig fer.
Si se m'havia passat pel cap, el 'documental' ho va acabar de descartar. Si la influència que vols creure pel confidencial és aquesta, endavant.
I tot ve perquè tant amb el confidencial.cat com el documental sobre la hillary, el que es busca és una manera de fer política que no trobo gens interessant (i bastant pèssima): criticar als altres abans que vendre's un mateix.
"El seu servei havia de ser que jo votés al Mas". Primer error. El servei de Confidencial.cat era que tu parlessis d'ell (encara avui ho fas) i de les coses que allà s'hi deien. Ara no diguis que no vas votar Mas pel documental. Segur que mai has votat CiU i és ben legítim. Però vam captar l'atenció dels mèdia i de tota la ciutadania.
De fet, qualsevol comunicòleg et dirà que l'èxit és total quan aconsegueixes que tothom parli del teu producte sense que el coneguin.
A partir d'aquí, perseguir el segon objectiu: aconseguir vots. Amb tu no va poder ser possible, però amb d'altres sí: es van guanyar 2 diputats i es va delmar la força parlamentària de l'adversari. Amb Maragall la diferència d'escons entre CiU i PSC era de 4 diputats. Avui d'11. I a les properes si tot segueix així, el tripartit no sumara.
D'això va. Però el que m'interessava destacar a l'article és que un model vàlid a Catalunya ha estat usat per la potència ianki. Vol dir que anàvem bé.
I també volia denunciar la falta de transparència en el tema donacions i finançament a Europa en contrast amb l'escricte control que existeix a Estats Units.
Gràcies!