31 de desembre de 2007

I ja per tancar l'any 2007 he cregut convenient fer una petita presentació molt sintètica i esquemàtica amb aquells elements que considero imprescindibles i que hauria de tenir el web de campanya electoral de tot candidat a unes eleccions. El moment temporal és totalment escaient ja que estem en plena precampanya per a les generals i les maquinàries electorals de partit sembla que han començat a agafar velocitat de creuer.

Hem de tenir present que avui dia els partits polítics es deixen una quantitat considerable de diners en el manteniment i actualització dels seus webs corporatius i tinc els meus dubtes que aquests webs arribin més enllà de la militància, els simpatitzants, i els internautes polititzats. Considero que avui dia els inputs i consignes de partit difosos per Internet arriben a la ciutadania mitjançant certs blocs, mitjans de comunicació digitals, televisions IP i xarxes socials. És per aquest motiu que és tan important tenir clar com confeccionar el web del teu candidat i que el seu missatge arribi de veritat a l'elector.

29 de desembre de 2007

Una de les complicacions més comunes que tenim els qui toquem codi font a les nostres pàgines web o blocs és si el resultat de les modificacions serà compatible amb altres navegadors i sistemes operatius. Personalment prefereixo la navegació amb Mozilla Firefox ja sigui en entorn Windows XP o en entorn Linux. Però les estadístiques sobre el navegador que fan servir els teus usuaris per veure la teva pàgina sempre fan que et preguntis si estaran veient correctament les fulles d'estil (CSS), les taules, i tota la sèrie d'aplicacions externes que tens incrustades (embeds), etc. Una mala programació de la teva pàgina pot fer que alguns usuaris (normalment els més avançats) no tornin a entrar més per considerar greu que la pàgina no s'adapti a la seva plataforma i les dificultats que això suposa per tal de llegir-te correctament.

Si fa cosa de dos anys, el pastís se'l repartien entre Internet Explorer (65%) i Mozilla Firefox (25%) avui dia la cosa ha canviat substancialment, i, segurament, gairebé invertit. La implantació progressiva que està tenint el programari lliure i els nous usos d'Internet fan que no només haguem de pensar en què la nostra pàgina sigui apta per als navergadors comuns de Windows, Linux i Mac (això és: Internet Explorer, Mozilla Firefox i Safari), sinó que també hem de tenir ben presents els navegadors per a telèfons mòbils d'última generació, com per exemple l'Opera, ja que cada cop hi ha més usuaris de 3G, que, ja sia amb Blackberries o bé amb smartphones, naveguen per Internet des del seu mòbil.

La solució de tot plegat ja fa anys que corre per la xarxa i ens la ofereix BrowserShots. Des d'aquesta pàgina web se'ns facilitaran totalment de franc les captures de pantalla obtingudes amb diferents sistemes operatius i navegadors introduïnt tan sols la URL de la nostra pàgina o bloc amb l'estalvi de feina que això suposa. A més de provar la teva pàgina amb diferents navegadors i sistemes operatius, BrowserShots també permet controlar diversos paràmetres dels navegadors durant la captura, aspectes tan importants com la resolució de pantalla, els codis javascript, els applets de Java o fins i tot el Flash.

L'inconvenient: encara no ofereixen captures fetes amb navegadors per a mòbil. Però tot arribarà.

Vull fer un test de compatibilitat a la meva pàgina web o bloc

26 de desembre de 2007

El passat 7 de desembre, i arran de l'obertura del seu videobloc, li feia saber a l'Artur Mas que "l'èxit que tindrà el teu videobloc farà que altres candidats d'altres partits s'ho plantegin seriosament. I tu has estat el primer, que això fa molt."

Doncs no han passat ni 20 dies d'aquesta reflexió, que la candidata socialista per la demarcació de Barcelona a les pròximes eleccions espanyoles, Carme Chacón, ha decidit posar a Youtube vídeos de campanya que recorden l'estil que va iniciar el secretari general de Convergència.

D'això s'anomena lideratge. Quan la competència copia els mateixos mecanismes i estil que tu, vol dir que vas per bon camí, i que l'altre està mancat d'idees.

A més a més, i diferint del concepte integral que ofereix Artur Mas, Chacón no compta encara amb cap videobloc o espai propi al web socialista, sinó que va penjant, de moment, els vídeos al canal PSCtv de Youtube i els incrusta a la home page del web dels socialistes catalans. Aviam quant triga en fer el segon pas.

24 de desembre de 2007

La reina d'Anglaterra, Elisabet II (EIIR), acaba d'obrir el seu canal propi a Youtube, en un intent d'acostar-se a la gent jove. De moment, en aquest canal s'hi poden veure vídeos històrics (que de tan històrics no disposen de so) que serveixen per fer un repàs a la història de la institució. Segons l'explicació oficial donada des de Buckingham Palace, el Royal Channel, que és com s'anomena el canal de Youtube, "farà la institució monàrquica més accessible a la gent jove i a les persones dels altres països".

El llançament del canal coincideix amb el 50 aniversari del primer missatge de Nadal de la reina televisat, l'any 1957, el qual podem veure com a destacat al canal.

Tot plegat, però, forma part d'una ofensiva propagandística que inclou la sèrie de televisió Royal Family at work. Un cop a la setmana, la BBC mostra com és la vida quotidiana de la família reial. La sèrie va començar amb un capítol d'una hora i mitja dedicat al viatge d'Estat que va fer Elisabet II als Estats Units.

De moment, el vídeo més vist del Royal Channel, és el primer missatge de Nadal televisat de reina amb un total de 351.724 visites a hores d'ara i en tan sols 3 dies.

Això sí, encara està lluny de les més de 750.000 visites del por qué no te callas del monarca espanyol a Hugo Chávez. No serem nosaltres qui donem idees al Juanca.

23 de desembre de 2007

Mariano Rajoy acaba de posar en marxa el seu nou web aprofitant que les Corts espanyoles ja s'han dissolt i la maquinària dels 2 grans partits espanyols ja està a ple rendiment per a la contesa electoral del proper 9 de març de 2008. El web, que està en fase BETA, té un apartat per a les xarxes socials (que ara per ara no funciona), un per als cibervoluntaris i un altre amb fòrums. I com no, el seu propi canal Youtube.

Destaca -per damunt de tot- l'action center que vol esdevenir Voluntarios populares, un lloc de trobada entre militants i simpatitzants del PP que funcionarà, a més, com a laboratori d'idees. La iniciativa, com molt bé reconeixen en la home page, ha sorgit des del PP de Catalunya. Voluntarios Populares, compta, a més, i a l'igual que el candidat, de la seva pròpia pàgina al Facebook -la xarxa social més destacada del 2007- comptant, a dia d'avui, amb 64 "cibervoluntaris".

De fet, l'aposta de Rajoy i el PP pel web 2.0 queda a anys-llum de la realitzada pel PSOE i no estranyaria que el PSOE reformulés el seu website de cara a la imminent campanya electoral. Pel que fa a CiU, el candidat Josep-Antoni Duran i Lleida, s'ha incorporat al fenomen bloc i fa cosa de 2 mesos va obrir la seva bitàcola personal. Encara està per veure com serà el seu web de campanya i quins recursos 2.0 tindrà.

22 de desembre de 2007

Antoni Gutiérrez-Rubí va fer fa pocs dies una conferència a Convergència on analitzava la política davant les noves xarxes socials.

També va aprofitar per fer una anàlisi de la blogosfera convergent. El PowerPoint que us adjunto esdevé cabdal per qui encara no cregui en el web 2.0 com a mecanisme fonamental de l'acció electoral del segle XXI.

20 de desembre de 2007

Un dels projectes que vaig posar sobre la taula quan vaig ésser escollit com a Responsable de Comunicació de la Federació de Barcelona de la JNC va ser -en col·laboració amb l’Àrea de Política Municipal dirigida per en Xavier Tomàs- iniciar un projecte de democràcia electrònica pioner tant a Barcelona com a la JNC.

Del que es tractava era de crear una Oficina “parlamentària” a imatge i semblança de les que disposen congressistes i senadors dels Estats Units amb una intenció clara: posar les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) al servei d’una política 2.0 jove. Servir-nos d’Internet per arribar a la població jove de Barcelona, sigui de la JNC o no, per tal d’oferir-los un mecanisme àgil per poder participar, informar-se i fer possible un -més que mai necessari- canvi a Barcelona.

Finalment, avui es culminen 2 mesos de treball intens colze a colze amb els agents implicats: Àrea de política municipal, Regidora, consellers municipals i, evidentment, Comunicació. Si visiteu l’Oficina pel Canvi Jove en veureu els resultats.

El concepte que hem cregut convenient desenvolupar ha triangulat en 3 eixos: participació, informació i campanya. Per aquest motiu el web comparteix aquestes 3 funcionalitats: pots contactar amb la nostra/teva regidora i consellers municipals per transmetre les teves inquietuds, suggeriments i/o queixes, pots participar a les consultes que regularment fem mitjançant votacions on-line; pots estar permanentment informat de les polítiques juvenils que mirem de tirar endavant a l’Ajuntament de Barcelona [i també en format vídeo], complementant, d’aquesta manera, la informació que anem actualitzant regularment al web de la nostra Federació.

A més, facilitem la possibilitat de fer campanya on-line ajudant a difondre el nostre missatge amb eines 2.0 com l’RSS i els marcadors socials.

17 de desembre de 2007

L'amic Toni Ibàñez, un dels gurús més veterans a la catosfera, m'ha confirmat la inclusió d'un post de la versió 1.0 del BLOG:RNiA en el llibre que està preparant junt amb Cossetània Edicions en el que serà el primer llibre 2.0 català i que es titularà Blogs i literatura: primera antologia de la catosfera literària.

De fet, és una de les estratègies que el de Vallromanes està utilitzant per atraure el personal a la Taula Rodona sobre Blogs & Literatura que està preparant en el marc de la primera gran trobada de blogaires catalans que es farà els propers 25, 26 i 27 de gener a Granollers: les Jornades de la Catosfera, on ja m'hi he apuntat amb la intenció de poder prendre el pols al moment actual i les possibilitats que ofereix a dia d'avui la catosfera.

No sobta, doncs, que hagi triat el post que a continuació podeu llegir. El motiu, evident: el post reflexa la meva breu radiografia i incerteses que entenia que projectava la "blogosfera catalana" ara fa 4 anys. Només d'aquesta manera podré analitzar quina ha estat la evolució de tot plegat i l'estat de les coses nowadays després d'estar més de 2 anys upsider en les meves funcions de blogaire catosfèric.

*Post publicat l'1 d'agost de 2004 a [BLOG:RNiA] novoaiarranz.blogspot.com

01.08.04

Sobre els weblogs

Com el seu nom indica (weblog: registre web), els podem definir com una pàgina web on el seu mantenidor (blogger) enregistra i comenta allò que li interessa, una agenda d'enllaços a notícies i opinions, respostes, trucs, etc. Tot això sorgeix del món dels que aposten pel software lliure, d'usar la xarxa en benefici propi i en clau d'excel·lència. Un individualisme obert disposat a compartir, fonamentat en l'intercanvi, el quid pro quo més humanista i democràtic. Una xarxa de coneixement feta per persones i participada per elles. Aquesta és la veritable democràcia electrònica, fruït de la interconnexió humana. Assistim, doncs, a un concepte cultural en la línia d'electronitzar la societat postindustrial tot convertint-la en una societat del coneixement i de la informació. Hem vist com l'economia tradicional es transformava en e-economy, o com el govern esdevé administració electrònica. ¿I què passa amb la literatura? La literatura segueix apostant pel paper potser perquè els escriptors no han fet encara la seva e-revolució, potser per la por (tan d'escriptors com d'editors) a sentir-se desplaçats per una vertadera comunitat humana d'escriptors i lectors sense més interessos econòmics que els de mecenatge voluntari. Si això dels weblogs era quelcom d'antuvi massa tècnic o formava part d'un àmbit marcadament "intern" dins la xarxa, podem constatar que ara, després de l'experiència acumulada, els weblogs han pres una fesomia cultural preeminent. Algú la qualifica com a literatura amateur o minimalista que hom fa per si mateix, però literatura en definitiva. Una plataforma de difusió personal on hi cap tot i tothom.

Aquí podeu formar part del primer llibre 2.0 català
Aquí podeu veure la resta de blogaires que participaran del llibre
Aquí podeu fer la vostra inscripció a les Jornades de la Catosfera
Aquí podeu veure el programa de les jornades

14 de desembre de 2007

Segons m'acaba d'informar l'incansable Jordi Romeu, administrador dels webs de CiU i CDC i de la xarxa de blocs de CiU, el grup de senadors de CiU a Madrid ha aconseguit que les Corts espanyoles hagin aprovat la creació del domini .ct gràcies a un error del PP en la votació! El PNB també ha donat suport al domini estatal per a Catalunya.

Per contra, els senadors d'Esquerra Republicana de Catalunya, Partit Socialista de Catalunya i Iniciativa per Catalunya-Verds han votat en contra.

Els dominis de dues lletres -anomenats de primer nivell- estan reservats només als estats independents, com per exemple ".es", ".fr" o ".us". Només hi ha algunes excepcions en què s'utilitzen per a territoris, com per exemple a l'Illa de Reunió (.re). Ara, en un futur pròxim, Catalunya (.ct) també disposarà del seu propi domini estatal ja que en el termini de 6 mesos el govern d'Espanya haurà d’incorporar a Catalunya en el llistat ISO 3166-1 alpha 2, que és el que permet disposar d’un domini territorial de primer nivell ".ct"

14 de desembre de 2007

Un dels fenòmens més existosos de la Internet catalana és la de recollir certes inquietuds de la societat i dels agents polítics o polititzats per crear un web on, normalment, la gent signa un manifest al qual s'hi adhereix aportant el seu correu electrònic. Qualsevol causa és bona per cridar l'atenció dels poders públics i els mèdia i alhora teixir xarxa.

El que està per veure, encara, és si realment aquest és un bon mecanisme per mirar d'autoconstituir-se en un lobby de pressió davant dels poders constituïts. De fet, la única utilitat que, ara per ara, aporten aquest tipus de campanyes on-line és la de confeccionar una potent base de dades de targets a qui poder dirigir certs inputs via correu electrònic. I poca cosa més.

Aquest tipus de campanyes acostumen a ser minimalistes doncs es formulen perseguint un objectiu molt concret. En podem trobar de tot tipus però la majoria d'elles sorgeixen d'un interès polític o social. Posaré un exemple il·lustratiu de campanyes que s'han fet i es fan i serà el mateix lector qui veurà quina és i ha estat la incidència real d'aquestes iniciatives:

1 de novembre de 2006: Artur Mas guanya les eleccions nacionals amb una clara diferència sobre els seus adversaris, però la dinàmica de pactes postelectorals exclouen el vencedor de les eleccions de la presidència de la Generalitat. Apareix simultàniament a la xarxa una pàgina anomenada Per un Govern Estable, Fort i Digne: Mas President. El format, el què hem apuntat anteriorment: manifest i possibilitat d'adhesió. Resultat: 2332 suports individuals.

¿Va aconseguir aquesta campanya, un canvi en la direcció de pactes postelectorals? Evidentment que no. Però com aquesta campanya, n'hi ha -i n'hi hauran- moltes més: per un estat propi, per aturar el pas del tren d'Alta Velocitat per sota de la Sagrada Família, per un hub intercontinental a l'Aerport del Prat, per una llei electoral amb llistes obertes, pel dret a decidir, ... Fins i tot, alguns espavilats es van empescar fa temps la possibilitat de crear un metaweb que agrupés totes les campanyes generades per la Internet catalana i visualitzés clarament la incidència en forma de suports de cadascuna!

Però no podem descuidar que, ara per ara, el mecanisme s'ha demostrat fracassat en la majoria de casos ja que no s'aconsegueix l'efecte perseguit. Això sí, pot arribar a demostrar que la "desafecció" que pateix avui la ciutadania envers la política pot vehicular-se d'alguna forma concreta a Internet. Demostra també, amb noms i cognoms de ciutadans anònims, que hi ha gent implicada, amb ganes de participar i de dir-hi la seva.

És per això que els partits haurien de saber com aconseguir la implicació de la ciutadania amb aquests mecanismes 2.0. No tot hauria de reduir-se a recollir correus electrònics per enviar posteriorment els teus inputs. S'hauria de potenciar una mena de political networking similar a l'usat per les xarxes socials, però orientat des de les maquinàries de partit; si és que aquestos, volen de veritat trencar la dinàmica actual de distanciament societat-partits polítics.

Perquè per molt que la societat tingui moltes formes per treballar per certs interessos via associacions, entitats, etc.; l'únic subjecte de sobirania i de Poder continua -i continuarà essent- un Parlament format de grups parlamentaris de diferents partits polítics.

13 de desembre de 2007

Mitjançant ooVoo podem millorar la comunicació interna en un partit o organització. ooVoo és un programa en fase BETA (com tota la Web 2.0) orientat a la vídeoconferència i totalment gratuït. Pensat per als usuaris estàndards, se li pot treure molt de suc si s'orienta per millorar la comunicació interna en un partit polític. Fer una videoconferència amb responsables territorials del teu partit ara és més fàcil que mai, amb l'estalvi que en desplaçaments això suposa.

De moment, només està disponible la versió per a entorn Windows -incloent Vista- i s'està treballant en una versió per a Mac. Tampoc existeix ara per ara una versió del programari en llengua catalana, però estic convençut de què si l'Internet catalana abraça ooVoo, ooVoo ens abraçarà a nosaltres.

El que destaca d'aquest servei de multivídeoconferència és que permet (i, preneu atenció aquells que esteu farts que el vostre ISP no us deixi enviar mails amb adjunts de més de 10 MB) enviar arxius de fins a 25MB als vostres contactes, estiguin o no connectats a ooVoo. I com no, fer una multivideoconferència de fins a 6 bandes. Destaca per sobre de tot, que pots exportar els teus vídeos amb un senzill embed a la teva pàgina corporativa o intranet. Les possibilitats, com veieu, són múltiples.

El programa, a més, i a diferència d'altres de més professionals i de pagament que existeixen al mercat -com per exemple Polycom- no requereix de grans coneixements tècnics en xarxes per poder configurar-se als distints ordinadors de la teva organització: ni et caldrà saber com funciona una NAT ni una VPN. Tampoc se't tallarà la comunicació si fas servir una xarxa wi-fi ni et caldrà tenir una IP fixa.

El seu funcionament i entorn gràfic és tan senzill com el Windows Live Messenger, això sí, amb moltes més possibilitats i totalment de franc!

Podria en un futur ooVoo substituir el popular client de Microsoft? No seria pas una bogeria pensar-ho!

12 de desembre de 2007

Artur Mas es converteix en el primer líder polític català amb un vídeobloc amb reflexions personals i sobre el catalanisme. El líder nacionalista entra a la xarxa com un pas més en el seu propòsit d'impulsar la refundació el catalanisme.

Artur Mas s'ha convertit el primer líder polític català amb un vídeo bloc actiu a la xarxa on els catalans hi poden trobar reflexions personals del president de CiU i, especialment, sobre el catalanisme. L'aposta pel vídeo bloc també entronca amb la voluntat política del dirigent nacionalista que s'ha implicat clarament en el projecte de refundació del catalanisme com a eix prioritari de la seva acció política.

Artur Mas ha estat treballant activament en l'elaboració dels continguts dels seu vídeobloc des de l'11 de setembre de 2007.

En l'acte de presentació, el secretari d'acció electoral de CiU i portaveu de CDC, David Madí, ha definit el projecte com una fórmula "amb vocació d'aproximació personal" i un "nou instrument d'informació política del líder de CiU de primera magnitud". I tot plegat amb l'objectiu de lluitar contra "el cercle viciós de l'antipolítica" que s'ha instal·lat entre el conjunt de la ciutadania.

David Madí també ha anunciat CDC es planteja "a no molt tardar" fer un pas més en l'ús de l'audiovisual a la xarxa i utilitzar "la televisió per internet" com a futur instrument polític. El polític considera que "quan arribi el moment", CDC i el conjunt de la federació "encapçalaran la tendència de plantejar-se la xarxa com un nou nivell de pensament i difusió política".

I és que tothom coincideix que l'evolució actual de la Internet 2.0 és cap a l'audiovisual (Youtube representa un 25% del trànsit de dades per la xarxa).

11 de desembre de 2007

Aquest bloc va estar operatiu durant el primer tripartit (de desembre de 2003 a febrer de 2006) essent un dels primers blocs polítics de Catalunya i aconseguint més de 25.000 visites el primer any, a més d'una àmplia audiència esdevenint un referent en l'anàlisi de la política catalana en clau d'amaniment. El que en una primera etapa va ser un bloc contra la formació del govern tripartit va evolucionar posteriorment en un espai per comentar la situació política internacional, assolint uns nivells d'audiència espectaculars. La blogosfera catalana tot just feia el tret de sortida.

La proximitat de les eleccions nacionals catalanes de l'1 de novembre de 2006 i l'estil provocador i desacomplexat que s'hi estilava va provocar que decidís unilateralment tancar-lo intentant fer un gest benintencionat per ajudar a la formació d'un nou govern nacionalista que deixés enrera el fantasma que recorria Catalunya. Però no va ser possible. Durant una temporada el domini va estar ciberokupat i no es va poder penjar cap nota de comiat. Dono les gràcies a tots els que van donar suport a la feina feta i a tots els amables lectors que van participar d'aquest projecte 1.0.

Si voleu més informació sobre la primera etapa de [BLOG:RNiA] podeu consultar el treball de doctorat de l'Enric Gil Les bitàcoles i l'audiència publicat per la UOC i l'IN3.

Enguany, ja han passat gairebé dos anys tenint el bloc aturat i cinc des de la seva inauguració. No crec, per tant, que sigui fatxenda presentar el BLOG:RNiA com a degà de la catosfera política catalana, i si ho heu pensat, no és la intenció.

Els canvis i l'evolució que ha fet la blogosfera catalana, ara catosfera, han provocat que hagi pres la decisió de donar una nova volada al bloc. Era quelcom que estava escrit i que havia de passar. I, avui, 11 de desembre de 2007, inauguro la segona etapa del mateix. Canvi de disseny, canvi de concepte, com haureu vist. Aquells qui em seguieu des de 2003 veureu que la versió 2.0 és una altra cosa. Havia de ser una altra cosa pel bé de tots.

Així doncs, sigueu benvinguts novament; passeu, llegiu i comenteu, que tot està per fer, i tot és possible.

Gràcies !

Rubèn Novoa i Arranz