29 de juny de 2008

Llegeixo a la Viquipèdia que ciberactivisme és "el conjunto de técnicas y tecnologías de la comunicación, basadas fundamentalmente en internet y telefonía móvil, asociadas a la acción colectiva o desobediencia civil, bien en el espacio virtual, bien en el plano real". Haig de confessar-vos que discrepo totalment amb aquesta definició segurament basada en les primeres experiències de ciberactivisme a l'estat espanyol arran dels atemptats de l'11-M amb els "pásalos" del grupo PRISA que van lliurar la Moncloa al senyor Zapatero.

Us diré que crec quins són els fonaments del ciberactivisme amb unes cites triades a consciència:

Xavier Peytibi:

Si ara les estructures de partit són jeràrquiques, antiquades, sense capacitat (molt sovint) d'innovar per falta de valor a perdre els llocs de privilegi dins de l'estructura del partit; tenint una nova organització més flexible, amb militants però també amb simpatitzants i activistes, i que pugui aprofitar el que es realitza per part d'aquests "activistes", donaria molta més empenta als partits, i l'empenta es podria aprofitar del que es fa ja a la xarxa.

Per descomptat el que tu dius de que la majoria de les persones, no tenen moltes ganes de llegir i encara menys de llegir les idees i alternatives dels seus liders és completament cert.

El que jo volia dir és: però què passa amb la gent que sí que té idees, que té empenta, que té una xarxa potent de gent que la llegeix o escolta, o de contactes, que pot ser un líder d'opinió que beneficiï al partit, algú que realment vol ajudar... què passa amb ells?

Ara (en la gran majoria de casos) a aquesta persona no se l'escolta dins del partit si no és militant i no assisteix presencialment a reunions o trobades. És una "mà d'obra" intel·lectual perduda. Això és el que crec que s'ha d'aprofitar pel bé del partit.

José Antonio Donaire:

1. Una política que escola més que no pas parla. I llegir més que no pas escriure.
2. L'aposta per una democràcia deliberativa, més que per una democràcia participativa.
3. El conreu de la discrepància interna, el dubte i la fragilitat dins dels partits.
4. Uns sistemes en xarxa on les relacions pesen més que els punts (més arcs que nodes).
5. La humanització de la vida política.
6. L'apertura a persones que volen participar només puntualment en una causa o un procés.
7. La construcció del coneixement en mecanismes bottom - up i sobretot bottom - bottom.
8. Una política en la que es diu el que es pensa, i no allò que l'altre vol sentir.
9. La normalitat de les connexions entre persones de partits i ideologies diferents (crosspolitic)
10. Assumir que la nova política, la política 2.0, ha de tenir lloc també (o potser millor, sobretot) fora de la política.

Antoni Gutiérrez-Rubí:

En este fuego cruzado, a algunos dirigentes tan sólo les tienta canalizar la energía de los activistas digitales para instrumentalizar su capacidad movilizadora, pero lateralizando su protagonismo y liderazgo. Creen que el espacio digital hay que colonizarlo, sin comprender que de lo que se trata es de influir y dejarse influir. Pretenden convertir lo digital en un nuevo espacio dogmático o de reclutamiento, pero así sólo se encontrarán con redes vacías de vitalidad. Otros identifican la Política 2.0 con propuestas sobre las TIC o con expresar simpatía con los defensores del software libre. Pero aquéllos y éstos se equivocarán (o se quedarán cortos) si simplifican o reducen la intensidad de estos cambios políticos a lo simplemente “tecnológico”.

La cultura digital es una ola de regeneración social (de ahí su fuerza política) que conecta con movimientos muy de fondo en nuestra sociedad: placer por el conocimiento compartido y por la creación de contenidos; alergia al adoctrinamiento ideológico; rechazo a la verticalidad organizativa; fórmulas más abiertas y puntuales para la colaboración; nuevos códigos relacionales y de socialización de intereses; reconocimiento a los liderazgos que crean valor; sensibilidad por los temas más cotidianos y personales; visión global de la realidad local y creatividad permanente como motor de la innovación. Hay esperanza de nuevos liderazgos. Pero en la Red sólo se reconoce la autoridad, no la jerarquía. Mejor las causas que los dogmas.

César Calderón:

Sostengo con Antoni todo lo que dice, y además añado que los partidos políticos no están sabiendo entender la red, que analizan el activismo en internet desde parámetros analógicos, y por tanto, yerran. Sostengo que sus estructuras y mesocracias actuales no están preparados para asumir una participación que dinamita sus nodos de distribución de información. Que no están preparados para pasar desde la consigna de obligado cumplimiento al convencimiento argumentado y distribuido. Sostengo que los partidos aún no han valorado que la red aporta una economía de la atención diferente a la analógica, que no han asumido que la red responde a arquitecturas participativas efímeras. Sostengo con Antoni que desde el dogmatismo y el dirigismo los partidos solo se van a encontrar con redes vacias de vitalidad. Que tienen que cambiar su vector de aproximación a la realidad de la red si no quieren vivir en la constante contradicción de contraponer un discurso “matrix” con una realidad y unas actitudes “Berlinguer”. Sostengo finalmente que mientras los altos cuadros de mando de los partidos comienzan a dar pasos para adaptarse a esta nueva política, los cuadros intermedios hacen de freno constante a las mismas, impidiendo con sus actitudes que el cambio real comience a producirse.

José Rodríguez:

Un artículo de Antoni Gutiérrez Rubí, basado en su ponencia en I-Cities, me ha inspirado. Mientras que Antoni habla de lo que puede ser y debería ser el ciberactivismo, yo hablaré de otros perfiles que se dan en la blogosfera.

El “ciberactivista” es un arquetipo, inexistente en la vida real como un ciberactivista puro… igual que este arquetipo que citaré… “el ciberhedonista”. Todos los que queremos utilizar la web 2.0 para un uso social o político, para el combate ideológico tenemos una parte de ciberactivistas pero también otra de ciberhedonistas.

Mientras el ciberactivista utiliza la red y la blogosfera para lanzar campañas, hacer peticiones e intentar influir en la sociedad, el ciberhedonista realiza estas tareas por el mero hecho de realizarla. El medio es el fín en sí mismo.

La importancia de una ciberacción para el arquetipo ciberhedonista es la ciberacción por sí misma, no el resultado, efecto o capacidad de incidencia en la realidad de piedra picada. Además el ciberhedonista reclama una atención desmesurada por su ciberacción… es pura agitación en funcionamiento. El objetivo final es secundario.

A partir d'aquí és el moment, que entre tots, cambiem la definició existent a la Viquipèdia en castellà i en creem una d'acurada per a la versió catalana. Som-hi!

26 de juny de 2008

Convergència Democràtica de Catalunya ha obert el seu 15è Congrés a la participació dels blogaires catalans. En una roda de premsa prèvia al Congrés, el secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, ha explicat que aquesta és una iniciativa per "portar a la pràctica la voluntat de transparència, participació democràtica i obertura".

Felip Puig explica que "ens hem adreçat a una part de la comunitat blogaire de Catalunya" i que "aquests blogaires tindran "participació i presència" a la ponència 4 del Congrés, la dedicada a la regeneració democràtica".

22 de juny de 2008

Llegeixo avui a EL PAÍS l'article de l'amic Antoni Gutiérrez-Rubí «El nacimiento del ciberactivismo político» [PDF] on destaca un cert ciberentusiasme a les files del PSC i CDC ara que estem en període precongressual. Mostra d'aquest ciberentusiasme que ens comenta l'Antoni són, sense cap mena de dubte, les diverses esmenes de política 2.0 que s'han debatut a la xarxa aquests dies en relació a les ponències oficials presentades pels partits als seus compromissaris.

L'aportació de Gutiérrez-Rubí al debat és clara: no es pot reduir la política 2.0 a allò estrictament tecnològic o a eines concretes sinó que ens trobem davant d'una cultura digital que és una onada de regeneració social (i aquí rau la seva força política) connectada amb moviments molt de fons de la nostra societat. Estem davant de la política del futur i com encaixar-la en la societat-xarxa.

L'esmena 2.0 impulsada per servidor i debatuda en aquest espai i a facebook, aposta clarament en el sentit del què comenta Gutiérrez-Rubí en el seu article:

1. Cal que Convergència adopti un pla de comunicació digital integral que serveixi per definir com s'adapta el partit a aquests canvis socials que, no oblidem, evolucionen geomètricament. Aquest és un camí que no té marxa enrera, i per tant, cal saber molt bé quin camí es traça des del partit en relació a la política 2.0

2. Es fa del tot imprescindible, doncs, que Convergència crei una agrupació digital de ciberactivistes i blogaires sense estructura territorial però depenent d'una sectorial especifica de Noves Tecnologies per canalitzar correctament i obtenir la mobilització dels militants i ciberactivistes fent-los participar activament d'aquestes noves formes de comunicació política d'una manera racional i dirigida. No parlo de més jerarquia, perquè fracassaríem en l'intent, però sí acceptant el principi d'autoritat que esmenta Gutiérrez-Rubí en el seu discurs.

3. Els recels mal dissimulats de que tant de fervor digital es tracti d'una moda buida de contingut polític i qu pot ajudar a augmentar la fractura digital xoca de ple amb la valoració de la professió que en té la ciutadania, en un nivell de mínims alertant. Per tant, hem d'entendre l’ús de les TIC com a mitjà per transmetre permanentment el nostre ideari i alhora com una eina més d’aproximació dels polítics i la política a la ciutadania. Això es pot aconseguir, sobretot, incentivant la presència dels nostres càrrecs electes al web i la seva relació activa per tots els mitjans possibles amb els ciutadans. ¿Cal que hi siguin tots, a tot hora i només mitjançant la xarxa? Evidentment que no, i per això es fa necessari la redacció d'un pla de comunicació digital integral que traci les línies directores d'aquest procés d'evolució cap a una política 2.0.

4. Finalment, els militants i ciberactivistes han de disposar d'eines gratuïtes per ajudar-los a participar d'aquesta societat-xarxa. Sense una millora global de la intranet del partit que ofereixi widgets i altres eines externes per poder ajudar a la difusió del nostre missatge a la xarxa social, la nostra presència al web es veurà delmada.

* * *

Aquests 4 grans pilars són els fonaments de l'esmena 2.0 @ CDC, això és, l'esmena de modificació del punt 6è de la ponència 4. El camí díficil d'aconseguir que el partit se la faci seva ja ha començat. De moment vaig defensar-la dijous passat a l'Agrupació de la Dreta de l'Eixample de CDC, no exent de certa hostilitat d'aquells qui veuen els perills que Gutiérrez-Rubí exposa en el seu article. Tot i això vaig aconseguir transaccionar la següent esmena d'addició que inclou els 4 pilars abans descrits:

"Cal seguir donant un impuls a l’entorn virtual de Convergència creant un pla de comunicació digital integral que englobi tota l’activitat del partit a Internet. En aquest sentit es fa necessària la creació d’una agrupació digital de ciberactivistes i blogaires sense estructura territorial però depenent d’una sectorial específica de Noves Tecnologies per canalitzar correctament i obtenir la mobilització dels militants i ciberactivistes fent-los participar d’aquestes noves formes de comunicació política dotant-los dels instruments necessaris per fer-ho possible, així com també potenciar la presència dels nostres càrrecs electes al web i la seva relació activa per tots els mitjans possibles amb els ciutadans."

18 de juny de 2008

Ahir vaig assistir a la presentació del llibre de l'amic Antoni Gutiérrez-Rubí Políticas, mujeres protagonistas de un poder diferenciado (descarregar en PDF) a l'Hotel Gallery de Barcelona.

Gutiérrez-Rubí és el referent en la comunicació política a l'estat espanyol i presentava a Barcelona, acompanyat de la seva editora, de la consellera de Treball de la Generalitat de Catalunya, Mar Serna, i de la directora de la revista Marie Claire, la Joana Bonet, aquest llibre que posa de manifest com s'estan forjant els lideratges polítics femenins al segle XXI. Un llibre exemplificador, altament recomanable per a polítics i polítiques -i també opinable pel què s'esmenta en la primera part- però fet no des d'una voluntat academicista sinó fonamentat en l'observació.

L'experiència de Gutiérrez-Rubí com consultor polític l'avala per parlar d'això que en diuen "el gènere" al camp polític. El seu ull clínic, brillant, fa que la lectura del llibre sigui il·lustradora i ràpida, de consum voraç. Tota una referència per entendre cap a on evolucionen les dones i la política, un producte contemporani que va lligat i ja no té marxa enrera.

No puc si més no recomanar-vos la seva lectura amatent i fer un recull de les "piulades" que he ofert en directe des de la presentació. Felicitats Antoni!

twitter:

rnovoa @antonigr "aquest és un llibre de domini public"
rnovoa 7 dones al món son caps d'estat de 150. Les dones a la política semblen un gos i no un gat (per les vides)
rnovoa @antonigr "Hillary s'ha adonat que un dels seus errors ha estat no fer valer la seva condició de dona"
rnovoa @antonigr "a les polítiques se les jutja el doble que als polítics i se les perdona la meitat"
rnovoa @antonigr "per damunt d la cartera de defensa (chacón) només està la presidència del govern"

I una opinió per al debat...

rnovoa La consellera Serna per fer un discurs ideològic tira de xuleta... Política d'igualtat: igual de lamentable que en Montilla.

Trobareu més informació sobre el llibre aquí

17 de juny de 2008

Alguns us haureu fixat que fa uns dies vaig incloure un bànner lateral a la cibercampanya "65 hores? Ni parlar-ne". Doncs bé, cal constatar que aquesta campanya transversal originada per l'amic César Calderón AKA Netoratón és la constatació fefaent de què:

1. El ciberactivisme a la xarxa peninsular hauria de començar a posar nerviós a més d'un (per la seva puixant vitalitat i dinamisme).
2. El ciberactivisme ciutadà pot ésser transversal (s'han adherit a la campanya gent de tots els partits polítics).

La cibercampanya contra la proposta de la Comissió Europea de la jornada laboral de 65 hores fa un salt més avui a la xarxa després de més de 40.000 mails enviats al Parlament Europeu i la difusió a les xarxes socials (Facebook o Tuenti) i els centenars de blogs adherits. S'ha fet una crida a tots els ciberactivistes a publicar simultàniament un post a les 10:00 hores enllaçant al blog contra les 65 hores.

Doncs aquí la meva contribució.

www.netoraton.es/65horas

15 de juny de 2008

Des de que vaig reobrir el blog a finals de 2007 aquest ha estat un lloc de debat sobre política 2.0 i no pas d'opinió política. Avui faré una excepció necessària. Opinaré sobre la polèmica generada aquesta setmana entorn a l'actuació de la JNC la setmana passada al ple del districte de les Corts demanant la cessió del cuartel del Bruc a la ciutat. I ho faig perquè m'ha entristit l'actuació del director d'e-notícies, Xavier Rius, amb sengles articles (Tolerància zero amb la JNC i Els cadells de Xavier Trias) totalment fora de lloc per la seva inaudita duresa als quals em vaig veure obligat a contestar, amb l'ajuda del Jordi Vilajoana, en el mateix diari. Aquí ho teniu:

« El 4 de juny, coincidint amb el Plenari de les Corts, la JNC de Barcelona va fer un acte pacífic i reivindicatiu que va consistir en desplegar 6 pancartes amb el lema “Hereu incapaç. Cessió del Bruc ja!. www.canvijove.cat” i la lectura d'un petit manifest. Exigíem a la regidora socialista Montserrat Sánchez i a l’alcalde Hereu que compleixin amb els compromisos adquirits de reclamar al Ministerio de Defensa la cessió gratuïta de la caserna del Bruc a l’Ajuntament, tot sigui dit, ara que una destacada dirigent del PSC-PSOE dirigeix el Ministerio en el “gobierno amigo de España”. L'actuació dels militants nacionalistes no va durar ni un minut i es va enllestir sense més dilació amb la intervenció de la força pública a qui no se li va oposar cap mena de resistència.

Tenim un alcalde que durant el seu primer any de mandat ha demostrat a bastament tics autoritaris en no respectar la voluntat majoritària de les forces polítiques que integren l'Ajuntament de Barcelona. Des de la negativa municipal a la construcció del túnel del TGV per sota del Temple de la Sagrada Família a la negativa municipal per construir la muntanya russa del Tibidabo, la incapacitat per aprovar un Pla d’Acció Municipal o el darrer exemple d’ignorar els acords presos per reclamar la cessió de les casernes de les Corts.

Sobta, per tant, que el primer secretari del PSC-PSOE a la ciutat de Barcelona, Joan Ferran, tingui la baixesa política d'emetre un comunicat i signar un article en aquest mateix diari acusant la JNC de “trencar la normalitat democràtica”. Un Joan Ferran que ignora les trapellades antidemocràtiques del seu Alcalde. El mateix Joan Ferran que es dedicava amb piquets d'una trentena de militants del PSC a assaltar els vellets que assistien a la Convenció Nacional de la Gent Gran durant els governs de CiU amb la finalitat d'intimidar-los i que pertany a un partit polític que quan era a l’oposició al Parlament incitava a manifestar-se i fer el mateix tipus d’actes com el fet per la JNC de Barcelona dijous passat.

Sembla que els socialistes tenen la pell molt fina quan són tractats de la mateixa manera que tractaven ells els seus adversaris polítics durant anys. »

09 de juny de 2008

Divendres va tenir lloc a la Cervesera Artesana la primera trobada Beers & Politics 2.0. Entre els assistents hi havia: Juan Víctor Izquierdo, Albert Medran, Xavier Peytibi, Jose Rodríguez, Albert Neopàtria, Àstrid Alemany, Edgar Rovira, Guillem López Bonafont, Jordi B-Q (Gesrol), Pablo Alonso, Toni Salado, Vicent Martínez, Xavier Mir, Jordi Vilanova, Moisès Rial, Àlex López Pol Serrano i jo mateix.

La trobada va servir per desvirtualitzar-nos aquells subjectes més actius políticament parlant a la catosfera entre birra i birra. Van caure un parell (o més) gerres de Krombacher -ja que en Peytibi no va tenir nassos a fotre's una Belzebuth 13º, sens dubte la joia de la casa. A la segona trobada no s'escapa.

Em va agradar especialment conèixer personalment en Juanvi Izquierdo, director web del PP Catalunya amb qui vam intercanviar opinions sobre ciberactivisme i cibercampanya i de qui vaig arrencar una invitació per assistir com a blogaire al Congrés que el PP Catalunya farà el propers dies 5 i 6 de juliol. També el reencontre amb el Jose Rodríguez o en Jordi Vilanova, grans amics, perquè no dir-ho ;-) fets a les primeres jornades de la catosfera i amb qui tenim els nostres debats al twitter.

També vaig tenir l'oportunitat de conèixer l'il·lustre vaguista i alma mater de la xarxa de blocs sobiranistes, en Xavier Mir, qui em va arrencar el maleït full de ruta cap a la independència. Xavier, només puc dir-te una cosa: ens en sortirem.

De la trobada ha sorgit un grup a Facebook per seguir en contacte i preparar noves mogudes. Ens veiem al II Beers & Politics 2.0.

04 de maig de 2008

En el marc del IV Congrés Internet, Dret i Política organitzat per la UOC, vam comptar amb la presència d’Eben Moglen, professor de Dret i Història del dret de la Facultat de Dret de la Universitat de Columbia i president de la Software Freedom Law Center de Nova York.

En l’anàlisi crític del model capitalista que ens va oferir a la seva lliçó inaugural, Moglen va postular el ‘canvi climàtic’ com una de les conseqüències més candents d’aquesta ‘defective technology’ o tecnologia defectuosa produïda pel nostre sistema.

Segons Moglen, els aplicatius i possiblitats que ens ofereix el ‘social networking software’ poden ser, en un altre sentit, un bon exemple d’això que ell anomena ‘defective technology’ ja que són xarxes amb potencial per a provocar canvis socials en un futur no gaire llunyà.

I és que una de les claus del discurs inaugural del professor Moglen va ser afirmar que Internet es va crear sobre la base d’una ideologia socialitzant, això és, absència de publicitat, absència d’espionatge, absència de control del què els usuaris feien al web i, sobretot, una filosofia col·laborativa; un bon exemple del qual seria la Wikipedia, citat com a exemple de bones pràctiques d’aquesta filosofia iniciàtica.

El discurs trencador del professor Moglen va començar quan va definir el Social Networking Software (SNS) com un instrument per carregar-se l’essència de la xarxa orientant-la al benefici del sistema capitalista incloent-hi publicitat, vigilància, espionatge... amb la finalitat de saber què, quan i com mira l’usuari la xarxa per orientar-li anuncis d'acord als seus interessos. El principal problema que això suposa és que qualsevol pot muntar el seu SNS i gestionar totes les dades dels seus usuaris registrats. El que sí que és evident segons Moglen és que els administradors web estan usant els web server logs per visualitzar i trackejar tots els traços d’un usuari des de que entra a un web fins a què en surt. En un origen, els web server logs servien per a optimitzar la càrrega de certes pàgines i els continguts que més interès suposaven a l’usuari. Ara només s’utilitza per espiar-los: ha nascut el datamining.

Per tant s’està construïnt un model d’internet per a tu, i exclusivament per a tu (no per a la gent). Forma part de l’interès del sistema capitalista d’estimular les vendes i així incrementar-les. I aquí arriba la gran pregunta: per què el navegador Internet Explorer, després de 8 versions encara no ha inclòs un ad-blocker, o perquè el de Mozilla Firefox no baneja la publicitat de Google Adsense?

Així doncs, enlloc de promoure que la gent faci els seus propis SNS als seus propis servidors web, s’està extenent un “software gratuït” que permet aquest intercanvi de dades personals... promesa de futures compres. La pregunta que això suposa: com t’ho faràs per mantenir la teva privacitat a la xarxa?

En definitiva:

El model actual de SNS no només desafia la privacitat de la ciutadania sinó el model de negoci de les telecoms.

Les xarxes socials són sistemes de 'surveillance' a les què TRIEM estar.

Addenda:

Voldria agrair al nostre amfitrió Xavier Peytibi el tracte dispensat, així com també a la UOC la magnífica organització del Congrés.